valentina-tereshkova-astronauta

Valentina Tereshkova, una dona a la conquesta de l’espai

Era el 16 de juny de 1963 i a les 9.29 h del matí tot estava preparat al Cosmòdrom de Baikonur per què la nau espacial Vostok-6 s’enlairés per una missió a l’espai que duraria gairebé tres dies. Al comandament de la nau es trobava una noia soviètica de vint-i-sis anys, Valentina Tereshkova, que després de 70 hores de vol i 48 voltes a la terra es va convertir en la primera dona a visitar l’espai exterior.

“Aquí Gavina, aquí Gavina. Veig a l’horitzó una ratlla blava: és la Terra. És bella! Tot marxa estupendament” Aquestes van ser les primeres paraules que va tindre en comunicar-se amb el control espacial a la terra, però el viatge que la va portar fins a l’espai va començar molt temps abans.

Valentina Vladimirovna Tereshkova va néixer el 6 de març de 1937 en Yaroslavl al nord-est de Moscú. El seu pare era conductor de tractors i la seva mare treballava a una granja, l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la invasió de l’URSS va fer que tingués una infància difícil. El seu pare va morir quan ella tenia només tres anys a la guerra i no va poder anar al col·legi fins als 8 anys quan va acabar la guerra. Però el va haver de deixar a 16 anys per començar a treballar a una fàbrica tèxtil. Malgrat això va continuar estudiant a distància enginyeria i en plena adolescència va començar a mostrar interès pel paracaigudisme i en 1959 es va inscriure al seu aeroclub local que era una organització auxiliar de les forces aèries soviètiques, on aviat va destacar.

El 1961 Yuri Gagarin va ser la primera persona a fer un vol espacial i l’URSS agafava l’avantatge a la carrera espacial davant dels Estats Units. I el mateix any Sergey Korolyov, responsable dels llançaments de l’URSS, va decidir afrontar un nou repte: posar en òrbita la primera dona a l’espai. Una forma de propaganda del sistema comunista front als països occidentals.

Es va posar en marxa un programa de cerca de dones cosmonautes. La selecció s’hauria de fer dins del terreny militar i les candidates haurien de tindre entre 18 i 30 anys, menys de 1.70 m d’estatura, menys de 70 kg, solteres i “ideològicament pures”. Es van escollir 400 participants i després de diversos programes de control van quedar cinc candidates: Tatiana Kuznetsova, Valentina Ponomariova, Irina Soloviova, Zhanna Yorkina i Valentina Tereshkova.

El 3 d’abril de 1962 les candidates van ser anunciades oficialment i van ingressar dins de les Forces Aèries. Van començar a rebre entrenament des del primer moment al Centre d’Entrenament de Cosmonautes on van ser sotmeses a dures proves físiques i formació en matemàtiques, meteorologia, astronomia, física, computació i navegació espacial. Malgrat que històricament la professió d’astronauta estava monopolitzada pels homes aviat es van guanyar el respecte dels seus companys masculins. Finalment el 21 de maig de 1963 es va decidir que Valentina era la candidata ideal, era de la classe treballadora, el seu pare era un heroi de guerra, tenia encant i amb vint-i-quatre anys era Secretaria Local de la Lliga de Joventuts Comunistes. Ho tenia tot per ser una celebritat. Irina Soloviova i Valentina Ponomariova serien les seves suplents.

Els principals objectius de la missió serien l’anàlisi comparativa dels efectes del vol espacial a l’organisme de les dones i els homes; la investigació biomèdica; el desenvolupament i la millora dels sistemes de la nau sota les condicions de vol conjunt i experiments de radiocomunicació. La missió va ser un èxit malgrat que Valentina va patir problemes durant tot el vol, l’òrbita de la nau estava desviada 90 graus i corria el perill de no poder tornar a la terra, va tindre vòmits i rampes constants durant tot el vol però malgrat tot això, va complir amb tots els objectius i va regressar a la terra. Quan el 19 de juny de 1963 Tereshkova va sortir de la capsula convertida en una heroïna nacional i entrant a la llegenda de l’aeronàutica espacial.

Tereshkova no va tornar a l’espai, va ser instructora del Centre d’Entrenament de Cosmonautes i més tard va formar part del Soviet Suprem i des de 2009 és diputada de la Duma. Malgrat això, l’espai i el desig de tornar no l’ha deixat mai i fins i tot el 2013 es va oferir a formar part de l’expedició de la NASA a Mart, inclús si això significava un viatge només d’anada.

Van haver de passar gairebé vint anys fins que la segona dona va viatjar a l’espai el 1982, Elena Kondakova a bord de la Soyuz T-7 i un any més tard el 1983 la NASA va enviar la seva primera dona a l’espai, l’astronauta Sally Ride. Fins al dia d’avui 68 dones han viatjat a l’espai, però per totes Valentina Tereshkova va servir com a inspiració i va ser un símbol en la lluita per la igualtat.