philipkdick

Philip K. Dick, l’escriptor que va somniar la nostra realitat

Si avui en dia Philip K. Dick continués viu, segurament, es preguntaria quan el món es va transformar en una de les seves històries. Tal com va dir en una ocasió “Moltes persones asseguren recordar les seves vides anteriors. Per la meva part, afirmo que puc recordar una vida present distinta” una frase que en el seu cas, no és una simple metàfora per explicar el seu procés creatiu, doncs, efectivament ho creia així.

Philip K. Dick (1928 – 1982) autor de 32 novel·les i 132 contes, va ser un autor visionari de la ciència-ficció del segle XX. Capaç de veure més enllà de la ciència del seu present, però més que com un novel·lista es veu a si mateix com un filòsof que narra històries que desenvolupa en un futur molt proper al seu present o un present alternatiu. Des de molt jove va començar a llegir ciència-ficció, juntament amb autors com Proust o Joyce, i a escriure els seus primers relats. Es definia com un addicte al gènere i mai va estar conforme amb que aquest gènere fos considerat un gènere menor dins de la literatura. Però la realitat va fer que durant els seus primers anys, els seus contes es publiquessin en revistes pulp de ciència-ficció, publicacions barates i de consum popular, on gairebé no li pagaven per les seves obres i que li feien viure d’una forma molt precària, d’igual manera que va passar amb altres autors com Lovecraft o Robert E. Howard. Malgrat això aquesta possibilitat de poder publicar, va ser una via d’escapament per als seus pensaments i les idees que li començaven a amoïnar juntament amb el pressentiment que podia captar una mena de món metafísic més enllà de la realitat. “Roog” el primer conte que va publicar, és precisament això, va descriure a cada personatge a un món diferent, el seu contingut consistia, principalment, en quelcom sorgit del seu propi cervell però que no ho reconeixien com pensaments propis que els abordaven des de l’exterior. I aquesta idea, mai el va abandonar.

La contracultura dels anys seixanta, la inestabilitat familiar, la mort de la seva germana bessona, la seva experimentació amb drogues o els seus problemes amb l’esquizofrènia o la paranoia van influir en la seva obra. Doncs totes aquestes experiències les incorporava a les seves novel·les, segurament va ser la mort de la seva germana quan eren nens un dels aspectes que més el va influenciar. Una part d’ell se sentia culpable de la seva mort, sentia un gran buit existencial, com si hagués perdut la seva meitat i durant gran part de la seva vida i la seva obra hi ha una cerca del que anomena “la noia de cabells foscos” la imatge que s’havia fet de la seva germana, una mateixa dona que es repeteix a les seves novel·les. Rachel, la replicant de “Els androides somien xais elèctrics?” és un exemple d’aquesta imatge que el pertorba i el persegueix.

A la seva obra la ciència no és protagonista i que malgrat que desenvolupa als seus personatges a ambients futuristes o de realitats alternatives, del què esta parlant en realitat és sobre les pors i les preguntes més atàviques de l’home. El que veiem és gent normal i com els ha canviat la vida, on es veu la idea de que tot el què creiem segur és com un castell de cartes que es pot enfonsar en qualsevol moment. La ciència no és una força intrínsecament positiva per la humanitat com es podia veure a molts autors anteriors dels anys cinquanta, sinó que pot provocar molts perills per conceptes importants com la llibertat o la identitat del què significa ser humà. No és una animadversió cap a la ciència, sinó la ciència com una forma de fer-nos reflexionar sobre el què significa ser humà. Es preocupa de si l’esser humà serà capaç de mantenir la seva identitat en un món cada vegada més tecnificat. Si la nostra experiència esta produïda pel nostre cervell, la seva manipulació pot alterar la nostra realitat i aquest és un tema que està molt present en tota l’obra de Philip K Dick, tal com va dir “Estem visquem dins d’un programa de realitat informàtica i l’única pista que tenim és que quan alguna variable canvia, i quan ocorre alguna alteració de la nostra realitat, tindrem l’aclaparadora impressió de que estarem vivint el present, un déjà-vu, potser comportant-nos de la mateixa forma, sentint les mateixes paraules, dient les mateixes paraules. Jo crec que aquestes impressions donen una pista que programem la nostra percepció i a causa d’això un món alternatiu es ramifica”.

Una vegada va escriure fora de casa seva, “només perquè sigui un paranoic no significa que no em vigilin”. Si a “1984” ens trobem amb un sistema dictatorial que controla als seus ciutadans, Philip K. Dick ens diu que això també pot formar part dels sistemes que creiem democràtics. Ell es va sentir sempre vigilat tant per l’FBI o la CIA i això ho va portar a les seves obres. Dibuixa mons on la tecnologia és responsable de crear un sentiment de constant perill cap a la destrucció de la identitat individual ja no hi ha res secret i tot forma part d’allò públic. Al seu relat “Minority Report” la tecnologia fa de justícia preventiva per castigar a la gent abans de cometre un delicte, o que és si no el test Voigt-Kampff de “Els androides somien xais elèctrics?” si no una màquina on els personatges han de confirmar constantment la seva humanitat? La tecnologia es converteix d’aquesta forma en una eina que mina la integritat de les persones i les torna vulnerables.

Qui ets? Quina és la teva naturalesa? Una màquina pot ser humana? Què és el que ens defineix com humans? Hi ha com a mínim una dotzena de les seves obres que parlen de quins són els límits de l’individu. El millor exemple d’això ho veiem a “sueñan los androides con ovejas electricas” on el protagonista Deckard acaba dubtant que no sigui un dels androides a qui dona cacera o en la seva versió “Blade Runner” on el Nexus 6 es pregunta per què se li nega la seva condició d’humà quan el mateix és conscient de si mateix, de la seva transcendència i del què és perdrà quan ell mori. Com puc estar segur de qui sóc si els meus records poden ser implantats? Unes qüestions que tracta al seu relat “Podemos recordarlo todo por usted” o la seva adopció al cinema “Desafio Total” no importa què és veritat si no el que jo crec i com això em defineix i em canvia.

Realitat virtual, xarxes socials, control estatal, intel·ligència artificial… són aspectes que cada vegada més formen la realitat en què vivim avui nosaltres. Pinzellades dels móns alternatius que a les seves novel·les ens avança Philip K. Dick. Estem vivint ja al món on la realitat i allò virtual es distorsionen? Potser si ell visqués s’hauria sorprès de com avui en dia vivim en realitats fictícies amb les quals interactuem de formes convincents, com les nostres personalitats i la nostra intimitat s’ha difuminat per les xarxes socials o com sacrifiquem una part cada vegada més gran de la nostra llibertat en vers d’una suposada seguretat. Són aspectes que el portarien a pensar quan el món es va transformar en una de les seves realitats que només ell era capaç de percebre.

I per finalitzar i per que tots aquests moments no es perdin com llàgrimes a la pluja, us deixem un enllaç al programa de RNE Ficción sonora, on podeu escoltar un audio drama de Blade Runner.