La declaració de Seneca Falls

Text fundacional del moviment feminista als Estats Units

El 1848, any de les revolucions democràtiques a Europa i de la publicació d’El manifest comunista de Marx i Engels, va tenir lloc la declaració de Seneca Falls als Estats Units. De fet, la historiadora Mary Nash creu que, d’igual forma que El manifest comunista va ser un text fundacional del moviment obrer, la declaració de Seneca Falls ho va ser del moviment feminista.

Durant aquells anys, els Estats Units estaven vivint l’auge de dos moviments centrats en la defensa de la igualtat: l’abolicionisme i el feminisme. Tot i que als Estats Units les dones vivien recloses a l’àmbit familiar, les veus feministes ja havien despuntat durant la independència del país. És més, les dones van participar de diferents maneres en la revolució americana, així que la igualtat de sexes era una qüestió present ja abans de la guerra d’independència.

Entre els anys 1780 i 1840 va doblar-se el nombre de dones que sabien llegir i escriure. El protestantisme promovia la lectura directa de la Bíblia i, per tant, va ser un factor clau en aquest sentit. Durant aquest període moltes dones van formar part d’organitzacions religioses i del moviment abolicionista. Així doncs, algunes dones de Seneca Falls ja disposaven d’experiència prèvia en tasques organitzatives i en parlar en públic.

Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott van convocar la reunió a Seneca Falls, una localitat de l’estat de Nova York. Les assistents, majoritàriament dones, van discutir sobre diferents aspectes de les seves vides públiques i privades i van rebutjar la marginació que patien en la política, la propietat o la vestimenta. Amelia Bloomer va popularitzar un vestit que consistia en una faldilla curta amb uns pantalons lligats als turmells. Bloomer era una de les grans defensores de la reforma del vestit i pretenia acabar amb les imposicions que afectaven fins i tot la salut de les dones.

La declaració de Seneca Falls es divideix en dues parts. La primera és sobretot una contextualització i s’enumeren un seguit de discriminacions que sofreixen les dones als diferents àmbits de la societat. Les dones no gaudien, per exemple, de drets polítics i, per tant, havien d’acceptar i complir lleis en les quals no havien pogut participar. En l’àmbit domèstic, la dona es convertia pràcticament en una propietat del marit. També en l’esfera educativa eren moltes les discriminacions, ja que se’ls privava de l’accés als estudis universitaris. A Seneca Falls també es denuncia la doble moral imposada per la religió en matèria sexual. Mentre algunes pràctiques eren permeses per als homes, eren sistemàticament criminalitzades en el cas de les dones.

La segona part del text se centra en les conclusions, ja que la reunió va permetre arribar a unes decisions comunes. L’objectiu primordial era la felicitat de les dones i per aconseguir-ho era necessari lluitar pels drets femenins. S’entén la lluita feminista com un deure de les dones, que no han de permetre situacions d’inferioritat ni de discriminació contínues. Seneca Falls és, sens dubte, un document cabdal del feminisme, ja que les dones van prendre consciència de la seva realitat i es van reunir per transformar-la.

Pel que fa al sufragi, va ser un tema controvertit, ja que no totes les participants volien incloure’l a la llista de reclamacions. Després de la Guerra Civil americana (1861-1865), el sufragisme es va ampliar, però el vot de les dones no va aconseguir-se fins dècades després. Alguns estats van conferir drets de vot a les dones abans de 1900, però aquests drets no es van materialitzar a tot el país fins a l’any 1920, més de setanta anys després de Seneca Falls.

Bibliografia:

• Nash, Mary, Mujeres en el mundo : historia, retos y movimientos, Alianza, Madrid, 2004.

Vídeo “What Happened at the Seneca Falls Convention?” del canal History