waff

Les dones a la batalla d’Anglaterra. La Women’s Auxiliary Air Force

Una de les conseqüències que van produir les dues guerres mundials va ser el sacsejament de les estructures socials que fins a principis del s. XX eren les predominants al món occidental. Fins ara existien uns rols de gènere ben definits, els homes sempre havien sigut els braus guerrers a la vegada que les dones, quedaven relegades a papers de filles, esposes i mares.

Malgrat que a la Primera Guerra Mundial ja es va crear un cos auxiliar de dones vinculat a la RAF (Royal Air Force), aquest va quedar desmantellat a l’acabar la guerra considerant que no tindria cap utilitat. Però l’esclat d’un nou conflicte, va fer que el 28 de juny de 1939 es creés la Women’s Auxiliary Air Force dintre de la pròpia estructura de la RAF. Aquest servei, dins d’un ambient mixte, va contribuir en gran manera a la integració i el canvi de mentalitat dels homes amb qui van conviure aquells anys.

Les dones que es volien allistar a la Women’s Auxiliary Air Force havien de tindre entre 18 i 43 anys malgrat que depenen de les funcions que tinguessin podien tindre algunes restriccions d’edat (les operadores de radar estaven limitades a un màxim de trenta-cinc anys) sabem que aquests controls d’edat no van resultar especialment efectius i fins i tot es coneixen casos de noies de quinze anys allistades.  En un primer moment el cos va estar integrat per 1700 membres, però en uns pocs mesos, el setembre de 1939 ja constava d’unes 10000 voluntàries i l’any 1943 s’havien reclutat  180000 dones. Entre totes les xarxes de l’exèrcit més de mig milió de dones van participar directament a la guerra.

La primera directora de la WAAF, Katherine Trefusis-Forbes, va afrontar tant la feina d’entrenar les seves companyes com la de conscienciar als homes de la RAF del valor i la necessitat de la participació de les dones. Existia una mala imatge de promiscuïtat que rodejava a les dones de la WAAF pel trencament que feien de la imatge clàssica de domesticitat femenina i la visió que la incorporació de les dones al treball robaven la feina als homes. De fet aquesta imatge de promiscuïtat va portar des de comentaris despectius per part de molts companys, com casos d’assetjament sexual com l’amenaça de cap home decent es casaria amb una dona d’uniforme. A més també van afrontar tractes discriminatoris en l’àmbit laboral com la reducció a dos terços del salari que cobrava un home, racions reduïdes en front dels homes i una total falta d’autoritat real. Així les oficials no tenien un comandament sobre els pilots i el personal per sota del seu rang. No va ser fins al 1943 que no es van igualar els salaris per ambos generes.

 

The_Air_Transport_Auxiliary_in_the_Second_World_War

Malgrat que en un primer moment les tasques de les dones van ser de cuineres, conductores o assistents, ven aviat van començar a desenvolupar tasques que fins aquell moment eren exclusivament masculines, operadores de radar, empacadores de paracaigudes, mecàniques, electricistes… l’única feina que tenien vetada a diferència per exemple del que passava a la URRS era la participació directa en vols de combat. Una labor important van ser les conegudes com “Spitfire Girls”, pilots que portaven tota mena d’avions des de les àrees de fabricació o reparació fins a primera línia. Tot això va fer que les diferències entre homes i dones cada cop quedessin més difuminades fins que la normativa que els regia es va igualar per complert en 1941. Però malgrat que no feien vols de combat, si que estaven a primera línia de combat als aeròdroms i les estacions de radar. Durant els atacs alemanys van morir unes 200 voluntàries i van ser ferides unes 400.

Molt important va ser també la feina de les dones a les tasques d’intel·ligència tant a l’anàlisis de fotografies aèries com a les operacions sobre el terreny treballant en les Special Operations Executive on van participar al voltant de 3200 dones fen tasques d’espionatge, sabotatge i reconeixement militar. Dones que com Lilian Rolfe va treballar amb la Resistència francesa o Violette Szabo que van ser executades al camp de Ravensbrück, són exemples de dones que van lluitar i van donar la seva vida per l’alliberament d’Europa.

Totes les dones que van formar part tant de la WAAF com a la seva versió terrestre van obrir un camí per la participació femenina en feines que abans eren impensables i van contribuir al canvi de mentalitat sobre el paper de les dones a la societat o el propi caràcter, capacitat i valor femení.