montserrat_roig

Montserrat Roig

Una escriptora compromesa amb el feminisme i la lluita antifranquista

Va ser una escriptora i periodista catalana nascuda a Barcelona l’any 1946. Roig combregava amb els ideals d’esquerra i el feminisme i va creure, ja en el seu temps, en el valor de la memòria històrica. Montserrat Roig va escriure novel·les, contes i articles periodístics. Amb el recull de relats Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, va guanyar el premi Víctor Català l’any 1971. Uns anys més tard, el 1977, guanyaria el premi Sant Jordi de novel·la amb la seva obra Els temps de les cireres. Com a periodista d’investigació, són especialment notoris els llibres Els catalans als camps nazis (1977) i El feminismo (1984).

No ens centrarem aquí en la vessant literària de Roig, sinó que repassarem, a grans trets, les seves idees feministes. Betsabé Garcia, autora del llibre Amb uns altres ulls. La biografia de Montserrat Roig, la considera una personalitat rellevant de les primeres iniciatives feministes. Per a Garcia, Montserrat Roig va formar part de la primera generació de dones que van atrevir-se a prendre el control de les seves pròpies vides a l’estat espanyol. Roig no va viure el masclisme de petita a casa, sinó que el descobriria a la universitat entre els seus companys. Convençuda militant d’esquerres, Montserrat Roig també va criticar el masclisme dels seus col·legues progressistes. Per ella, el feminisme era una nova concepció del món on conviurien, sense opressió ni marginació, homes i dones.

En l’àmbit professional, Roig, com moltes dones del seu temps i fins i tot d’avui en dia, va viure el masclisme en primera persona. Que una dona escrivís no era ben vist o acceptat per determinats sectors de la societat o fins i tot del mateix gremi literari. L’escriptora també havia manifestat la pressió a la qual se sotmetia les dones perquè complissin el rol de mare i muller. Ella va ser mare, però no va voler renunciar a la seva carrera. De fet, Roig havia manifestat que de vegades se sentia culpable per dedicar tantes hores a escriure, però al mateix temps volia rebel·lar-se contra aquests sentiments. És que els homes tenien remordiments en aquesta mateixa situació?

La visió feminista de Roig també s’entreveu en la seva literatura. Els seus personatges femenins eren dones amb contradiccions i pors, dones humanes. En paraules de la mateixa Montserrat Roig, “que no em demanin que a les meves novel·les apareguin dones meravelloses, dones d’una peça. Les dones no som ni meravelloses ni d’una peça. Som plenes de pors, d’angoixes, de la mateixa manera que els homes!”. Per a la novel·lista, les dones tenen la mirada bòrnia, que vol dir que amb un ull miren endins per escoltar la seva veu i amb l’altre miren cap enfora i volen lliures.

Montserrat Roig va morir de càncer de pit amb tan sols quaranta-cinc anys. Aina Torres és l’escriptora d’una biografia titulada Montserrat Roig. La memòria viva. Torres recorda que a la seva edat moltes de les grans escriptores no havien escrit encara alguns dels seus llibres més recordats. Roig va aprofitar la seva condició de dona mediàtica per fer prevenció del càncer de mama. Va convèncer Josep Maria Puyal per dedicar un programa de La vida en un xip a aquesta malaltia i va participar també en un congrés internacional sobre el càncer de pit.

M. Àngels Cabré ha recollit a Som una ganga els articles feministes de Montserrat Roig. Precisament aquest és el títol d’un dels articles publicats per Roig al diari Avui el 6 de desembre de 1990, en plena campanya de Nadal. Roig prenia com a punt de partida un anunci de colònia i la seva visió de la dona moderna per criticar un seguit de prejudicis i clixés masclistes. Aquest escrit, com tants d’altres de l’escriptora barcelonina, és de gran actualitat i és recomanable la seva lectura.

La lluita feminista de Montserrat Roig segueix essent vigent gairebé trenta anys després de la seva mort. Així ho demostren any rere any els indicadors que manifesten la bretxa salarial i les desigualtats en l’accés a la feina  o en la dedicació a les tasques domèstiques.

Bibliografia

– Garcia, Betsabé, Amb uns altres ulls. La biografia de Montserrat Roig, Roca Editorial, 2016

– Torres, Aina, Montserrat Roig. La memòria viva, Sembra Llibres, 2016.

Articles

– Torres, Aina, El feminisme segons Montserrat Roig, Catorze (Data de consulta: 26 de març de 2020).

– Carreras i Aubets, Anna, Montserrat Roig, un feminisme independent, Núvol (Data de consulta: 26 de març de 2020).

– Nopca, Jordi, La força de Montserrat Roig, Diari Ara (Data de consulta: 26 de març de 2020).