Cinema i literatura: les nostres preferides

Una petita guia per si us ve de gust veure pel·lícules basades en novel·les o que ens parlen del procés creatiu i també algunes sobre la vida i obra d’escriptors.

Educando a Rita (Educating Rita)

Estats Units, any 1983.

Dirigida per Lewis Gilbert

Intèrprets: Michael Caine, Julie Walters

A partir del mite del Pigmalió, la pel·lícula ens explica el procés d’iniciació de la Rita, una perruquera insatisfeta amb la seva vida, en el món de la cultura. Arrel de les classes de literatura, la Rita descobreix la satisfacció de l’art, el coneixement i l’enriquiment personal que aporta la cultura. Aquesta transformació la canviarà completament (d’especial menció el moment en què se n’adona que no pertany al món “culte”, però que també ha deixat de pertànyer a la seva anterior vida). Interpretacions magnífiques amb un Michael Caine grandiós.

Es pot veure a Filmin

Jóvenes prodigiosos (Wonder Boys)

Estats Units, any 2000.

Dirigida per Curtis Hanson.

Intèrprets: Michael Douglas, Frances McDormand

Basada en la novel·la de Michael Chabon, la història relata el bloqueig i posterior baixada als inferns d’un escriptor paralitzat pel gran èxit de la seva primera novel·la, quan era jove. Ara, professor per a joves escriptors, navega a la deriva entre la seva por al fracàs, l’amor pel qual no es decideix a comprometre’s i una galeria de personatges amb els quals viurà uns dies que ho canviaran tot.

És difícil no pensar que Chabon parla de sí mateix. La seva tesi, “Els misteris de Pittsburg” el va convertir en l’escriptor de capçalera de tota una generació només sortir de la universitat. Entre aquest hit i Wonder Boys, van passar cinc anys en els que va estar dedicat a escriure la monumental Fountain City, una novel·la que va arribar a ocupar les 1.500 pàgines, que el seu editor es va negar a publicar.

La pel·lícula, a més, compta amb una banda sonora que és impagable en la que apareix el tema “Times have changed”, pel que Bob Dylan va guanyar l’Òscar. Podeu sentir la cançó a la nostra llista “Capvespre tranquil”. També podeu trobar tota la banda sonora de la pel·lícula en aquest enllaç.

Adaptation

Estats Units, any 2020.

Dirigida per Spike Jonze.

Intèrprets: Nicholas Cage, Meryl Streep

L’any 2002, tres directors del món del vídeo clip eren requerits per Hollywood i gràcies a això, vam viure una època daurada de creativitat i noves narratives. Spike Jonze (Her, Donde viven los monstruos, Cómo ser John Malkovich), Michel Gondry (Olvídate de mí, Rebobine por favor) i Chris Cunningham revolucionaven el món estètic. Jonze, per a Adaptation, comptava amb un dels guionistes més brillants de la contemporaneïtat, Charlie Kaufman, per narrar una història metaliterària i observar els seus personatges des d’una òptica molt curta, microscòpia i intensament humana.

Barton Fink

Estats Units, any 1991.

Dirigida per Joel Coen (al guió amb el seu germà).

Interpretada per John Turturro i John Goodman.

L’estratègia dels Coen de ficar els seus personatges en situacions cada volta més complicada per deixar-los desemparats, s’intensifica en aquesta història, situada els anys de l’època daurada de Hollywood. Un escriptor prova sort com a guionista, però pateix un bloqueig. La trama, que funciona a foc lent, arriba a un gir sorprenent a partir del que els Coen ens ofereixen un viatge al·lucinat i ombrívol.

Es pot veure a Movistar

Tierras de Penumbra (Shadowlands)

Regne Unit, any 1993.

Dirigida per Richard Attenborough.

Intèrprets: Anthony Hopkins i Debra Winger.

Richard Attenborough (Ghandi, Grita Libertad), ens explica un moment en la biografia de l’escriptori poeta irlandès C.S. Lewis, reconegut autor de” Les Cròniques de Narnia”. La pel·lícula se centra en la història d’amor que l’autor va viure amb una poetessa americana. Una pel·lícula commovedora en la seva subtilesa, poètica en les seves imatges i emocionat per les seves grans interpretacions.

Paterson

Estats Units, any 2016.

Dirigida per Jim Jarmush.

Intèrprets: Adam Driver, Golshifteh Farahani.

El procés creatiu, posat en imatges, d’una manera senzilla i preciosa. Jarmusch situa el seu protagonista en el món real, aquell en el que la crida de la creativitat ha d’adaptar-se a les necessitats dels que no poden viure de l’art, com és la majoria de nosaltres. Una pel·lícula serena i brillant en la seva senzillesa.

La podeu veure a Filmin

A la casa (Dans la maison)

França, any 2012.

Dirigida per François Ozon.

Intèrprets: Fabrice Luchini, Ernst Umhauer.

Una altre exercici de meta literatura que, a més, pren l’espectador per un ens intel·ligent, per la que ens estalvia les explicacions condescendents en els últims cinc minuts, com per exemple feia Shyalaman a “El sexto sentido”. Aquí Ozon ens explica la relació entre un professor i el seu estudiant, que redacta un relat que fa pensar el professor que l’alumne està espiant la família d’un company de classe. El relat de l’alumne va incrementant les seves escenes inquietants que comencen a preocupar el professor. Una pel·lícula que combina intriga, meta literatura i drama i es proposa un viatge al fons de la creació en el que gaudirem aferrats a la cadira.

Es pot veure a Filmin

Està a Ebiblio

Expiación (Atonement)

Regne Unit, any 2007.

Dirigida per Joe Wright.

Intèrprets: Keira Knightley, James McAvoy.

Basada en la novel·la de Ian McEwan, explica la història de tres personatges. La Cecilia i en Robie estan vivint un amor incipient i apassionat. La germana de la Cecilia, la Briony se sent gelosa i diu i fa una cosa que té conseqüències dramàtiques per a tots tres.

La novel·la contenia diversos gèneres; romàntic, bèl·lic i una història dins d’una història, un exercici literari que, per molts crítics, suposa l’obra cim de McEwan.

La pel·lícula compta amb una magnífica banda sonora, de la que deixem l’enllaç, composta per Dario Marianelli, que també va compondre per a Wright les sonates amb aires de Beethoven de la seva altra adaptació literària, Orgull i Prejudici. El director, a més, gaudeix a cada pel·lícula d’un dels artificis més gratificants del cinema, el pla seqüència. Si a Orgull i Prejudici es ficava entre els salons de festes de les germanes Bennet, a Expiación ens ofereix un de magnífic, colpidor i bellíssim quan en Robie arriba a la platja de Dunkerque, escena que guanya dramatisme si un és un poc coneixedor de la història i dels pocs que van sortir d’aquella badia.

Està al videoclub de Vodafone

No m’abandonis mai (Never let me go)

Regne Unit, any 2010.

Dirigida per Mark Romanek.

Intèrprets: Cary Mulligan, Keira Knightley.

Basada en la novel·la amb tocs de ciència-ficció de Kazuo Ishiguro (El que queda del dia). Si no coneixeu la novel·la i voleu veure la pel·lícula, ho deixem aquí, perquè una de les experiències que ens demana aquesta història és agafar-nos per sorpresa