Tassali. Article Oleguer Biete

Tassili-N’Ajjer. Art al Sàhara

Art rupestre al desert del Sàhara. Un article d’Oleguer Biete March

El Sàhara és un immens desert que cobreix la major part del nord d’Àfrica. L’aridesa constitueix el denominador comú de les diverses regions que el formen. D’est a oest, uns 5.700 km entre el mar Roig i l’Atlàntic, i del nord al sud, uns 1.500 km entre l’Atles presaharià i el Sahel sudanès. Per tant, les condicions desèrtiques s’han instal·lat en un territori de prop de 8,6 milions de km². Tot i això, aquest Sàhara, tal com el veiem actualment, és molt diferent de l’aspecte que va presentar en el transcurs dels diversos períodes de la Prehistòria.

Des dels seus inicis, la prehistòria sahariana va buscar les seves sèries de comparació cronològica a Europa, i més especialment a França. Els errors originats per aquest projecte simplista encara deixen sentir els seus efectes. Com totes les prehistòries del món, la del Sàhara no pot néixer més que de l’anàlisi de les monografies exhaustives dedicades a les seves diverses indústries, tasca aquesta difícil perquè la investigació prehistòrica, en el desert, se’n ressent més que en altres llocs.
En cap lloc del Sàhara es coneix encara una estratigrafia bastant important que ens permeti establir amb precisió la successió dels períodes prehistòrics. Per ser l’estratigrafia la lectura i la interpretació de les capes o nivells que successivament s’han dipositat en un lloc per formar el sòl sobre el qual trepitgem, és comprensible que el Sàhara, afectat per grans cataclismes climatològics, no ens hagi conservat molts documents.
El Sàhara ha proporcionat pocs esquelets acompanyats d’indústries que permetin la seva classificació. Així i tot, les que s’hi troben parlen a favor de l’altíssima antiguitat de l’home.

És ben sabut que el Sàhara no va ser sempre un desert. Com d’altres llocs del Sàhara, el Tassili n’Ajjer (en tamazig: altiplà muntanyós dels rius) a l’est de l’Hoggar i en l’actualitat en territori algerià, porta encara en les seves roques les proves sorprenents de la vida d’una civilització de pastors. Molts d’ells van ser artistes i a ells devem uns dels més bonics conjunts de pintures rupestres prehistòriques que avui es coneixen.
La varietat de les pintures ens parla d’una presència humana llarga i continuada, són les evidències del passat, d’un passat que ens mostra un gran monument a la capacitat creadora de l’espècie humana.
La cronologia de les pintures rupestres de Tassili n’Ajjer que presentem a continuació, podem dir que és la més acceptada, tot i que no tots els autors hi coincideixen plenament.

Periodització dels estils pictòrics.
1r. Període dels antílops o dels caps rodons. (9000-5000 aC)
2n. Període dels pastors bovidians. (4500-2500 aC)
3r. Període del carro o cavallets. (2000-300 aC)
4t. Període del camell o de l’escriptura tifinagh. (des del 200 aC)

1r. Període dels antílops o dels caps rodons. (9000-5000 aC):

La cacera és pròpia d’aquest període. En aquesta època el clima de la regió era càlid i humit i la fauna que acompanya les figures humanes és la típica d’un clima tropical.

Les representacions d’aquest període són les més antigues. Es caracteritzen per l’aparició de figures enormes en tota la superfície dels panells decorats. Les representacions més freqüents són les figures humanes de formes estranyes, i els grans animals. Avançat el període comencen a aparèixer figures humanes amb màscares i figures geomètriques o simbòliques, acompanyades amb personatges en actitud de dansar.

2n. Període dels pastors bovidians. (4500-2500 aC):

Les pluges cada cop devien ser menys abundants i una vegetació de tipus mediterrani substituiria la tropical, això fa que els temes més representats siguin els ramats de bous i les representacions dels grans mamífers vagin disminuint. També hi són presents escenes de la vida quotidiana, tant escenes domèstiques, com escenes de cacera; que guarden una notable semblança amb el nostre art llevantí.

3r. Període del carro o cavallets. (2000-300 aC):

El procés de desertització continua implacable. Els bous ja no hi són tan representats i surten a escena la cabra i el be. En aquest moment les figures estan representades amb gran detallisme i realisme.
Més tardanament apareix representat el cavall domesticat, amb el carro de dues rodes. Ara, però, es tendeix a un major estilisme de les formes.

4t. Període del camell o de l’escriptura tifinagh. (des del 200 aC):

El camell substitueix el cavall en un moment de crisi climàtica. Generalment, les representacions són de camells cavalcats per una figura humana molt estilitzada. Les pintures solen anar acompanyades d’inscripcions en alfabet tifinag, inscripcions que algun tuareg encara pot lletrejar.