africa

Les dones africanes i l’anticolonialisme

Les dones van tenir un important paper en les lluites anticolonials al continent africà. Alguns moviments de dones ja comptaven amb anys d’experiència en la lluita col·lectiva feminista i d’altres van actuar dins dels moviments nacionals d’alliberament. Les africanes van defensar els seus drets i llibertats durant el colonialisme i ho continuarien fent un cop assolides les independències.

Mary Nash es refereix a alguns exemples de lluites femenines a l’Àfrica durant l’època colonial a Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos. En repassarem alguns per aproximar-nos a aquests moviments. Per fer-ho, hem de tenir en compte, en primer lloc, que el colonialisme a l’Àfrica ver sistemàticament violent i que les dones van patir aquesta violència als diferents estats colonials. Com sosté Nash, el poder colonial es basava en conductes patriarcals de prepotència masculina i submissió de les dones. A Zimbabwe, per exemple, les polítiques colonials van ser més dures per a les dones a causa de les seves majors resistències a les imposicions econòmiques, polítiques i culturals dels colons.

Les autoritats colonials van adoptar algunes mesures repressives específiques per a la població femenina com la deportació de dones. En aquest sentit, el 1915 els britànics van obligar les dones solteres de Katsina (Nigèria) a casar-se en el termini d’una setmana. En cas contrari, serien deportades fora de la ciutat juntament amb les prostitutes.

Les dones africanes van resistir-se i oposar-se a les pràctiques discriminatòries i imperialistes. El 1920 va tenir lloc un dels episodis més significatius en aquest aspecte. L’anomenada “guerra de les dones” va suposar la mobilització de milers de dones als pobles Igbo i Ibibio (Nigèria) per rebutjar els tribunals colonials, la imposició d’impostos i les activitats de les empreses europees que perjudicaven els seus beneficis econòmics. Aquestes dones van atacar oficines colonials, incendiar botigues i bancs britànics, obrir les presons i alliberar els presos. No van causar, però, cap mort a les forces d’ocupació. En canvi, les autoritats britàniques van respondre amb una contundent repressió causant la mort de cinquanta dones i ferint-ne unes altres cinquanta.

És interessant indicar que moltes protestes de les dones africanes en contra dels agents colonials es basaven en formes d’actuar precolonials. És el cas de l’acció col·lectiva de les dones de la regió d’Iboland (Nigèria) de 1920 en defensa de llurs interessos i drets. Amb indumentàries de guerreres i duent pals, la protesta consistia a ballar, insultar i atacar les cases dels homes implicats en les ofenses. Aquesta pràctica rebia el nom de “fer la guerra o seure damunt d’un home”.

També a Camerun, el 1958, les dones del Kom van optar per una acció femenina precolonial anomenada anlu i consistent en sancionar els homes que les oprimien. Es feien balls, burles, crits de guerra o s’imposava roba per estigmatitzar els penalitzats. Concretament, les dones de la regió Kom van aixecar-se en contra d’una nova regulació agrària imposada pel govern local. Les dones van entendre que aquest nou sistema de producció danyava els seus interessos econòmics i van aplicar l’anlu a les autoritats colonials i als col·laboradors natius. Van ocupar el mercat i obligar els homes a deixar els seus llocs, van tancar l’escola missionera catòlica i van establir els seus tribunals de justícia. Unes 2.000 dones van marxar cap a la comissaria de policia a Bamenda i unes altres 4.000 van quedar-se ocupant el mercat. Van impedir una major interferència colonial en els assumptes de les dones i, per tant, es considera que la protesta va ser exitosa.

A Somàlia, és important assenyalar la rellevància de la tradició oral, i particularment de la poesia, com a forma d’expressió feminista de les nòmades somalis. D’altra banda, durant els anys setanta, les africanes van participar activament en molts moviments revolucionaris que s’enfrontaven als poders colonials. És el cas, entre d’altres, d’Angola, Guinea-Bissau o Namíbia. En aquest darrer país, les dones van actuar dins de l’Organització dels Pobles del Sud-oest d’Àfrica (SWAPO) i van crear una organització femenina anomenada La veu de les dones que perseguia també la igualtat de gènere.

Encara que els moviments de dones per a l’alliberament nacional incorporaven també una lluita paral·lela per les seves llibertats, la realitat és que sovint no es van reconèixer els seus drets després dels processos de descolonització. Malgrat la valuosa participació femenina en les lluites anticolonials, les noves independències no sempre van implicar el reconeixement de la igualtat o de la participació política femenina.

És cert que alguns països van incorporar la igualtat de gènere a les noves constitucions, però aquests mecanismes legals no van impedir que en molts casos es frenés el camí cap a l’emancipació femenina. Alguns nous països, a més, van redefinir el rol de les dones en termes de domesticitat. És a dir, van relegar les dones a l’àmbit privat allunyant-la de la participació pública. Així doncs, les polítiques d’alguns estats s’han vist com una traïció als moviments femenins que van lluitar per la independència. La poeta somali Hawo Jibril ho expressa amb claredat en aquest poema recollit per Mary Nash al llibre abans esmentat:

Hermanas vendisteis vuestras joyas
con privaciones vuestras,
enriqueciendo la lucha.
Hermanas, permanecisteis como una.
Unidas, incluso cuando vuestros hermanos
dividieron y decepcionaron la nación.
Hermanas, participasteis en la lucha
– Recordad la hermosa, Hawa –apuñalada en el corazón.
Pero, hermanas, ¡no hemos olvidado!
No saboreamos los frutos del éxito.
Ni siquiera las posiciones más humildes
nos fueron ofrecidas.
Y nuestros decretos fueron descartados como basura.
Hermanas, ¿por esto luchamos?

Bibliografia

– Nash, Mary, Mujeres en el mundo : historia, retos y movimientos, Alianza, Madrid, 2004