El jazz: entre l’espontaneïtat i la sofisticació, per Ricard Gili

Diferenciació entre espontaneïtat i sofisticació, i els canvis d’aquests,  durant les diferents dècades del Jazz

 

Un article de la Fundació Catalana de Jazz Clàssic, de la mà del gran Ricard Gili, trompetista reconegut arreu del país, director de la Big Bang la Locomotora Negra i professor del centre.

En aquesta ocasió fa un recorregut pels canvis en la creació de la música jazz a través de les diferents dècades, prenent com a fil la paulatina pèrdua d’espontaneïtat vers un increment de la sofisticació.

En els seus inicis, el jazz era fet per i per a afroamericans. A poc a poc, però va calar en els gustos de la població blanca, que hi va aplicar la teoria musical.

La societat americana blanca entenia el jazz d’una altra manera i els músics van haver de començar a lidiar amb aquesta combinació de tendències; d’una banda, no perdre l’espontaneïtat que li és pròpia i de l’altra, la sofisticació formal dels músics formats a escola.

Per a saber més sobre aquest article: El-Jazz-espontaneitat-sofisticacio