Gdeim Izik

La lluita del poble sahrauí

Gdeim Izik és un documental produït per Quepo per a Resistència Sahrauí, un col·lectiu que centra els seus esforços en accions directes i pacífiques per acabar amb les contínues vulneracions de drets humans als territoris sahrauís ocupats pel Marroc. El documental compta amb les imatges gravades per la Isabel i l’Antonio, dos activistes defensors dels drets humans, al campament Gdeim Izik l’any 2010, la principal protesta dels sahrauís des del fallit procés de descolonització emprés per l’estat espanyol.

La Isabel i l’Antonio van gravar les imatges del desallotjament violent del campament sahrauí per part de les forces de seguretat marroquines el 8 de novembre de 2010: destrucció de les haimes, gasos lacrimògens, cops,… La violència es va traslladar després als carrers d’El Aaiún, la capital del Sàhara Occidental. La quantitat de morts és incerta. Segons les autoritats marroquines, van morir tretze persones, onze d’elles membres de les forces de seguretat del Marroc. Col·lectius i entitats sahrauís, però, van parlar de moltes més víctimes mortals. La censura del Marroc impedeix conèixer amb exactitud les xifres, però sabem que el Marroc va trencar l’alto al foc vigent des de 1991 i va causar la mort d’un nen de 14 anys. La Isabel i l’Antonio van aconseguir amagar-se durant 9 dies en un pis de la ciutat i van intentar fer arribar les imatges a la premsa internacional.

El documental té, per tant, un inestimable valor històric, ja que testimonia la violència perpetrada pel Marroc a la població civil sahrauí. Milers de sahrauís s’havien concentrat en un campament per reclamar drets d’habitatge i laborals, així com ajudes socials per a la comunitat sahrauí. Per entendre aquesta protesta, és important mirar enrere i repassar la història recent del Sàhara Occidental, marcada per un conflicte iniciat l’any 1975.

L’Espanya franquista va retardar la descolonització del Sàhara Occidental. El 1975 milers de marroquins desarmats van caminar cap al Sàhara en l’anomenada Marxa Verda, organitzada pel monarca marroquí Hassan II amb clares finalitats polítiques. L’ONU va demanar la retirada de la Marxa Verda i Espanya va iniciar contactes diplomàtics amb el govern marroquí perseguint, en principi, el mateix objectiu, però l’11 de novembre de 1975 va signar un tractat amb les autoritats marroquines i mauritanes en què els cedia l’administració del Sàhara Occidental. A canvi, Espanya rebia contrapartides econòmiques. Aquests acords no han estat mai acceptats per l’ONU. Es tracta d’una ocupació il·legal des del punt de vista del dret internacional.

Causes de diferent tipus, econòmiques, identitàries, ideològiques o de geopolítica regional, expliquen el conflicte sahrauí. El context internacional va accentuar la complexitat. La Guerra Freda va convertir els nord-americans en partidaris dels marroquins, ja que temien el naixement d’una república sahrauí afí al bloc soviètic, i l’ONU, organisme que defensa l’autodeterminació dels pobles colonitzats, no va poder fer valer la seva veu assegurant la independència del Sàhara. Els espanyols, a més, enmig d’una dictadura en declivi, buscaven una solució ràpida al problema sahrauí.

El Sàhara Occidental va quedar dividit entre el Marroc i Mauritània. Els mauritans, però, van abandonar el territori i van reconèixer la República Àrab Sahrauí Democràtica l’any 1984. Actualment, la major part del Sàhara Occidental són territoris ocupats pel Marroc i només una petita part està controlada pel Front Polisario, formació que defensa la independència del Sàhara Occidental des de la seva fundació l’any 1973. Un mur de la vergonya separa ambdues zones.

Les conseqüències del conflicte per als sahrauís són moltes i diverses. Víctimes mortals, sobretot durant els anys de l’enfrontament armat, exiliats i violació de drets són alguns dels efectes més significatius. Molts sahrauís viuen en campaments de refugiats a l’exili a l’hamada algeriana. Algèria ha estat sempre aliada del Front Polisario. Un cop assolida la seva independència, va demanar a l’Assemblea Nacional de les Nacions Unides la descolonització del Sàhara. Es calcula que uns 180.000 exiliats viuen als campaments de refugiats d’Algèria. Aquests sahrauís són allà des de fa dècades sense una solució al conflicte. Pel que fa als sahrauís dels territoris ocupats pel Marroc, pateixen sistemàticament vulneracions dels seus drets fonamentals. A més, s’imposa un silenci mediàtic de la situació dels sahrauís. Durant els campaments de Gdeim Izik, per exemple, alguns periodistes internacionals van ser expulsats del país.

El conflicte del Sàhara Occidental està oblidat per la comunitat internacional. L’any 1991 es va signar un alto al foc i es va crear la Missió de les Nacions Unides per al Sàhara Occidental (MINURSO). Des d’aleshores, però, les Nacions Unides no han estat capaces de proposar una via de solució al conflicte acceptada per ambdues parts i no han pogut, en definitiva, garantir la llibertat i els drets del poble sahrauí.

El documental Gdeim Izik inclou testimonis de sahrauís que van sofrir tortures per part de les forces de seguretat del Marroc durant el desallotjament del campament. És el cas d’Ahmed Yeddou Lecuara, que relata que el van lligar i apallissar i que després el van dur a la gendarmeria on el van torturar durant cinc dies. Ahmed Bujari, representant del Front Polisario davant l’ONU, també parla per al documental. Entre altres coses, recorda que alguns països van demanar a les Nacions Unides que engegués una investigació dels fets, però França s’hi va oposar. De fet, França, aliada incondicional del Marroc, ha usat el seu paper com a membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU per vetar algunes resolucions sobre el conflicte.

Un documental interessant per la seva càrrega històrica, amb imatges inèdites i directes del desallotjament violent de Gdeim Izik. Els sahrauís patien novament una forta repressió i no trobaven empara en la comunitat internacional. Un conflicte oblidat que s’arrossega des de fa quaranta-cinc anys i que exerceix uns efectes durs i sense treva sobre un poble silenciat. Han passat 10 anys des del campament de Gdeim Izik i des d’aleshores poques notícies ens han arribat del Sàhara Occidental. La realitat és que els sahrauís segueixen vivint un conflicte enquistat, tot i l’escàs o nul ressò mediàtic. Gdeim Izik va ser per alguns l’avantsala d’una nova forma de protesta que serviria d’inspiració per a moviments posteriors en altres països.

Direcció: Lluís Maria Güell
Any: 2011
Productora: Quepo

Gdeim Izik, El Campament de la Resistència Sahrauí V.O.S. Subt Cat from Quepo on Vimeo.

Bibliografia utilitzada per a l’escrit:

Agraïm a la productora Quepo la seva col·laboració.