Maria Aurèlia Capmany

Autora prolífica de la literatura catalana del segle XX

Escriptora catalana que va néixer a Barcelona el 1918. Era filla de Maria Farnés i d’Aureli Capmany, folklorista i un dels fundadors de l’Orfeó Català i de l’Esbart Dansaire. El seu avi era Sebastià Farnés, periodista i polític. De petita, va viure a la rambla de les flors, on el seu pare tenia una cistelleria. Va passar per diferents escoles, entre elles l’Institut Escola, que depenia de la Generalitat de Catalunya i estava a l’avantguarda educativa d’aquell temps. Més tard, es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona. Va compaginar els seus estudis acadèmics amb l’aprenentatge del treball del vidre amb l’objectiu de tenir un ofici.

Inicialment, Capmany va treballar en el gravat del vidre i com a professora d’institut. L’any 1960 va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Aquí Capmany va fer d’actriu, de directora d’escena o d’escriptora. Les grans personalitats del món del teatre de l’època van passar per aquesta entitat. A finals dels anys seixanta, Maria Aurèlia Capmany va deixar la seva faceta educativa per dedicar-se plenament a la literatura i el teatre.

Com escriptora, va despuntar de molt jove. La seva primera novel·la, Necessitem morir, va ser finalista del premi Joanot Martorell de 1948. L’any següent va guanyar el premi amb El cel no és transparent, obra que va ser censurada i que es va publicar més tard amb el títol La pluja als vidres (1963).

Tinguem en compte que el context era ple d’obstacles per a la literatura catalana, que va quedar completament silenciada amb el franquisme. El 1938, poc abans de la derrota republicana a la Guerra Civil, va ser derogat l’Estatut de Catalunya. El català deixava de ser llengua oficial al país i quedava fora de les escoles i les institucions culturals. No es permetia publicar cap diari ni revista en aquesta llengua. Després dels primers anys de la postguerra, es va començar a permetre alguna publicació en català, però amb restriccions i amb la censura al clatell.

Una novel·la interessant de Capmany és Quim/Quima, una referència del gènere fantàstic a casa nostra. L’escriptora barcelonina té una llarga llista de títols que inclou relats breus, teatre, assaigs i novel·les. Agustí Pons és autor de la seva biografia Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona, que es va publicar per primer cop l’any 2000 i que es reeditaria el 2018 amb motiu del centenari del seu naixement. Per a Pons, Capmany va destacar especialment com assagista.

És precisament en aquesta faceta on Maria Aurèlia Capmany va manifestar el seu interès per la situació de les dones, ja que hi dedicà diversos llibres. Un d’ells és La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), que s’ha descrit com la primera història moderna del feminisme a Catalunya. L’escriptora opinava que les dones quedaven excloses de la vida social, ja que tant l’estat com l’església les privaven de la seva participació en la vida pública. A més, Capmany criticava el feminisme conservador de la burgesia catalana i plantejava alguns temes poc habituals en aquella època com la mitja jornada laboral o la condemna de l’ablació del clítoris.

Al web de la Fundació Maria Aurèlia Capmany es recullen alguns fragments interessants d’aquesta obra. Citem un d’ells per il·lustrar el pensament feminista de l’autora i la vigència dels seus postulats: “El món en què vivim és forjat per la meitat de la humanitat, la meitat masculina, i el cas és que no ens acaba d’agradar. Sempre ens és lícit suposar que un món on col·laborés tota la humanitat, faria aquesta més humana, per tant, més responsable i més lliure”.

Maria Aurèlia Capmany també va dedicar alguns anys de la seva vida a la política. El 1983 va entrar al consistori barceloní. Durant els anys com a regidora de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Capmany va emprendre diferents projectes, com un pla de museus, la conversió del Mercat de les Flors en un espai teatral o la restauració del Palau de la Virreina.

El pensament de Capmany va ser innovador i de vegades fins i tot semblava que navegués a contracorrent. Segons Agustí Pons, va apostar pel catalanisme d’esquerres en un moment en què les esquerres acostumaven a contemplar el catalanisme com una posició burgesa. També es va decantar per una esquerra no comunista quan molts dels seus coetanis eren convençuts marxistes o va defensar els drets de les dones mitjançant organitzacions generalistes i no feministes.

Amb els actes de l’any Maria Aurèlia Capmany el 2018, que van coincidir amb el 150è aniversari del naixement del seu pare, es va voler recuperar i fer visible l’obra d’aquesta escriptora polifacètica. Capmany va morir el 1991 a causa d’un càncer de mama. Un any abans, Montserrat Roig, amiga i escriptora, havia mort per la mateixa malaltia. Capmany ens deixava un ampli llegat, no només literari, també polític i cultural, que encara avui és força desconegut malgrat la seva riquesa.

Bibliografia

  • Miret, Núria, 1001 històries, L’Arca, Barcelona, 2017.

Articles:

També s’ha utilitzat la informació de la pàgina web de la Fundació Maria Aurèlia Capmany i la biografia de l’escriptora publicada al web de la Universitat Rovira i Virgili.