Federica Montseny

Federica Montseny és recordada per ser la primera dona que va ocupar una cartera ministerial a Espanya. En plena Guerra Civil, Montseny va assumir el càrrec de Ministra de Sanitat i Assistència Social. Va estar al capdavant d’aquest ministeri durant sis mesos, entre novembre de 1936 i maig de 1937. Encara que sembli paradoxal, va exercir la posició des de la defensa de l’anarquisme.

En certa manera, la vida de Federica Montseny resumeix la història d’Espanya i d’Europa del segle XX. Filla de pares anarquistes, Montseny va néixer a Madrid el 12 de febrer de 1905. Els seus pares eren catalans, però van ser desterrats després del procés de Montjuïc de 1898. Amb aquest nom es coneix el procés militar que va reprimir fortament el moviment anarquista català després de l’atemptat contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous de Barcelona el 7 de juny de 1896. Es van detenir 400 persones, entre elles Joan Montseny, conegut com a Federico Urales i pare de Federica Montseny. La mare era Teresa Mañé, però utilitzava el pseudònim de Soledad Gustavo.

La família va retornar a Catalunya el 1914. Federica Montseny no va anar a l’escola, sinó que va ser educada per la seva mare, pedagoga, intel·lectual i defensora del feminisme llibertari. Així doncs, els ideals dels seus progenitors van inculcar-se en Montseny, que va créixer envoltada d’idees revolucionàries i anarquistes. El 1930 s’uneix a Germinal Esgleas, amb qui va tenir tres fills, Vida, Germinal i Blanca.

Tot i que sempre s’ha destacat la seva faceta política, Montseny també va ser escriptora, periodista i filòsofa. De fet, va escriure la primera novel·la, Horas trágicas, quan només tenia setze anys. Com a militant de la Confederació Nacional del Treball, va escriure articles de propaganda anarcosindicalista a diaris com Solidaridad Obrera o Tierra.

Joan Montseny i Teresa Mañé van editar La Revista Blanca entre els anys 1898 i 1905 i Tierra y Libertad entre 1902 i 1905. El 1923 les tornarien a editar amb la col·laboració de la seva filla i van iniciar també diverses col·leccions. Durant els anys anteriors a la guerra van predominar els relats de ficció, però la Federica Montseny de l’exili escriuria sobretot assaigs i discursos. En els títols de ficció de Montseny trobem dones fortes, amb educació i inquietuds i defensores de la pròpia llibertat. Federica Montseny va publicar més de cinquanta títols dins de la col·lecció “La Novela Ideal”.

Des del punt de vista del feminisme, Montseny, com moltes dones dels moviments obrers de la seva època, va refusar el terme feminisme en associar-lo a les dones benestants o burgeses. Per ella, no existia un problema específic d’opressió femenina, sinó que l’emancipació de les dones era un problema d’emancipació humana.

Malgrat aquestes batalles terminològiques, la realitat és que Federica Montseny va dedicar bona part dels seus escrits al que anomenava “el problema de sexes” i va defensar l’emancipació femenina. Durant els anys vint, va destinar alguns articles de La Revista Blanca a denunciar l’esclavitud de les dones o el rol social al qual se les sotmetia. Defensora de l’educació i la cultura, les dones dels seus escrits són decidides, transgredeixen les normes socials establertes i s’oposen fermament a l’opressió femenina. És interessant La Indomable, una novel·la autobiogràfica que va publicar amb tan sols vint-i-tres anys.

Durant la Guerra Civil, no va compartir l’ideari de l’entitat anarquista Mujeres Libres, ja que per ella no calia una lluita col·lectiva específica per assolir la independència femenina. No obstant això, Montseny va incloure algunes de les propostes de l’organització al seu programa del Ministeri de Sanitat. Ens referim, per exemple, a la creació d’alliberadors de prostitució, que es plantejaven com a centres de rehabilitació moral, mèdica i professional.

La seva tasca al Ministeri de Sanitat i Assistència Social va ser pionera en alguns aspectes. En el marc de la reforma sexual defensada per l’anarquisme, va impulsar una campanya d’educació i higiene sexual per prevenir malalties venèries. També es va interessar per l’assistència als refugiats de guerra i va crear llars per als infants.

Després de la derrota republicana a la Guerra Civil, Montseny va emprendre el camí a l’exili juntament amb la seva família. La seva mare moriria en soledat el 5 de febrer de 1939 en un hospital de Perpinyà. L’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació de França per part dels nazis van dificultar encara més la situació dels refugiats espanyols en territori francès.

Montseny va estar a punt de ser extradida a l’Espanya franquista, que segurament l’hagués condemnat a mort com a molts dels seus companys de lluita, però la líder anarquista estava embarassada de la seva tercera filla, la Blanca, quan es va presentar davant del tribunal del govern col·laboracionista de Vichy. Això la va salvar de l’extradició, ja que una llei francesa del Consell d’Assistència Social de Presons l’emparava. Després de passar per diverses presons franceses, va viure exiliada a Tolosa de Llenguadoc.

Un cop mort el dictador Franco, Montseny va tornar a Espanya l’any 1977 i va participar en multitudinàries conferències arreu de l’estat. Milers de persones seguien volent escoltar la dirigent anarquista i els seus discursos apassionats. Ja abans de la Guerra Civil, Federica Montseny havia destacat com una gran oradora en ateneus, sindicats i en gires per Espanya. Montseny va morir el 14 de gener de 1994 amb vuitanta-nou anys. Va deixar un llegat polític, literari i cultural capdavanter en molts aspectes. Va dedicar la seva vida als ideals anarquistes i obrers que la van acompanyar des del bressol. Sens dubte, el somni de la revolució va marcar la seva trajectòria vital i professional.

Bibliografia

– Miret, Núria, Barcelonines. 1001 històries, L’Arca, Barcelona, 2017.

Articles

– Amiguet, Teresa, Federica Montseny, la primera mujer ministra de Europa, La Vanguardia, 14 de gener de 2019 (Data de consulta: 21 d’abril de 2020).
Federica Montseny, 1905-1994, dossier de l’exposició de l’Institut Català de les Dones (Data de consulta: 21 d’abril de 2020)

Audiovisual

Mujeres – Federica Montseny. Monogràfic sobre Federica Montseny de TVE.