El centre cívic Casa Golferichs

L’any 1900, l’arquitecte Joan Rubió i Bellver va rebre l’encàrrec de Macari Golferichs perquè li construís una vivenda a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Viladomat. Macari Golferichs era enginyer de camins, comerciant de fustes i amb negocis a Amèrica. També va destacar com a col·leccionista i home de cultura. El seu objectiu era viure en una vil·la o casa modernista, amb sumptuosos acabats de ceràmica i fustes precioses i amb un estil historicista clar, que combina el neogòtic i el modernisme.

L’arquitecte Joan Rubió i Bellver va projectar una vil·la que trenqués la uniformitat de l’illa de cases de l’Eixample. L’any 1901, acabada la construcció, la casa va aconseguir una menció especial en el premi anual de l’Ajuntament de Barcelona. El xalet de Golferichs va ser la primera gran obra de Rubió, tant en la seva projecció com pels mitjans econòmics amb que va comptar per a la seva realització. En aquesta casa, Rubió va començar a investigar una línia arquitectònica pròpia, comprovant la validesa estructural i constructiva de les formes gòtiques a base d’actualitzar-les. Aquesta investigació va quedar reflectida en els materials i les tècniques constructives, les ornamentacions de ceràmica, etc.

Macari Golferichs i la seva família van viure a la casa fins als inicis de la guerra civil. L’estiu de 1936,  va ser confiscada per militants llibertaris, que hi volien crear una universitat popular i llibertària. Acabada la guerra, la casa, i un edifici annex, que Rubió havia connectat amb ella, van ser cedits a les Dominiques de la Presentació, que la van convertir en una escola religiosa, modificant notablement l’estructura interna dels edificis.