8 pel·lícules de terror dirigides per dones per veure aquest octubre

15-10-2020

Amb la 53a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya com a excusa, seguim amb el nostre #octubredepor a Golferichs!

I aquesta setmana us portem una llista de 8 pel·lícules de terror dirigides per dones que s’han convertit en clàssics instantanis del gènere.

Leigh Janiak: Honeymoon (2014)

Aquesta pel·lícula suposa el debut de Leigh Janiak com a directora i guionista. Una parella de recent casats passa la seva lluna de mel en una cabana, que és propietat de la família de la núvia. El que comença sent idíl·lic, aviat es torna terrorífic perquè la núvia comença a comportar-se de manera estranya. El sobrenatural com a peça clau per abordar el conflicte del matrimoni i les relacions.

 

Issa López: Vuelven (2017)

Encara que amb un embolcall sobrenatural i fantàstic, Issa López construeix de manera intel·ligent un relat cru i realista sobre una problemàtica social. Amb un grup de nens, tres desitjos i tigres com a símbol de protecció i fortalesa, Vuelven parla de la pèrdua de la innocència, l’orfandat i tracta de fer una crítica a la violència i la criminalitat que regnen en algunes parts de Mèxic.

Julia Ducournau: Crudo (2017)

L’opera prima de Ducournau no va deixar indiferent a ningú. Es tracta d’un coming of age tenyit de sang. Justine, una noia vegetariana, entra a la facultat de veterinària per seguir els mateixos passos que els seus pares. En un intent d’encaixar, prova la carn crua. El que en principi no sembla res greu, aviat portarà greus conseqüències i canvis que li faran descobrir la seva veritable naturalesa. No només aborda el pas cap a la maduresa, sinó que també fa servir el canibalisme com a metàfora del despertar sexual.

Jenn Wexler: The Ranger (2018)

Jenn Wexler posa el punk com a banda sonora en aquest slasher. Que no us despistin els colors fosforescents dels cabells dels personatges o de les llums dels locals, perquè The Ranger té l’esperit dels slasher dels vuitanta. Uns joves es troben amagats en una cabana en un bosc després de fugir de la policia; però, l’aparent calma es veurà interrompuda quan algú comenci a perseguir-los.

Emma Tammi: The Wind (2018)

El western i el terror van de la mà a The Wind. La pel·lícula d’Emma Tammi fa servir el paratge desolador i el component sobrenatural per construir un relat que parla de la soledat i el fanatisme religiós. Segle XIX, Lzzy i el seu marit es traslladen a viure al salvatge oest, però l’estada allà comença a afectar la seva relació. No obstant això, és una presència sinistra i l’aparició d’una altra parella el que finalment aterra i angoixa a Lzzy.

Jennifer Kent: Babadook (2014)

Un clàssic del cinema de terror dirigit per Jennifer Kent. Babadook ens porta sis anys després de la violenta mort del marit d’Amelia (Essie Davis), de la qual no s’ha recuperat encara, però que ha de educar a Samuel (Noah Wiseman), el seu fill de sis anys, que viu aterrit per un monstre que se li apareix en somnis i amenaça amb matar-los.

Karyn Kusama: La invitación (2015)

La seva ambientació i el subtil i gèlid augment d’interès gradual, fins arribar a un clímax fabulós, deixa amb ganes de pagar el sopar. Increïble treball d’una de les grans narradores de moment.

Anna Lily Amirpour: Una chica vuelve a casa sola de noche (2014)

Si creus que ‘Només els amants sobreviuen‘ és la pel·lícula de terror més pedant i sobrecarregada que has vist en la teva vida, probablement no hagis vist el debut del llargmetratge de la britànica Anna Lily Amirpour, que adaptava el seu curtmetratge d’uns anys abans. En gloriós blanc i negre per lluir més independent que els primers noranta.