Aquest 21 de desembre se celebren eleccions a Catalunya i a tots ens entren dubtes sobre el funcionament del sistema polític. És per això que hem parlat amb Antoni Biarnés, un dels deu professors del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya que impartiran el curs «Aproximació a les ciències polítiques: sistemes democràtics«
Com es reparteixen els escons?
El sistema actual que està vigent a Espanya i a Catalunya es regeix mitjançant la Llei d’Hondt. Segons aquesta llei, només es tenen en compte per al repartiment d’escons, els partits que arribin a tenir un mínim del 3% del vot a la circumscripció (conjunt d’electors, agrupats en una base territorial). Entre els altres, es divideix el nombre de vots emesos per a cada partit entre el nombre de càrrecs electes amb què compta cada circumscripció.
En el cas de Catalunya, el Parlament està constituït per 135 diputats escollits en les quatre províncies electorals corresponents: Barcelona té 85 escons, Girona 17, Lleida 15 i Tarragona 18. Per tant, es considera que un vot a Lleida val 2,3 vegades un vot de Barcelona.
Aquesta llei, per tant, té fortes crítiques perquè els més afavorits són grans partits que acumulen un gran nombre de votants en el mateix espai geogràfic.
Un cop passades les eleccions, quan es constituirà el Parlament?
El Parlament s’ha de constituir dins els vint dies següents al dia de la celebració de les eleccions. Llavors ha d’escollir la mesa i el/la presidenta del Parlament, i aquest/a es reuneix amb els partits i proposa un candidat a presidir la Generalitat. La primera sessió d’investidura podria tenir lloc a finals de gener o principis de febrer.
Està permès presentar com a cap de llista a un polític empresonat?
Sí. Que estigui empresonat no vol dir que estigui condemnat. Mentre no sigui condemnat, hom hauria de conservar tots els drets polítics, per allò de la presumpció d’innocència.
Què pot passar si són escollits els candidats que són empresonats?
Que tinguin dificultats per a dur a terme la seva tasca, o que no en tinguin (això dependria dels jutges). De totes maneres, òbviament també dependria de si, un cop jutjats, fossin declarats culpables i tornessin a la presó, o alternativament quedessin en llibertat.
Què ens espera en el vostre curs?
Al curs «Aproximació a les ciències polítiques: sistemes democràtics» respondrem moltes preguntes que sorgeixen entorn el sistema polític i parlarem sobre els diversos elements que constitueixen les democràcies, connectant amb l’actualitat. Tanmateix, parlarem de les institucions polítiques, la distribució del poder, els referèndums, els partits polítics i molts altres temes. Tot això, però, tenint en compte el paper de la societat de la informació i les noves tecnologies.
APROXIMACIÓ A LES CIÈNCIES POLÍTIQUES: SISTEMES DEMOCRÀTICS
CC CASA GOLFERICHS
DIJOUS, DE 17.30 A 19 H
DEL 18 DE GENER AL 22 DE MARÇ DEL 2018
INSCRIPCIONS