Entrevista a Carlos Gámez: “La matemàtica és una metàfora perfecta del mon on vivim des d’una perspectiva interna, quasi íntima”

18-12-2017

Carlos Gámez és llicenciat en física per la UB i diplomat en Estudis Avançats en Història de la Ciència. Ha sigut docent de secundària i  a la universitat, tant en el camp de les matemàtiques i la física com en l’altra de les seves especialitzacions, els idiomes. Combina la seva feina de professor amb la d’escriptor i articulista. L’orientació que donarà al curs “L’aventura dels nombres: experimentem amb les matemàtiques” serà la de treballar curiositats i jocs matemàtics, a la manera de Martin Gardner.

Per on vas començar, per les lletres o per les matemàtiques? Què et va fer interessar per l’altre àmbit?
Vaig començar per les ciències. Sóc llicenciat en física. Allà és on vaig rebre una sòlida educació matemàtica. Vaig començar la carrera de física amb molta il·lusió. Però ja quan estava enrolat als estudis, vaig veure que els meus professors li donaven una perspectiva massa tècnica. Llavors vaig notar que necessitava de les humanitats, que em faltava alguna cosa per arribar a sentir-me complet.

Són divertides les matemàtiques?
Hi ha vàries formes de veure les matemàtiques. Una que m’agrada molt és veure-la com un llenguatge molt particular, un llenguatge amb unes normes molt clares i fins i tot íntimes. Des d’aquest punt de vista, les matemàtiques són sempre un joc, la resolució d’una sèrie d’enigmes. Des d’aquest punt de vista, la pràctica de les matemàtiques és sempre una activitat divertida.

Per què vas decidir dedicar-te a la divulgació de les matemàtiques?
Per aquesta mancança que vaig sentir quan estudiava física, vaig rebutjar l’oportunitat de fer recerca en enginyeria nuclear. Ho vaig canviar per la docència. Donava un vessant humà als meus coneixements. Practicant la docència vaig veure la importància de la divulgació. És molt difícil ser un professor de matemàtiques amè. Molts companys creuen que matemàtiques, exigència i seriositat van de la mà. Jo no hi estic d’acord. Penso que la matemàtica també es pot ensenyar d’una forma activa que implica a l’alumne a aprendre-la tot resolent enigmes. Tots podem resoldre problemes difícils si estem involucrats, motivats, i treballem en equip.

Ha canviat la teva manera d’ensenyar les matemàtiques al llarg del temps?
Molt. Tot i el que responia a l’anterior pregunta, he necessitat de temps per anar incloent la participació i una forma de treball horitzontal a les meves sessions. La meva experiència docent als EUA ha estat determinant en aquest sentit.

“Em portava tant temps entendre de què estava escrivint que sabia com escriure-ho de manera que la majoria de lectors ho entengués” deia Martin Gardner. Quina és la teva manera per tal que les matemàtiques les arribi a entendre tothom?
La metàfora. La matemàtica és una metàfora perfecta del mon on vivim des d’una perspectiva interna, quasi íntima.

Una pregunta cada cop més recurrent en l’àmbit de l’educació és: per a què serveix l’ensenyament de les matemàtiques? Creus que serveix per a la vida quotidiana?
Tots necessitem de les matemàtiques, per exemple, quan ens tornen el canvi a una botiga. O el dia en que fem un sopar amb els amics i hem de dividir les despeses. O quan ens presenten una sondeig d’intenció de vot als diaris.

Què creus que falla quan molts estudiants entenen les matemàtiques com a avorrides? Són correctes les metodologies d’ensenyament d’avui en dia?
Hem de reinventar la forma d’ensenyar. Estem vivint una revolució tecnològica que mostra que fins ara hem potenciat a l’estudiant que assumeix la cultura lletrada. Jo era un d’aquests, m’agradava molt llegir i estudiar de llibres. Però ara tenim l’oportunitat d’afegir a aquests estudiants els que gaudeixen de la interacció per aprendre. Hi ha un vídeo molt revelador en aquest sentit:  https://www.ted.com/talks/ken_robinson_changing_education_paradigms.

Si fem les coses bé, que està per veure, podem formar més gent millor, també a matemàtiques.

Què pot apropar les matemàtiques a la societat?
Demostrar amb una docència activa que les matemàtiques són la societat, tot implicant a l’expert en matemàtiques dintre del grup, fent que l’expert sigui un més del grup que fa una recerca sobre el coneixement, amb els seus àmbits de coneixement però col·laborant.

Què pot aconseguir que una persona que odia les matemàtiques, les acabi estimant?
El joc i la comunicació. Les matemàtiques, com tot, també s’han de comunicar bé. No n’hi ha prou amb la teoria. A vegades, els teòrics de la innovació didàctica són els pitjors docents.

A l’hora d’ensenyar, per què agafes a Martin Gardner com a referent?
Martin Gardner és la quinta essència del joc matemàtic. Ho fa a més, amb uns coneixements de la cultura molt potents. Només cal veure l’edició que li va dedicar a l’Alicia al país de les meravelles de Lewis Carroll.

Quin tema del teu programa pot apropar més a una persona que odia les matemàtiques? Quin pot motivar encara més a algú a qui ja agraden?
Pels primers, recomano la probabilitat. Veure que les matemàtiques poden servir per guanyar als jocs d’atzar engresca a tothom. Pels segons, recomano tant el nombre pi, com el nombre d’or com l’infinit, que al final són la mateixa cosa. És pensant l’essència d’aquest conceptes quan perceps el vertigen de les matemàtiques.

Què diries a algú que té por a les matemàtiques, que les troba llunyanes o massa complicades?
Que no s’ha d’espantar per l’abstracció d’alguns conceptes matemàtics. La matemàtica és una eina que obre la ment i permet jugar, sobretot si no ho fas sol si no compartint amb d’altres.

I per acabar, què ens espera en el teu curs “L’aventura dels nombres”?
Una aventura de descoberta del nostre entorn i la nostra ment amb les matemàtiques com a eina, sempre jugant i tractant de treballar en equip.

L’aventura dels nombres: experimentem amb les matemàtiques
CC Casa Golferichs
Dijous, de 18.15 a 19.45 h
De l’1 de febrer al 22 de març del 2018  
Inscripcions