Ens capbussem en les emocions?

Seguint el fil de la música, rasquem una mica sobre les emocions?

Les emocions no són més que impulsos que ens porten a actuar d’una manera determinada. Són mecanismes del cervell que dóna unes ordres concretes per tal d’alertar i reaccionar amb rapidesa enfront d’un esdeveniment, per poder-ne controlar i regular, posteriorment, la situació. Les emocions doncs, no apareixen per art de màgia, estan associades a situacions concretes.

Totes les emocions contribueixen a complir unes funcions importants per la nostra vida.

Ep! Que no us les hem presentat! Abans de continuar, rebem amb un fort aplaudiment a les emocions bàsiques o primàries: l’Alegria, la Sorpresa, la Por, la Ira, l’Aversió i la Tristesa.

Coneixem dos grans blocs d’emocions, les que ens són negatives i les positives, totes elles vàlides, així és, totes elles necessàries per al bon desenvolupament harmònic. La clau està en, tant les unes com les altres, saber-les identificar i poder-les gestionar d’una manera conscient. Com hem vist amb la música (la Curiositat de: Com és que la música ens fa vibrar?), cada emoció és viscuda de manera diferent entre les persones, cadascú en fa una interpretació pròpia. Això dependrà de les experiències prèvies i les nostres circumstàncies concretes. Molts de nosaltres hem pogut comprovar com en la presa de decisions, les emocions, font inestimable d’informació, hi juguen un paper important. Segons amb què, hem de mantenir una mentalitat racional i pragmàtica però aquest debat seria per abordar-ho en un altre moment.

Podem diferenciar les emocions innates, com la ira i la por, i aquelles que són adquirides, que resumiríem com les que hem après per observació, del nostre entorn.

L’espècie humana evoluciona constantment, i és en part, gràcies a la capacitat d’adaptació i superació que exerceixen les emocions. Tots busquem, bé, no generalitzem però majoritàriament el que l’ésser humà busca és el seu màxim nivell de benestar físic i psicològic. Per tant, les emocions fan que ens protegim davant de la sensació de perill, de dolor, i anem a la recerca de relacions satisfactòries o del que és plaent. Lluitar o fugir serien dos dels comportaments bàsics a la supervivència o a aquesta evolució de la qual fem referència. Traduïts a les emocions que les acompanyen, serien la ira i la por, respectivament.

No pensis que tot queda al nostre cervell, no pas. L’organisme, davant d’un canvi, reacciona tant psicològicament com amb reaccions fisiològiques, que es manifesten externament, com per exemple, els moviments corporals, el to de veu, l’expressió facial…

A la presentació de les emocions, les hem anomenat bàsiques o primàries, té el seu motiu. Si les emocions primàries persisteixen, aquestes s’amplien, es matisen, és com que agafen encara més forma. Exemplifiquem-ho amb la ira: si no la sabem gestionar de manera adequada, es pot anar transformant en ràbia, després en rancúnia i, per últim, en odi. Val més doncs, segons quina sigui, tenir-la a ratlla per tal que no vagi a més i arribi un punt de no saber-la gestionar.

Reconeixent i sabent gestionar les nostres emocions sabrem, alhora, tenir empatia vers els altres, de la mateixa manera que, parlant de les nostres emocions, de com ens sentim, ens ajudarà a estructurar internament i a actuar de manera adient. Ara bé, tinguem en compte que l’experimentació de l’emoció és sempre anterior a la capacitat d’expressar-la.

Emoció i sentiment estan molt lligats a la nostra vida. El sentiment és, bàsicament, la sensació conscient de les reaccions emocionals. Els sentiments són més profunds que les emocions i perduren en el temps. Vaja, l’emoció feta conscient!