Marie_curie

Marie Curie

La primera premi Nobel

Maria Salomea Sklodowska, que més tard adoptaria el nom de Marie Curie, va néixer a Varsòvia el 7 de novembre de 1867. Llicenciada en física i matemàtiques per la Universitat Sorbona de París, Curie va ser la primera dona que va rebre el Premi Nobel. A més, també es va convertir en la primera catedràtica de la Sorbona. És sens dubte una de les científiques més conegudes de la història.

 

Filla d’un professor de física i matemàtiques, Władysław Skłodowski, i de la mestra Bronisława Boguska, Marie Curie va quedar orfe de mare amb tan sols deu anys. La mort d’una germana a causa del tifus i de la mare per tuberculosi marcarien la infància de la petita Marie, que va créixer a la Polònia ocupada per l’imperi rus.

Curie va destacar sempre en els estudis, però no podia anar a la universitat al seu país natal, ja que les dones no podien accedir a una carrera a la Polònia d’aquells temps. Juntament amb la seva germana Bronia, va ingressar en una universitat clandestina polonesa que admetia dones i que impartia les classes en la llengua pròpia. Aquesta universitat havia de canviar constantment d’ubicació per poder escapar del control rus.

Ambdues germanes acabarien marxant del país per poder completar els seus estudis. Primer ho faria Bronia per estudiar medicina a París. Estudiar a l’estranger implicava una gran despesa i la família va viure seriosos problemes econòmics. Per aquest motiu, les germanes van fer un pacte en què es comprometien a costejar-se mútuament els estudis. Així doncs, Marie va aconseguir feina d’institutriu i va treballar per una família adinerada durant un temps per pagar la universitat de la seva germana.

Un cop Bronia es va llicenciar en medicina, va ser el torn de Marie, qui amb vint-i-quatre anys va viatjar a París per retrobar-se amb la seva germana i estudiar física primer i matemàtiques després. A la universitat va conèixer Pierre Curie, també científic i que es convertiria en el seu marit i company de recerca. El matrimoni signaria conjuntament els treballs científics.

Marie Curie va ampliar els estudis amb el doctorat. Per a la seva tesi, va partir de les investigacions sobre la radiació de l’urani del físic Henri Becquerel, qui havia observat la producció espontània d’unes radiacions penetrants per part d’alguns minerals. Es va començar a parlar aleshores de la radioactivitat. Segons s’ha publicat, l’origen del descobriment de Becquerel va ser una casualitat. El físic va deixar-se dins d’un calaix un paquet de sals d’urani damunt d’una placa fotogràfica. Uns dies després, va comprovar que la placa s’havia enfosquit, així que va pensar que aquelles sals emetien uns raigs capaços de penetrar els metalls.

Becequerel va perdre l’interès en el tema i va ser la jove Curie qui va seguir investigant. El seu marit va abandonar les seves recerques i es va dedicar a ajudar-la. Ambdós descobririen dos nous elements: el poloni i el radi. Curie va aconseguir doctorar-se i el 1903 va rebre el premi Nobel de Física, juntament amb el seu marit i amb Becquerel. El 1911 el rebria novament, aquest cop en solitari i en la categoria de Química. Pierre Curie havia mort uns anys abans atropellat per un carruatge. Marie va seguir endavant amb la recerca científica, que va compaginar amb la feina de professora a la Sorbona.

Els descobriments encapçalats per Marie es van aplicar durant la Primera Guerra Mundial, quan es van crear els primers centres radiològics per ús militar. A més, la científica va adquirir automòbils i màquines de raig X i va impulsar ambulàncies radiològiques que van salvar la vida de molts soldats. Curie va ser també la directora del Servei de Radiologia de la Creu Roja francesa.

El descobriment del radi i el poloni van tenir de seguida efectes en la medicina pràctica i en la física teòrica. La radioteràpia, consistent en aplicar la radioactivitat al cos humà malalt, permet lluitar contra determinats tumors malignes. És el que es coneix com a radioteràpia destructiva. També s’usa en alteracions de tipus inflamatori o degeneratiu en l’anomenada radioteràpia funcional.

La filla gran del matrimoni Curie, Irène, va continuar amb les investigacions dels seus pares i fins i tot va treballar amb la seva mare durant un temps. Els treballs d’Irène Joliot Curie i de Frédéric Joliot, el seu marit, van comportar l’obtenció d’un gran nombre d’isòtops artificials que poden utilitzar-se per al diagnòstic i el tractament de diverses malalties. De fet, Irène també va ser guardonada amb el premi Nobel de Química el 1935, un any després de la mort de la seva mare.

Marie Curie va morir amb seixanta-set anys a causa de l’exposició a les substàncies radioactives que havien centrat els seus estudis científics. Va deixar un valuós llegat per a la ciència, ja que la seva recerca va tenir una enorme repercussió i va servir per estudis posteriors. És el cas, per exemple, dels treballs de Rutherford, Geiger, Soddy i Villardy per identificar les radiacions alfa, beta i gamma produïdes als cossos radioactius o les teories atòmiques de De Broglie i Schrodinger. A més, els Instituts Curie fundats a París i Varsòvia per la mateixa Marie segueixen sent dos centres capdavanters en la recerca mèdica d’avui dia.

Articles

– Domènech, Francisco, Marie Curie: una energía inagotable, 4 de juliol de 2015 (Data de consulta: 5 de maig de 2020).
– Gavaldà, Josep, Marie Curie, la madre de la física moderna, National Geographic, 6 de març de 2020 (Data de consulta: 5 de maig de 2020).
– Novials, Àlex, Marie Curie: un resum de la seva vida i un ‘quiz’, Sàpiens, 16 de març de 2020 (Data de consulta: 5 de maig de 2020).
Perfils. Marie Curie, Canal Història (Data de consulta: 5 de maig de 2020).
Marie Curie, especial mujeres de la ciencia, El País (Data de consulta: 5 de maig de 2020).
Marie Curie y el descubrimiento del radio, La Vanguardia (Data de consulta: 5 de maig de 2020).