Mary Shelley

La història de Mary Shelley, creadora de Frankenstein.

Mary Wollstonecraft Godwin, coneguda com a Mary Shelley, va néixer a Londres el 30 d’agost de 1797. El pare, William Godwin (1756-1836), era un filòsof radical que ha estat definit com un protoanarquista i la mare, Mary Wollstonecraft (1759-1797), era una pionera del feminisme britànic.

Mary Wollstonecraft va morir només uns dies després del naixement de Shelley i Godwin va tornar a casar-se de seguida. Les dificultats en el part van causar-li la mort. L’ambient antirevolucionari i moralista que va recórrer Anglaterra durant les guerres napoleòniques va afectar la reputació de l’escriptora feminista, que ja en vida va haver de suportar insults constants per les seves idees polítiques. La publicació de l’obra Memorias de la autora de Vindicación de los derechos de la mujer per part de Godwin tampoc no va ajudar. Godwin elogiava l’obra i el caràcter de Wollstonecraft, però la societat del moment no va acceptar alguns episodis de la seva vida, com les seves relacions sentimentals, l’existència d’una filla il·legítima o els intents de suïcidi. Fanny Imlay, la filla que Mary Wollstonecraft va tenir amb Gilbert Imlay fora del matrimoni, acabaria suïcidant-se amb vint-i-dos anys.

La mort de la mare i l’escàs amor patern van marcar la infància de Mary Shelley, qui no va rebre una educació igualitària a la dels seus germans. Malgrat això, va créixer envoltada de pensadors i escriptors en un entorn intel·lectual privilegiat. De jove, va iniciar una relació amb Percy Bhysse Shelley (1792-1822), poeta romàntic i gran admirador dels seus pares.

El 1816 Mary es va quedar embarassada, però la nena, nascuda prematurament, va morir. Un any més tard, es va casar amb Percy Shelley, amb qui va tenir més fills. Dos d’ells van morir de febre i malària i només va sobreviure Percy Florence Shelley, nascut el novembre de 1819. El 8 de juliol de 1822 Percy Shelley va morir ofegat a causa de l’enfonsament d’un veler.

Després de la mort del marit, Mary va escriure El último hombre (1826) i va participar en l’escriptura de memòries. Entre els anys 1827 i 1840, Mary Shelley, immersa en problemes econòmics, va publicar diverses obres com Lodore (1835) o Falkner (1837). Va col·laborar també amb cinc volums de l’enciclopèdia titulada Vidas de los científicos y escritores más eminentes i va escriure diversos articles per una revista de dones. Va morir a Londres el 1851, a l’edat de cinquanta-tres anys, d’un possible tumor cerebral.

La seva obra principal va ser Frankenstein o El moderno Prometeo, que va escriure amb només divuit anys. La novel·la es va publicar anònimament el 1818. Els lectors del moment la van atribuir a Percy Shelley, però aviat van descobrir que l’autora era una dona. Mary Shelley va negar la participació del seu marit amb l’objectiu de desvincular-lo d’una obra amb gran rebuda popular, però poc considerada per la crítica. Isabel Burdiel, responsable de l’edició de Càtedra de 2005, subratllava, en canvi, la feina de Percy B. Shelley sobretot en tres aspectes. En primer lloc, va encarregar-se de corregir errors gramaticals i ortogràfics. Segonament, va introduir canvis i matisos per definir, més acuradament, les personalitats d’alguns personatges i, per últim, i a causa de les anteriors presumpcions, Percy B. Shelley no es va limitar a tasques d’edició, sinó que també va alterar el significat de la història.

Podem preguntar-nos si els pensaments de Mary Wollstonecraft i de William Godwin van influenciar el títol més famós de Mary Shelley. Hi ha alguna traça de la lluita feminista a Frankenstein o El moderno Prometeo? La novel·la va ser interpretada des de vessants conservadors, que parlaven d’un desencís envers el progrés i les utopies socials més radicals. Així doncs, els conservadors es van apropiar de l’obra i utilitzaven el monstre de Frankenstein per referir-se als efectes dels canvis sociopolítics que es reclamaven per Europa.

No obstant això, la novel·la pot ser rellegida i interpretada de diferents formes. Els personatges femenins de Frankenstein respecten, literalment, les característiques de l’Àngel de la Llar, però acaben trobant la mort. Segons Burdiel, l’única solució per a les dones alienades sembla ser la fi de la vida. L’ideal femení burgès no obté la pau familiar i la benevolència, sinó que és motiu d’inquietud i mort.

William Godwin, per la seva banda, refusava el govern i les pràctiques socials vinculades a aquest. Mostrava, a més, un optimisme envers l’espècie humana. Per ell, el mal era originat per circumstàncies socials adverses, però en cap cas era innat a l’home. Creia que arribaria un moment en què els governs ja no serien necessaris, perquè els homes assolirien el bé col·lectiu. Godwin no era partidari de la revolució violenta, sinó que imaginava unes transformacions graduals. L’any 1793 va publicar Investigación acerca de la justicia política, on proclamava la bondat intrínseca dels humans.

En aquest punt, podem enllaçar determinats elements de Frankenstein amb la filosofia de Godwin. Potser Mary Shelley no atribueix la monstruositat a la criatura, sinó a la societat, que és incapaç d’acceptar la creació del científic Victor Frankenstein. Fins i tot aquest s’allunya de la seva obra i la menysprea. Isabel Burdiel ho resumeix quan diu que “Frankenstein puede ser leído como una crítica radical a la opresión y a la desigualdad; una crítica, además y sobre todo, a las promesas irresponsables de reforma y de revolución que rechazaban (…) lo que habían soñado”. Des d’aquest punt de vista, el llibre de Shelley no seria una crítica a la nova ciència, com sovint s’havia llegit, sinó que el problema seria la incapacitat de Victor Frankenstein per fer-se càrrec de la seva creació i acceptar-la.

Com hem vist, Godwin confia en l’espècie humana i la considera exempta de maldat. El pensador associa el crim amb un cúmul de situacions socials desfavorables. És possible identificar algunes d’aquestes idees en Frankenstein, qui, malgrat no ser humà, està fet a imatge i semblança dels homes. Frankenstein arriba a ser malèfic per les reaccions de la gent. En un principi, el monstre estava mancat de maldat, però canvia després del rebuig de la societat que l’envolta.

Ja a la seva època, Frankenstein va ser una novel·la molt popular, però marginada per la crítica. Durant les darreres dècades, s’ha valorat la seva qualitat i és objecte d’estudi en classes de literatura d’universitats d’arreu del món. Curiosament, la seva gran popularitat fa que molts no llegeixin el text original creient que ja coneixen la història, però la seva lectura sempre és sorprenent i plena de matisos.