Entrevista a Siònia

28-09-2020

Entrevista a Siònia, un eclèctic quartet barceloní amb el qual va arrencar la programació cultural a Casa Golferichs després de l’aturada causada per la Covid. El passat 17 de setembre ens van presentar el seu nou espectacle ’16fps’ que barreja música i cinema de principis del s. XX.

CG- La relació de Siònia amb la música i el cinema és molt estreta. De fet sembla quasi simbiòtica, a Siònia no existeix la música sense el cinema i viceversa, o és només una impressió?

Jordi Soler: Potser una impressió perquè al primer disc la música ja existia i després vam buscar les imatges. Tot i que sempre parlem que a Siònia la música és molt cinematogràfica. Empasta molt bé amb la imatge cinematogràfica.

Juanjo Fernández:  Somos un grupo de música, pero también como nos decían que la música era muy cinematográfica nos propusieron alguna vez hacerlo con imágenes, entonces Jordi se puso las pilas y la verdad es que el resultado era bastante guay.

 

CG- L’octubre de 2018 vau passar per la Casa Golferichs amb un concert per la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample. Dos anys després, torneu per presentar el vostre nou espectacle “16 fps”. En aquesta ocasió dureu a terme una residència artística a la sala d’actes del centre cívic de tres dies prèvia a l’estrena. Què n’espereu d’aquesta experiència?

Jordi :  Bé, sobretot és ajustar, perquè sempre hem treballat les imatges però vist des d’una pantalla, des de l’ordinador, i necessitàvem un espai i temps per poder provar tot això i acabar d’ajustar tot de coses. Ja estava bastant definit l’espectacle però sempre cal veure el que funciona més i el que funciona menys.

 

CG- Definiu la vostra obra sota diversos estils com el jazz, la música electrònica, tocs psicodèlics, amb ritmes de rock, funk, hip-hop o música africana. Així d’entrada sembla un projecte força eclèctic. En quin moment i de quina manera decidiu barrejar totes aquestes influències?

Xavier Riembau: En Jordi és el compositor i és el que fa les cançons, però sempre estem els quatre, com aquell que diu, arranjant els temes. Jo crec que no és que decidim cap de nosaltres sinó que, a vegades, la composició i les influències de cadascú, et porten cap a un lloc en concret. Cadascú té una manera molt concreta de tocar o de fer les coses i això de forma natural… I a més, totes aquestes influències en el fons, sense que siguem el grup més original del món, jo crec que sí que hi ha un so que es va repetint a les cançons, que és la suma dels quatre arguments que estem aquí.

Jordi: Si, tots venim d’un estil més o menys, o tenim una forma de tocar, i per això al final és com aquesta barreja, no sé. Juanjo, tu vienes de clásica, jazz…

Juanjo: Sí, Jordi y yo, por ejemplo, nos conocimos en un contexto jazzístico completamente. Y llevo años tocando con Giorgio a dúo, también en algo completamente diferente, otro tipo de composiciones, de texturas… Giorgio viene más del rock, y luego hay un DJ, Xavier, que también es bastante diferente a lo que estábamos acostumbrados.

 

CG- Per la presentació que fareu aquí a Golferichs, us acompanyeu de Diego Rampelini a càrrec de les projeccions. En què consistirà aquest nou espectacle?

Jordi : Bàsicament és el mateix format que teníem abans, o sigui, seguim amb imatges de pelis de principis de segle passat. Imatges així com antigues, en blanc i negre, el que passa és que ara està mapejat, és a dir, hem fet un espectacle més potent visualment. Simulem com carrets de vídeo i el Diego va interactuant amb la música en directe, va enviant efectes.

Xavier: Sí, jo crec que és un espectacle una mica més interactiu. Abans eren unes imatges a les quals nosaltres els posàvem la música i no eren imatges sempre estàtiques perquè el Jordi s’encarregava de manipular-les d’alguna forma. Però ara tenim una persona que s’encarrega d’això, de tal manera que tenim tots més llibertat i crec que així l’espectacle en principi hauria de ser més com més natural, més viu, més fresc.

 

CG- El vostre primer llarga durada va ser Brandada Manyaga, editat el 2018; un viatge a nous mons a través de 6 temes. Què va significar per vosaltres aquest primer disc? Teniu al cap treure un segon disc d’aquesta experiència o encara no teniu suficient material?

Jordi: Sí. Tot just l’hem gravat ara. S’està masteritzant. Bé, el primer disc… anava a dir que va ser una prova, però no va ser una prova. Al final sempre gravem el que ens surt i la música que ens surt, vull dir sense cap objectiu més enllà de crear.

Xavier: Jo crec que la diferència entre el primer i el segon és que fa més de dos anys que estem junts tocant i això es nota, hi ha com unes energies entre nosaltres i segurament és això. Hi ha un treball més conjunt entre els quatre. Sempre es parteix de les composicions d’en Jordi, però, diguem-ne que tots hi aportem la nostra part. Jo, per exemple, vaig entrar quan el grup ja estava funcionant i vaig haver de trobar l’espai on col·locar-me.

Jordi: Ara veiem què funciona bé, què no funciona tant i cadascú va trobant el seu espai per expressar-se.

 

CG- Coneixeu altres projectes del vostre estil o que estiguin en una línia semblant al que feu vosaltres?

Jordi: Jo diria que no, però probablement hi són, eh? No ho sé.

Xavier: Jo crec que qualsevol grup, encara que facin el mateix que d’altres, si les quatre persones són diferents, s’arriba a altres indrets. Crec que una de les coses que sí que fem és això; no diem a res que no, les coses que surten, si ens agraden als quatre, ens agraden, encara que estiguin dintre o no del que representa que hem de fer.

 

CG: Val, doncs per part nostra benvinguts a casa Golferichs.

Jordi: Moltes gràcies per cedir-nos aquest espai, perquè per nosaltres estar tres dies amb aquesta sala, a més… doncs és un luxe, moltes gràcies.

Entrevistadora: Moltes gràcies i molta sort.

Siònia són en Jordi Solé (guitarra, efectes i composicion), el Juanjo Fernández (piano i sintetitzador), en Xavier Riembau (Dj i efectes), el Giorgio Fausto Menossi (bateria) i, en aquesta nova creació, Diego Rampelini (projeccions i els efectes visuals).