Amelia_Earhart

Amelia Earhart

El 1937 l’avió pilotat per Amelia Earhart va desaparèixer al Pacífic. Earhart estava complint el seu somni de fer la volta al món. El seu acompanyant de vol era Fred Noonam. Avui en dia encara no se sap amb seguretat què va passar, tot i que algunes investigacions assenyalen que Earhart va sobreviure a l’accident de vol i que va morir més tard a l’illa de Nikumaroro. Aquest misteri va contribuir a fer encara més llegendària la figura de l’aviadora.

Nascuda el 24 de juliol de 1898 a Atchison (Kansas), Amelia Earhart va tenir una primera infància feliç i envoltada de comoditats, però alguns problemes del pare, com l’alcoholisme o les pèrdues constants de la feina, van empènyer la mare a abandonar-lo i a marxar a Chicago amb les seves filles, Amelia i Muriel.

Earhart va començar a interessar-se per l’aviació de molt jove. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, ella i la seva germana van viatjar fins al Canadà per col·laborar com a infermeres voluntàries. Allà va atendre pilots ferits en combat i va visitar el Cos Aeri Reial. En aquests moments, la idea de convertir-se en pilot va començar a prendre vida en la ment d’Earhart.

El 1920 va assistir a un espectacle aeri on va poder sobrevolar la ciutat de Los Ángeles. Earhart va quedar fascinada per aquella experiència que la va animar en el seu propòsit de ser pilot. Va començar a compaginar diverses feines, com telefonista, conductora o fotògrafa, per costejar-se les classes d’aviació. Una de les seves professores va ser Neta Snook, considerada la pionera de l’aviació femenina. El 1922 va aconseguir comprar-se un aeroplà. Amb aquest aparell va obtenir el seu primer rècord en volar a més de 4.200 metres d’altitud. El 1923 va adquirir la llicència de pilot i el 1927 va adherir-se a l’Associació Aeronàutica Internacional.

El 1932 va protagonitzar una gran gesta en ser la primera dona que va sobrevolar l’oceà Atlàntic. Acompanyada del pilot Wilmer Stultz i del mecànic Louis Gordon, Earhart va sortir del Canadà en un Lockheed Vega vermell. Hores més tard aterrava a Irlanda, després de superar vents forts, el gel sobre les ales de l’avió o alguns problemes mecànics. Aquest fet la va acabar de transformar en una estrella que rivalitzava amb les celebritats de Hollywood. Amelia representava la dona moderna, la perseverança i l’emancipació femenina.

La carrera d’Earhart era imparable i el 1935 va ser la primera a volar en solitari des de les illes Hawaii fins als Estats Units. Amb anterioritat, aquest trajecte havia causat la mort de diversos pilots. La famosa aviadora va seguir acumulant èxits, va guanyar alguns trofeus i va ser nomenada vicepresidenta de l’associació aeronàutica. Sempre que tenia l’oportunitat Earhart animava les dones a perseguir els seus somnis i promovia l’ús comercial de l’aviació. La pilot defensava la incorporació de la dona en aquest nou sector professional, un univers monopolitzat pels homes. Earhart també va dissenyar una línia de roba femenina, caracteritzada sobretot per la seva comoditat.

L’any 1937 Amelia es va proposar un nou repte: volia fer la volta al món. Wiley Post ja ho havia aconseguit quatre anys abans, però Earhart volia seguir una ruta diferent i volar tan a prop de la línia de l’equador com fos possible. Per aquesta aventura, la pilot va triar un Lockheed Model 10 Electra. Fred Noonam era el seu expert acompanyant. El viatge va començar l’1 de juny de 1937 i durant quatre setmanes van recórrer 35.000 quilòmetres, però encara en faltaven 11.000 més. El 29 de juny havien arribat a l’illa de Nova Guinea. La següent etapa del trajecte era l’illa de Howland, però no van arribar-hi mai.

“Devem ser damunt seu, però no els veiem. El combustible s’està esgotant”. Aquest és l’últim missatge que Amelia Earhart va enviar per ràdio al guardacostes Itasca. Després es va perdre tota comunicació amb el seu avió. L’exèrcit dels Estats Units va buscar els pilots per mar i aire durant vint dies, però no els va trobar. Dos anys més tard i després de la recerca fallida, el govern nord-americà va tancar el cas i va declarar morta la parella. La seva desaparició ha estat objecte de múltiples especulacions. Entre altres teories, s’ha dit que ambdós van viure com a nàufrags a l’illa de Fènix. Altres veus opinen que segurament l’aparell es va quedar sense combustible i es va estavellar al Pacífic. La veritat és que avui dia el misteri segueix sense resoldre’s, ja que ni l’aparell ni els cossos d’Earhart i Noonam s’han trobat mai.

El 2012 el Group for Historic Aircraft Recovery (TIGHAR), una organització que es dedica a la recerca d’avions desapareguts, va reobrir la investigació. Una fotografia feta per una expedició britànica el 1937 semblava determinar que l’avió va caure a l’illa de Nikumaroro. Els investigadors de TIGHAR sostenen que l’aviadora podria haver sobreviscut un temps en aquella illa. El 1940 es va trobar un esquelet a Nikumaroro. Inicialment, no se li va donar més importància i es va descartar que les restes fossin d’Earhart. Darrerament, però, els estudiosos van comparar la longitud de l’húmer i el radi de l’esquelet amb les mides d’una fotografia d’Earhart. Van concloure que la llargada de les extremitats era molt similar, però la falta dels ossos no va permetre sotmetre’ls a proves d’ADN.

Sigui com sigui, queda clar que la biografia d’Amelia Earhart és plena de passatges emocionants. La pionera aviadora semblava no tenir por de res i es va embarcar en un seguit d’aventures i desafiaments constants. La seva popularitat va ser tanta que fins i tot recentment la casa Mattel va posar a la venda una nina inspirada en ella. El 2009 la directora de cinema Mira Nair va realitzar la pel·lícula Amelia, basada en la vida de la coneguda pilot i protagonitzada per Hillary Swank.

Articles

– Gavaldà, Josep, Amelia Earhart: la mujer que nació para volar, 6 de març de 2020, National Geographic (Data de consulta: 28 d’abril de 2020).
– Martínez Ahrens, Juan, 80 años después, Amelia Earhart sigue volando, El País, 11 de març de 2018 (Data de consulta: 28 d’abril de 2020).
– Novials, Àlex, Amelia Earhart: la pilot sense por, Sàpiens, 21 de març de 2020 (Data de consulta: 28 d’abril de 2020).
– Quero, Laura, Noves pistes sobre la desaparició de l’aviadora Amelia Earhart, Sàpiens, 9 de novembre de 2016 (Data de consulta: 28 d’abril de 2020).