El genoma del jazz

El mestre i divulgador del jazz Ricard Gili, ens porta un article per parlar-nos del genoma del jazz i quins son els elements que formen l’arrel de la musica jazz

Fent servir una analogia entre el món de la biologia i el món de la música, Gili ens explica quins gens comparteix el jazz amb altres tipus de gèneres musicals i ens explica com la tècnica musical i el ritme són elements fonamentals del jazz que el distingeixen  d’altres gèneres.

Respecte a la tècnica musical, Gili ens diu que al jazz la importància que se li dóna al tractament del so és superior a la de la música clàssica, doncs per al músic de jazz és molt important humanitzar el so de l’instrument. El músic de jazz expressa la seva individualitat i fa reconèixer el seu so i el seu fraseig al costat de les sonoritats i frasejos dels altres músics. És una tècnica instrumental individualitzada, no reglamentada ni acotada, que està lluny dels rígids i uniformitzadors procediments acadèmics.

En el referent al ritme musical, un dels gens fonamentals del genoma del jazz, el swing, com a qualitat consubstancial a la interpretació, no es pot fixar en cap partitura. Depèn únicament de les virtuts i la inspiració de l’intèrpret i de l’estímul rítmic que li proporcionen els músics que l’acompanyen, bàsicament els de ritme.
Per acabar: qualsevol melodia o tema musical, vingui d’on vingui, mitjançant el que en podríem dir una manipulació genètica, o sigui, mitjançant la introducció dels gens tractament del so i tractament del ritme en la interpretació que se’n faci, pot convertir-se en un exemplar més de l’espècie musical jazz. I, a l’inrevés, un tema típic del repertori de jazz, si li extraiem aquells gens, deixa automàticament de ser jazz

Podeu llegir l’article sencer en aquest enllaç