L’àngel de la llar

Un model imposat durant anys

Aquesta denominació fa referència a l’arquetipus de feminitat basada exclusivament en l’esfera domèstica i que defineix les dones a partir de trets emocionals i naturals. El discurs de gènere del segle XIX i de bona part del XX fixava l’àmbit d’actuació de les dones i les seves funcions, que se centraven en el servei familiar, la cura dels fills i les tasques domèstiques. Les dones eren vistes com a subalternes respecte els homes, a qui se’ls atribuïa la racionalitat. Mentre els homes participaven en la vida pública i política, les dones s’havien de dedicar a la casa.

Aquest prototipus femení va fer-se present a escala internacional, ja que trobem la mateixa expressió en diferents llengües. Tot i que podien haver-hi certes diferenciacions nacionals, la figura de l’àngel de la llar compartia un seguit d’elements comuns. Mary Nash recorda el poema anglès The Angel in the House de Coventry Patmore, que va ser molt popular i va retratar la dona com angelical, pura, innocent i asexuada. Les seves funcions a la societat eren les de mare, muller i mestressa de casa. Un altre exemple és el manual estatunidenc titulat The Young Lady’s Own Book: A Manual of Intellectual Improvement and Moral Deportment (El llibre propi de la dama jove: un manual de millora intel·lectual i conducta moral), que es va publicar a la ciutat de Filadèlfia l’any 1836. Aquest llibre encomanava l’atenció dels fills a les dones, així com els deures domèstics.

A l’estat espanyol el discurs de l’àngel de la llar també va desplegar-se amb la particular nomenclatura de “perfecta casada”. Aquest era el títol d’una obra del segle XVII de Fray Luis de León que va ser reeditada en nombroses ocasions i que va ser un referent per a la defensa de la domesticitat femenina. En el cas de Catalunya, les veus apel·lant al vessant domèstic femení eren també moltes. La revista d’educació cristiana Fulla feminista va publicar l’article “El bon feminisme” l’any 1920, on s’afirmava que la missió de les dones era ser una bona esposa, una excel·lent mare i una autèntica reina de la casa.

La separació entre les esferes públiques i privades és un punt comú dels discursos de l’àngel de la llar. Mentre el món públic i exterior era per als homes, el món interior era l’únic espai per a les dones. Nash esmenta el discurs del republicà francès moderat Jules Simon, que l’any 1892 va sostenir que les dones havien de confinar-se a casa. Per ell, la vocació dels homes era ser un bon ciutadà i, en canvi, la de les dones era ser una bona mare i esposa. Així doncs, les dones havien d’enfocar la seva vida al servei dels altres, oblidant-se de qualsevol projecte personal, fos laboral, social o cultural. En aquest sentit, les dones quedaven al marge de la individualització pròpia del liberalisme modern.

L’imaginari col·lectiu de les dones va estar marcat durant molts anys pel discurs de l’àngel de la llar. Fins i tot, hi havia una legitimació no només per part de la religió, sinó també des del món de la medicina i la ciència. Tot això va dificultar una confrontació al discurs. Tanmateix, algunes dones, sobretot des de diversos moviments femenins, van desenvolupar resistències per desafiar o renegociar els continguts d’aquest discurs.

L’any 1931 l’escriptora Virginia Woolf va pronunciar una conferència a la National Society for Women’s Service de Londres que va ser un rebuig clar i directe a l’arquetipus de l’àngel de la llar. Woolf va parlar del fantasma que l’envoltava, un fantasma angelical, bo i servicial que sempre pensava en el benestar dels altres, mai no en el seu. Woolf va explicar que va matar aquest fantasma en legítima defensa per dedicar-se a escriure. Quaranta anys després, l’escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany també va narrar l’assassinat de l’àngel de la llar al seu relat “D’una assassina a una dona de bé”, inclòs al llibre Cartes impertinents.

En ple segle XXI, l’àngel de la llar segueix viu en el nostre dia a dia. Són moltes les conquestes que s’han aconseguit amb les lluites feministes a Europa, però any rere any indicadors socioeconòmics i informes de recerca s’entesten a demostrar-nos que la igualtat de gènere és encara una utopia. Segons una enquesta sobre qüestions de gènere publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió, les dones dediquen a les feines de casa una mitjana de 22,5 hores setmanals, mentre que els homes hi dediquen només la meitat. Les dones segueixen assumint, majoritàriament, les tasques d’atenció i cura dels infants i les persones dependents. També demanen, més que els homes, reduccions de jornada per poder conciliar la vida familiar. Encara avui hi ha moltes barreres per al desenvolupament professional de les dones, que continuen cobrant menys que els homes i ocupant menys càrrecs de responsabilitat. Serà possible algun dia matar definitivament l’àngel de la llar?

Bibliografia

  • Nash, Mary, Mujeres en el mundo : historia, retos y movimientos, Alianza, Madrid, 2004.

Articles