Drama

06-04-2020

Cinema de personatges, emocions i sentiments

El acorazado Potemkin

Direcció: Sergei M. Eisenstein.

Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Ivan Bobrov, Mikhail Gomorov, Aleksandr Levshin, N. Poltavtseva, Konstantin Feldman, Prokopenko, A. Glauberman, Beatrice Vitoldi, Brodsky, Julia Eisenstein, Sergei M. Eisenstein, Andrei Fajt, Korobei, Marusov, Protopopov, Repnikova, Vladimir Uralsky, Zerenin.

Any: 1925

La tripulació del cuirassat Potemkin es va cansar del tracte injust i vexatori dels oficials i va iniciar un motí. Aquests fets van tenir lloc durant la revolució russa de 1905 i es van convertir en tot un símbol gràcies, en part, a la gran pel·lícula d’Einsenstein.

L’any 1925 el comitè central del Partit Comunista va decidir celebrar el vintè aniversari de la revolució de 1905 amb una sèrie d’activitats culturals. El Goskin, l’organisme cinematogràfic estatal, va posar en marxa diversos projectes. Un d’ells va ser El cuirassat Potemkin de Sergei M. Eisenstein i amb guió de Nina Agadzhanova-Shutko. La falta de temps va ser un problema per al cineasta, que havia de lliurar la pel·lícula acabada aquell mateix any. Abans d’admetre un fracàs, Eisenstein va optar per centrar-se en un únic esdeveniment de la revolució: el motí del cuirassat Potemkin.

El film es va rodar ràpidament, sense planificació ni guió previs i amb una improvisació constant. De fet, es diu que la seqüència de l’escalinata d’Odessa, una de les més famoses del cinema, no hi era al projecte original, sinó que se li va ocórrer al director a última hora. L’estrena va ser el 21 de desembre de 1925 al Teatre Bolshoi de Moscú. El públic va quedar impressionat amb les imatges gravades per Eisenstein. Es considera una obra cabdal des del punt de vista de la realització i el muntatge. Avui en dia, totes les escoles d’audiovisuals segueixen dedicant cursos i hores al seu estudi, sobretot a la seqüència d’Odessa, que té més de 150 plans i ha estat qualificada de prodigi del muntatge. Les múltiples imatges filmades des de posicions diferents i amb moviments de càmera es van unir amb un muntatge revolucionari. Sens dubte, una de les cintes més indispensables de la història del cinema.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

El Gatopardo

Direcció: Luchino Visconti.

Intèrprets: Burt Lancaster, Claudia Cardinale, Paolo Stoppa, Romolo Valli, Alain Delon, Terence Hill, Rina Morelli, Pierre Clémenti.

Any: 1963

Ens situem en el context de la unificació italiana. Les tropes de Garibaldi envaeixen Sicília el 1860. Davant d’aquesta situació, el príncep Fabrizio de Salina (Burt Lancaster) i la seva família es refugien a la finca de Donnafugata juntament amb el jove Tancredi (Alain Delon), nebot predilecte de Fabrizio i simpatitzant del moviment liberal d’unificació.

La pel·lícula està basada en la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que se centra en la caiguda de l’aristocràcia a Itàlia. L’autor va morir abans de la publicació del llibre, que es va convertir en un èxit de vendes ràpidament. Luchino Visconti va quedar fascinat per la història i la va voler dur al cinema malgrat la seva llargada. Alguns dels principals obstacles van ser l’adaptació, que va suposar més de nou mesos de feina de Visconti i un conjunt de col·laboradors, el repartiment i l’ambientació.

Quant al repartiment, va sorprendre l’elecció de Burt Lancaster, un actor nord-americà, en el paper del príncep Fabrizio. Alain Delon i Claudia Cardinale, dos actors destacats de l’obra, ja havien treballat amb Visconti amb anterioritat. Pel que fa a l’ambientació, va ser escrupolosament cuidada. Abans de l’inici del rodatge, es van dedicar sis mesos a la seva preparació, especialment als luxosos vestuaris.

La pel·lícula es va estrenar el març de 1963 enmig d’una certa reticència inicial per part de la crítica. Que un dels referents del Neorrealisme es decantés per una gran producció d’època va ser motiu de polèmica en un principi. Un cop vista la pel·lícula, però, els crítics van reconèixer la seva gran qualitat.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

Salvador (Puig Antich)

Direcció: Manuel Huerga

Intèrprets: Tristán Ulloa, Celso Bugallo, Leonardo Sbaraglia, Mercedes Sampietro, Daniel Brühl, Joel Joan.

Any: 2006

Un agent va morir durant una emboscada policial a membres del Movimiento Ibérico de Liberación el setembre de 1973. El jove català Salvador Puig Antich era detingut i acusat d’assassinat. Se’l va sotmetre a un consell de guerra i va ser declarat culpable d’assassinat i condemnat a mort. Tot i la lluita incansable de les seves germanes i del seu advocat, el 2 de març de 1974 Puig Antich es convertia en el darrer pres executat per garrot vil a l’estat espanyol.

Manuel Huerga va dur a la gran pantalla la història real de Puig Antich, que va afectar molt la societat catalana del moment. La proximitat temporal – només feia quaranta anys de l’execució de Puig Antich – feia que la pel·lícula resultés especialment dura per aquells que van viure i patir aquesta injustícia. El cas de Puig Antich va marcar tota una generació i encara avui en dia la seva família segueix batallant perquè es faci justícia. El 2007 el Tribunal Suprem va impedir la revisió del cas. Per aquest motiu, les germanes de la víctima van haver de recórrer a la justícia argentina, on la jutgessa Maria Servini està a càrrec de la querella argentina contra els crims del franquisme.

La pel·lícula repassa la vida i l’ideari de Puig Antich, que va morir amb només vint-i-sis anys. L’actor Daniel Brühl, en el paper protagonista, fa un gran treball interpretatiu. Un dels moments més durs de la pel·lícula és sens dubte l’execució, filmada amb un hiperrealisme que colpeix l’espectador. La cinta va estar nominada a diversos premis Goya i va guanyar el premi al millor guió adaptat. Una pel·lícula ben realitzada amb una història que segueix indignant-nos.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

¡Qué bello es vivir!

Direcció: Frank Capra.

Intèrprets: Donna Reed, James Stewart, Lionel Barrymore, Gloria Grahame.

Any: 1947

Un dels clàssics per excel·lència de la història del cinema. Un títol que s’ha convertit en un ritual quan arriben les dates nadalenques. James Stewart interpreta George, un home responsable que decideix suïcidar-se la nit de Nadal perquè el seu negoci està arruïnat. Clarence, un àngel de segona classe, viatja des del cel per ensenyar-li com seria el món si ell no hagués nascut.

El director Frank Capra compta amb una llarga filmografia i és considerat un dels grans noms del cinema clàssic. La idea de la pel·lícula va sorgir del breu relat de Philip Van Doren Stern. L’escriptor no va trobar cap editorial interessada i va decidir adjuntar el text a les seves felicitacions de Nadal. D’aquesta manera, el conte va arribar a les mans d’un executiu de la R.K.O. que va comprar els drets per fer la pel·lícula.

Després d’un temps, el projecte es convertiria en el primer de la productora de Capra Liberty Films. Malgrat l’èxit posterior de la pel·lícula, Qué bello es vivir va ser un gran fracàs de taquilla en el seu moment. Als Oscars tampoc no va guanyar cap de les cinc nominacions i va ser superada per Los mejores años de nuestra vida de William Wyler. La Segona Guerra Mundial era molt recent i el públic semblava reticent a les bondats de l’ésser humà retratades al film de Capra. La pel·lícula de Wyler, sobre tres combatents de la guerra que retornen a casa, va atraure més l’interès del públic. La curta trajectòria comercial de Qué bello es vivir va obligar Capra a tancar la seva companyia productora. Amb el temps, la cinta obtindria l’èxit i el reconeixement de la crítica i els espectadors.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

Criadas y señoras

Direcció: Tate Taylor.

Intèrprets: Chris Lowell, Mike Vogel, Viola Davis, Bryce Dallas Howard, Sissy Spacek, Brian Kerwin, Jessica Chastain, Emma Stone, Allison Janney, Octavia Spencer, Cicely Tyson, Anna Camp, Ahna O’Reilly, Eleanor Henry, Emma Henry.

Any: 2011

Basada en el best seller de Kathryn Stockett, la pel·lícula explica la història de diferents dones que s’uneixen al voltant d’una publicació secreta. Als Estats Units dels anys seixanta, criades negres de mansions benestants decideixen revelar les seves experiències servint blancs rics. Aquesta decisió valenta les unirà en les seves adversitats.

La història succeeix a l’estat de Mississipí, un dels territoris amb més violència racial durant aquella època. Són també els anys de màxima esplendor de les lluites pels drets civils dels afroamericans. La protagonista, una jove blanca que vol ser escriptora, retorna a Jackson i s’adona que les seves amigues s’han convertit en dones racistes i estirades que només viuen per les aparences. Tant ella com les criades prendran consciència de la situació. Les treballadores domèstiques afroamericanes, sovint tractades amb menyspreu i humiliades per les famílies a les quals serveixen, emprendran una lluita activa i es rebel·laran davant certes actituds.

La pel·lícula ens trasllada al sud dels Estats Units dels seixanta amb una direcció artística cuidada. Són anys en què la segregació racial encara era una realitat. Les lluites col·lectives de Martin Luther o Rosa Parks, entre molts altres, aconseguiran posar fi a aquestes pràctiques discriminatòries. Un altre motiu per mirar la pel·lícula és, sens dubte, el treball de les actrius. Grans interpretacions d’Emma Stone, però sobretot d’Octavia Spencer, que va guanyar l’Oscar per aquesta interpretació, de Viola Davis i de Bryce Dallas Howard, que dóna vida amb molt realisme a una jove mesquina i plena d’odi.


La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

10.000 Km

Director: Carlos Marqués-Marcet

Intèrprets: Natalia Tena, David Verdaguer.

Any: 2014

És el primer llargmetratge del premiat director Carlos Marqués-Marcet. El film ens explica la història d’una jove parella que s’ha de separar durant un any perquè a ella li ofereixen una feina a Los Ángeles. Un film d’aparença senzilla, però amb una realització molt cuidada i un gran treball dels actors. Si us quedeu amb ganes de més, no us perdeu Els dies que vindran, el tercer llargmetratge del cineasta que se centra en els canvis i problemes que sorgeixen en una parella que espera un fill. La pel·lícula ens mostra el procés de l’embaràs i juga contínuament entre la realitat i la ficció, ja que els protagonistes realment esperaven un infant durant el rodatge.

Tràiler Els dies que vindran:

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

7 Deesses

Director: Pan Nalin

Intèrprets: Tannishtha Chatterjee, Adil Hussain, Rajshri Deshpande, Sarah-Jane Dias, Pavleen Gujral, Amrit Maghera, Arjun Mathur, Sandhya Mridul

Any: 2015

Aquest film de l’Índia va passar força desapercebut a casa nostra, però va ser tot una sensació al seu país. Set amigues, amb feines, projectes i situacions ben diverses, es reuneixen en la vigília del casament d’una d’elles. La pel·lícula combina la reivindicació feminista, la comèdia, on destaquen converses fresques i actuals entre les set dones, i el drama. El director Pan Nalin va haver de superar moltes negatives fins aconseguir rodar la pel·lícula. Un film coral amb set dones protagonistes que comparteixen vivències, idees, aspiracions de futur i una lluita comuna.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

Abans del capvespre

Director: Richard Linklater

Intèrprets: Ethan Hawke, Julie Delpy, Seamus Davey-Fitzpatrick, Jennifer Prior, Charlotte Prior, Xenia Kalogeropoulou, Walter Lassally, Ariane Labed.

Any: 2013

Darrera entrega de la trilogia “Abans de…” de Richard Linklater. El guardonat director de Boyhood va rodar tres pel·lícules sobre la relació d’una parella en tres dècades diferents, als vint, als trenta i als quaranta anys. Els mateixos actors, Ethan Hawke i Julie Delpy, donen vida als protagonistes de les tres pel·lícules. La trilogia mostra els canvis en les relacions romàntiques al llarg dels anys. L’idealisme de joventut va apagant-se per donar pas a altres sentiments com la frustració o la decepció i, en darrer terme, trobem un amor més madur i ferit. És recomanable haver vist Antes del amanecer i Antes del atardecer, tot i que és possible seguir la trama sense haver-ho fet. La trilogia no només destaca perquè retrata el pas del temps i els seus efectes en una relació de parella, sinó pels diàlegs sobre actualitat, política, cultura i, en definitiva, sobre les inquietuds diverses de dos personatges que van creixent.

Veure el tràiler d’Antes del amanecer

Veure el tràiler d’Antes del atardecer

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

Cleo de 5 a 7

Directora: Agnès Varda

Intèrprets: José Luis de Vilallonga, Anna Karina, Corinne Marchand, Antoine Bourseiller, Dominique Davray, Dorothée Blanck, Michel Legrand.

Any: 1962

És la segona pel·lícula de la directora Agnès Varda, coneguda com l’àvia de la Nouvelle Vague i una de les pioneres del cinema feminista. Varda, que acostumava a recórrer al material propi del documental en les seves ficcions, ens mostra a Cleo de 5 a 7 una jove cantant francesa que espera uns resultats mèdics. Durant dues hores, Cleo parlarà amb persones del seu entorn i amb desconeguts i sorgiran alguns temes existencialistes com la mort. Davant la indiferència que Cleo observa en algunes persones properes, es planteja quina imatge projecta en els altres. El film reflexiona també sobre com són percebudes les dones i usa la presència dels miralls amb aquesta finalitat.

Aquesta pel·lícula és un essencial per a tot cinèfil. En un món majoritàriament masculí, el del cinema francès dels anys seixanta, Varda va destacar, però no va aconseguir el mèrit que mereixia. Malauradament, la desigualtat de gènere també ha impregnat la creació artística al llarg de la història, ja que la marginació de les dones ha estat habitual, i encara ho és, al món de la cultura.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

El viento que agita la cebada

Director: Ken Loach

Intèrprets: Liam Cunningham, Mary Murphy, Cillian Murphy, Padraic Delaney, Orla Fitzgerald.

Any: 2006

Pel·lícula històrica que se centra en la vida de dos germans irlandesos que lluiten contra Anglaterra per la independència d’Irlanda. El tractat de pau entre ambdós bàndols (1921) no va ser acceptat per tots els irlandesos, ja que una part considerava que els acords no responien a les demandes per les quals s’havia lluitat. Va produir-se, en conseqüència, una escissió interna entre el Sinn Fein i l’IRA i va desencadenar-se la guerra civil a Irlanda. El film es fixa també en aquest episodi i mostra un context ple de divisions internes, tensions i traïcions.

El viento que agita la cebada va rebre la Palma d’Or al Festival de cinema de Cannes i va ser ben rebuda per bona part de la crítica. No és el cas d’alguns sectors de la premsa britànica, els més conservadors, que van arribar a qualificar Loach d’antibritànic pel tractament de la història. Deixant de banda aquestes crítiques partidistes, la pel·lícula és un títol indispensable per apropar-se al conflicte irlandès.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

El sabor de las cerezas

Director: Abbas Kiarostami

Intèprets: Homayoun Ershadi, Abdolrahman Bagheri.

Any: 1997

Pel·lícula del cineasta iranià Abbas Kiarostami (1940-2016). Un home de mitjana edat cerca algú disposat a fer una feina a canvi d’una important quantitat de diners. Descobrirem que en realitat vol suïcidar-se i que busca algú que l’enterri. Durant el camí cap al seu propòsit, el protagonista coneixerà un seguit de personatges que poden fer que es replantegi la seva decisió.

Kiarostami és un dels directors més destacats dels darrers temps. És especialment interessant la seva Trilogia de Koker, on cada pel·lícula es remunta a l’anterior i el cinema entra persistentment dins del cinema com en un joc de nines russes. El primer títol de la trilogia, ¿Dónde está la casa de mi amigo?, és la història d’un nen que s’adona que s’ha endut per error el quadern d’un company de classe. El petit heroi, amoïnat perquè el seu amic no podrà fer els deures i el mestre el renyarà, anirà a casa seva per retornar-li la llibreta. El trajecte estarà ple de coneixences i d’aventures. La segona pel·lícula, Y la vida continúa, ens mostra el director de ¿Dónde está la casa de mi amigo? que retorna a la localitat on es va rodar la pel·lícula per saber si els nens que la van protagonitzar estan bé després d’un terratrèmol. El darrer títol de la trilogia, A través de los olivos, se centra en el rodatge d’una pel·lícula en una zona afectada per un gran terratrèmol. En aquest rodatge la realitat i la ficció aniran molt unides.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

El orden divino

Direcció: Petra Biondina Volpe.

Intèrprets: Sibylle Brunner, Bettina Stucky, Marie Leuenberger, Maximilian Simonischek, Rachel Braunschweig, Marta Zoffoli.

Any: 2017

Un drama amb escenes de comèdia que destaca pel seu vessant social. A Suïssa, país europeu que sovint s’usa com a model democràtic, les dones no van poder votar fins a l’any 1971. El film ens fa viatjar a un petit poble de la Suïssa rural on les dones emprenen el camí cap a l’emancipació. Nora, la protagonista, és una mare de dos fills que s’encarrega de les tasques domèstiques i de la cura dels nens, però poc a poc anirà prenent consciència de les injustícies que afecten les dones i liderarà la lluita pel vot femení. Paradoxalment, seran els homes qui decidiran si les dones poden o no votar en un referèndum.

La pel·lícula va guanyar el premi del públic al Festival Tribeca. Tot i que ha passat una mica desapercebuda cinematogràficament parlant, paga la pena veure-la encara que sigui només per conèixer els fets que s’expliquen. Que les dones no poguessin votar fins a la dècada dels setanta en un país suposadament democràtic de l’Europa del segle XX és tan sorprenent com real. Les dones suïsses d’aquells temps no només no podien votar, sinó que tampoc no podien treballar sense el permís del marit o patien els efectes d’una estricta i masclista moral sexual. De fet, el títol del film s’ha extret d’un discurs de l’època que afirmava que la participació política de les dones era contrària a l’ordre diví. L’ambientació i el treball de les actrius són altres punts forts de la cinta.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya

Million Dollar Baby

Direcció: Cllint Eastwood

Intèrprets: Morgan Freeman, Jay Baruchel, Clint Eastwood, Hilary Swank, Lucia Rijker, Anthony Mackie.

Any: 2004

Una de les pel·lícules més valorades de l’actor i director Clint Eastwood. Frankie Dunn és un veterà entrenador de boxa amb una vida personal dolorosa i que evita les relacions personals amb els altres. Només té un amic, l’Scrap, que treballa al seu gimnàs. Un dia en Frankie coneixerà la Maggie, una jove cambrera decidida a canviar la seva vida. En Frankie acceptarà d’entrenar-la després de moltes reticències inicials.

Aquest drama va guanyar set Oscars, entre ells els de millor pel·lícula i millor direcció. També les interpretacions de Hillary Swank, en el paper protagonista de Maggie, de Clint Eastwood, com a Frankie, i de Morgan Freeman, en el paper secundari d’Scrap, van merèixer els Oscars. És la història de personatges plens de dolor que es troben per compartir nous moments d’il·lusió. El film es converteix en una reivindicació de l’eutanàsia. Com a tantes pel·lícules d’Eastwood, hi ha un missatge crític de rerefons. Es mostra una visió de la família poc endolcida, més aviat crua i interessada. Així ho veiem amb els familiars que visiten Maggie a l’hospital, que només busquen el seu propi benefici sense tenir en compte el sofriment de la jove.

També Gran Torino, una altra cinta indispensable d’Eastwood, presenta aquesta mirada negra de la família. El protagonista, un ancià rondinaire d’ascendència irlandesa, viu separat d’una família distant i egoista. És possible establir algun altre paral·lelisme entre Million Dollar Baby i Gran Torino. Igual que Maggie aporta frescor i il·lusió a Frankie, també una parella de germans d’origen asiàtic serà un revulsiu per al personatge malcarat i racista encarnat per Eastwood.

Clint Eastwood ja no és recordat només pels seus papers en nombrosos westerns, sinó que ha aconseguit posicionar-se com un dels grans directors del cinema nord-americà dels darrers anys. Pel·lícules de la talla de Mystic River, Million Dollar Baby, Banderas de nuestros padres, Cartes des d’Iwo Jima o Gran Torino li han valgut l’aplaudiment tant del públic com de la crítica i demostren la seva maduresa cinematogràfica.

La pel·lícula es pot cercar i visualitzar a la plataforma eBiblio Catalunya