Leavitt_henrietta

Henrietta Leavitt i l’expansió de l’Univers

Com vam arribar a descobrir que l’univers s’expandeix?

Actualment sabem que l’Univers s’està expandint des que es va originar en el Gran Esclat, ara fa tretze mil vuit-cents milions d’anys. A principi del segle XX, moltes de les investigacions astronòmiques apuntaven al fet que únicament existia la Via Làctia, amb l’espai infinit estenent-se més enllà i contenint només una gran buidor. La clau per entendre la immensitat de l’univers era poder mesurar la distancia entre les nebuloses detectades. La hipòtesi de partida era que sí la distància entres les nebuloses era més gran que la grandària de la Via Làctia, això volia dir que era una galàxia externa.

En aquest article, Jordi Mirlanda ens explica com l’astrònoma Henrietta Leavitt de la Universitat de Harvard va dissenyar i establir la tècnica per poder mesurar la distància entre galàxies. Basant-se en la variabilitat regular i periòdica de la brillantor d’un conjunt d’estrelles anomenades Cefeides va establir el mètode de mesura que va canviar la nostra concepció de l’univers i la investigació astronòmica.

Llegeix l’article complet, cliqueu aquí.

Article publicat a ServiAstro de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona el dia 18 de gener de 2019.

Autoria: Jordi Miralda, va estudiar física a la Universitat Autònoma de Barcelona, on adquirí una sòlida formació en física i matemàtiques. Autodidacte en el camp de l’astronomia, formà part de diverses agrupacions astronòmiques, on aprengué del cel i del funcionament dels telescopis. El 1987 anà becat a la Universitat de Princeton, per a fer recerca en astrofísica i on defensà la tesi doctoral sobre lents gravitatòries (1991). Va fer estudis postdoctorals a la Universitat de Cambridge fins al 1993 i, posteriorment, feu un segon postdoctoral a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton.