com_arriba_aigua

Com surt l’aigua de l’aixeta?

El viatge de l’aigua

Què l’aigua és un bé escàs és sabut per tothom, fem-ne doncs, un consum responsable. Fonamental per a l’existència de la vida, de totes les formes conegudes de vida, segons sembla, els orígens de l’aigua són fruit de la col·lisió de cometes sobre la Terra.

L’aigua és una substància pura formada per dos elements químics, l’hidrogen i l’oxigen (H₂O). La trobem pràcticament a qualsevol part de la biosfera com al mar, oceans, rius, llacs, pluja… És l’únic element de la natura que pot adquirir els estats sòlid, líquid i gasós. I és considerada un dels elements clàssics juntament amb l’aire, el foc i la terra.

L’aigua forma un cicle, cicle hidrològic o cicle de l’aigua, que per funcionar necessita l’energia solar. L’aigua està en continu moviment en el cicle de l’aigua, explicat a grans trets: l’energia solar escalfa l’aigua, sobretot, marina, i l’evapora, aquesta puja a l’atmosfera, condensada als núvols, el vapor condensat segons la temperatura de l’atmosfera la descarregarà en forma de pluja, neu, rosada, calamarsa. Al caure, s’infiltrarà o escolarà, tornant altra vegada a iniciar-se el procés.

Coneguda l’aigua, posem-nos en matèria. El camí que recorre l’aigua entre el seu estat natural fins que arriba a les nostres llars és, sens dubte, llarg i complex. Tot comença per la captació (l’aigua dels rius s’emmagatzema als embassaments) mitjançant un sistema de bombament, bombar l’aigua del seu estat natural fins a la planta de tractament per potabilitzar-la, és a dir, tractar-la, treure’n totes les impureses i patògens que poden ser perjudicials per a la salut, garantint així la qualitat exigida per l’OMS i les autoritats sanitàries, sent doncs, apta per al consum.

A través d’unes xarxes de canonades i vàlvules, a més d’altres elements hidràulics, es condueix, es transporta, cap als dipòsits d’emmagatzemament que ja estan disposats per abastir a la població. En aquesta fase de distribució el procés de control de la qualitat és de rellevant importància, ja que, és l’últim pas abans d’arribar a la nostra aixeta, pel consum. No pensem que hi ha un únic dipòsit eh, hi ha tota una xarxa de canonades a cada municipi amb els seus respectius dipòsits.

Després d’utilitzar l’aigua, ara ja residual, se’n va per l’aigüera cap a la xarxa de clavegueram, juntament amb les aigües pluvials, seguint el seu camí cap a les fàbriques depuradores, com bé diu la mateixa paraula, passant un procés de depuració, un tractament de neteja, per així reduir la càrrega contaminant que pugui contenir i, altra vegada, retornar-la al medi natural mitjançant conduccions especials o bé reutilitzar-la, podent-ne fer usos secundaris com per exemple, utilitzar-la pel reg de jardins, apagar focs…

Tan simple que és el gest d’obrir una aixeta, i al segon ens arriba l’aigua, i la feinada que tenen perquè la puguem consumir sense perill!