La riquesa de les frases fetes

Frases fetes

A vegades, quan estic xerrant amb un menut me n’adono que, de sobte, la seva cara canvia, se’m queda mirant fixament i de cop i volta es posa a riure mentre em pregunta què acabo de dir.
En general, els humans ens encanta xerrar pels descosits, parlar, sentir la nostra pròpia veu, bé, així és com comencem el nostre camí de parlar quan som nadons. El soroll que produeix la nostra veu, amb el gargoteig, ens produeix plaer i és l’avantsala del que, al dia de demà, algú es converteix en un “lloro” (és clar que a vegades també és bo saber estar callat i escoltar als altres).

Estem tan acostumats a parlar, a conversar, a donar les coses per fet, que quan ens trobem davant de la canalla, moltes vegades ens brinden l’oportunitat per reflexionar respecte a com parlem, a com ens expressem, a com dialoguem. És molt interessant estar “present” quan ens comuniquem, ja que com diu aquell “som el que mengem i som el que parlem”. I això és el que passa davant la canalla. Quan són ben menuts és quan més es detecta, ja que ells absorbeixen i filtren tal com raja. És a dir, una frase feta, que de costum és ben evident, per un infant resulta ser el més divertit i còmic que s’hagi dit en tot el dia. I és que, parem-nos-hi a pensar:
“Tenir la paella pel mànec”, sí, el seu significat és tenir el control d’una situació concreta però, la cosa canvia quan estàs caminant pel carrer amb un infant de dos anys i ell et mira, primerament les mans, confirma les seves sospites, no hi tens res a les mans, només el tens a ell agafat de la mà, per tant, següent indagació que fa mentalment és, jo no sóc una paella…, doncs res, resignat, pensant “què s’empatolla” és quan es posa a riure i et pregunta què vol dir aquella frase tan rara… o bé, quan diem “vinga, que ho tens a la punta de la llengua” fent referència al fet que estàs a punt de dir allò que vols dir. I… evidentment!, ell el primer que fa és obrir la boca i intentar agafar el que té a la llengua. És, en aquestes situacions quan reaccionem i ens posem al cervell de l’infant i, ens adonem que dit literalment, són ben curioses les frases.

Les frases fetes les associem normalment als avis, en definitiva, a la gent gran, un vocabulari popular que va passant generació rere generació, donant vida i enginy als diàlegs. Mantenir tradicions com fer que les frases fetes, les dites, els refranys, perdurin en el temps, li donen a la llegua una riquesa infinita. Des d’aquí reivindiquem no perdre-les, ans al contrari, potenciar-les. Quantes vegades hem hagut de recórrer a frases fetes, ja que defineix exactament allò que es vol expressar de manera breu i, intentant explicar-ho nosaltres, no ens en sortim!

I en sabem d’on venen? Doncs per exemple “estar a la quinta forca”: té l’origen al principi del s. XIX quan a Barcelona hi havia quatre forques on penjaven als delinqüents. Se’n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, que a l’època era un indret molt llunyà, i d’aquí ve la dita d’estar un lloc a la quinta forca.
Una altra, “tallar el bacallà”: ve de quan el pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vinculada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbal tallar el bacallà, aplicada per indicar que algú té major autoritat en un afer.

Si ve de gust cercar i trobar l’origen de més frases fetes, us refresquem la memòria amb aquestes. Moltes estan en primera persona, ja que ràpidament s’entén el concepte.

I recordeu, mantenir vives les frases fetes, està a les nostres mans!

“M’han donat gat per llebre”
“Sóc un tros d’ase”
“Vaig de vint-i-un botons”
“Fent i desfent aprèn l’aprenent”
“Sempre arribo a quarts de quinze”
“Vull partir peres”
“No té ni cap ni peus”
“De Joans, Joseps i ases, n’hi ha per totes les cases”
“Estic a la flor de la vida”
“El bon camí fa drecera”
“A les penes punyalades i a la boca botifarres”
“Com més gros, més talòs”
“Anar com anell al dit”
“Ficar cullerada”
“Haver-hi més dies que llonganisses”
“Ploure a bots i barrals”
“Ofegar-se en un got d’aigua”
“Bufar i fer ampolles”
“Tinc una flor al cul”