El paper de les dones a la Revolució Francesa
Durant el procés revolucionari francès, van néixer els clubs republicans femenins i van tenir lloc els anomenats «cahiers de doléances» (quaderns de queixes), que van servir perquè les dones exposessin les seves reivindicacions al monarca. Demanaven, entre altres coses, l’exclusió dels homes dels oficis de dones, la proscripció de la prostitució o una millor educació per assolir millors llocs de feina. Es queixaven també de les lleis que impedien que les dones participessin en l’Assemblea General i de la violència de gènere i l’abús que patien les dones en l’àmbit familiar.
Rere el pseudònim de madame B. B. del País de Caux, hi havia una dona burgesa que va manifestar que, d’igual forma que un noble no podia representar un plebeu, els homes tampoc no podien representar les dones, que havien de tenir, per tant, representació pròpia.
Malgrat aquestes peticions i la seva participació durant la revolució, les dones van quedar al marge de la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà, adoptada l’agost de 1789. El text defensava la igualtat i la llibertat, però paradoxalment deixava fora la meitat de la població. Els drets acabaven sent, doncs, un conjunt de privilegis reservats als homes. Davant d’aquesta discriminació, l’escriptora feminista i abolicionista Olympe de Gouges va escriure, l’any 1791, la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana, que es basava punt per punt en la Declaració dels drets de l’home.
De Gouges volia aconseguir la inclusió de les dones en els drets polítics acabats de proclamar. L’activista va defensar el sufragi femení, el dret a la llibertat, a la propietat o a l’accés a càrrecs públics. No va deixar de banda tampoc la situació de les dones en l’àmbit domèstic, ja que reivindicava l’equiparació legal d’homes i dones dins del matrimoni, així com dels fills legítims i il·legítims. De Gouges també va denunciar la doble moral sexual imperant en aquells temps.
Per tot això, la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana pot considerar-se el primer document que postula la igualtat jurídica entre dones i homes i, per tant, és l’autèntica primera declaració de drets humans. Tot i que sempre s’ha citat la Declaració dels drets de l’home com el primer text europeu que reconeix una sèrie de drets, l’exclusió de les dones impedeix que pugui parlar-se de drets universals. No oblidem tampoc que a partir de la Revolució Francesa la idea de drets humans va estendre’s per Europa, però aquests no només no es van reconèixer en el cas de les dones, sinó que l’avenç de la colonització durant el segle XIX i principis del XX va implicar una vulneració sistemàtica dels drets humans dels pobles colonitzats.
La repressió jacobina va ser molt dura amb les dones, que van quedar marginades dels drets de llibertat i representació política. El 30 d’octubre de 1789 van prohibir-se els clubs femenins i les activistes republicanes van ser víctimes d’escarni i insults. A més, Olympe de Gouges va ser guillotinada el 3 de novembre de 1793 per les seves idees polítiques.
Bibliografia:
- Nash, Mary, Mujeres en el mundo: historia, retos y movimientos, Alianza, Madrid, 2004.
Article:
- Muchnik, Nicole, La otra declaración de derechos universales, El País, 17 de desembre de 2008. (Data de consulta: 20 de març de 2020).
Vídeo sobre Olympe de Gouges al canal de la Bibliothèque nationale de France