curs genetica

Genètica: el futur és avui

03-09-2019

Entrevistem la Clàudia Diviu, professora del curs divulgatiu sobre genètica d’aquesta tardor.

Dels transgènics als nadons a la carta… Aquest curs és un recorregut per la historia de la investigació en genètica o ens centrarem en els últims descobriments?

A les primeres sessions del curs farem una introducció a la genètica des dels seus inicis, explicant conceptes bàsics com “ADN”, “gen”, “mutació” i “herència mendeliana”. Això ens servirà per poder aprofundir durant la resta del curs en temes més actuals, com ara l’edició genètica per a malalties, els transgènics o la polèmica dels nadons a la carta.

 

–    Quines són les investigacions més prometedores avui dia?

La teràpia gènica, l’edició genètica i l’estudi de l’epigenètica són investigacions clau en l’actualitat per avançar en el tractament i la millora de les malalties genètiques.

 

–    Es pot explicar, de manera senzilla, què és el CRISPR?

El sistema CRISPR/Cas és un sistema provinent dels bacteris que s’utilitza en l’edició de gens ja que és molt eficaç a l’hora de “tallar” l’ADN en la regió que volem, i així eliminar el gen que ens interessa d’un organisme i col·locar-hi, al seu lloc, el gen nou. D’aquesta manera, per exemple, es pot aconseguir eliminar un gen mutat que provoca una malaltia.

 

–    I la immunoteràpia?

La immunoteràpia és un tipus de teràpia biològica que estimula les defenses naturals del cos (glòbuls blancs) per combatre alguna malaltia. Utilitza substàncies produïdes pel cos o fabricades externament en un laboratori per millorar o restaurar la funció del sistema immunitari propi de la persona.

 

–    Menjarem carn sintètica?

Segurament. Ja hi ha diversos projectes que produeixen cèl·lules de manera massiva que es poden utilitzar en molts sectors, entre ells el de la carn sintètica. En 10 o 15 anys, pot ser que les hamburgueses canviïn una mica!

 

–    Perquè creus que els transgènics tenen tan mala fama? Està justificat?

Tot allò desconegut, fa por. Però alhora, allò desconegut pot ser magnífic. Segons la meva opinió, qualsevol que conegui la realitat d’un aliment transgènic no hauria de tenir-li por. Simplement és un aliment al qual se li ha modificat algun gen per aconseguir alguna millora en ell, com per exemple una major resistència a plagues.

 

L’edició genètica ja és una realitat?

Sí. Des de fa uns quants anys, ja és possible modificar gens dels organismes per canviar-los alguna o diverses característiques.

La investigació genètica està obrint noves solucions a problemes molt greus, però també obre moltes preguntes ètiques… creus que les resoldrem a classe?

A classe tractarem els diversos temes polèmics relacionats amb la genètica, i els alumnes podran aportar les seves opinions i també les seves qüestions. Tot i això, cal recordar que els dilemes ètics són quelcom molt delicat i no es poden fer sentències absolutistes: cal saber escoltar i aprendre de les opinions dels altres, per acabar formant-nos la nostra pròpia opinió sòlida, però mai hem d’imposar el que pensem com la veritat absoluta.



LA NOSTRA SELECCIÓ DE PEL·LÍCULES

GATACCA

(EEUU, 1997)

Dirigida per Andreu Nicol. Intèrprets: Ethan Hawke, Jude Law, Uma Thurman.

L’edició genètica ha desplaçats als nascuts naturalment a ser una segona classe, sense accés a oportunitats que sí tenen els individus “perfectes”. El somni del protagonista, viatjar a l’espai, és un impossible degut a la seva condició de nascut sense editatge genètic.

 

CODI 46

(Regne Unit, 2003)

Dirigida per Michael Winterbotton. Intèrprets: Tim Robins, Samantha Morton.

En una societat hipertecnològica, els individus obeeixen lleis imposades per la necessitat de preservar un sistema en que la clonació i l’edició genètica estan totalment extesos. Per preservar la seguretat, les persones han de renunciar a llibertats bàsiques com les relacions sexuals o les sentimentals.

 

 

ELS NENS DE BRASIL

(EEUU, 1978)

Dirigida per Franklin J. Schaffner. Intèrprets: Gregory Peck,  Laurence Olivier,  James Mason.

Ficció en la que el doctor nazi Mengele continua a Brasil amb els seus experiments d’eugenèsia, amb la intenció de crear una raça superior.

 

 

LA MOSCA

(EEUU, 1986)

Dir. David Cronenberg. Intèrprets: Jeff Goldblum,  Geena Davis,

Un científic s’utilitza a si mateix per posar a prova la seva càpsula de tele transportació, però en el viatge es cola una mosca, amb resultats terrorífics.

 

 



ARTICLES I ENTREVISTES 

Entrevista de El País al Nobel de química Roger Kornberg

Una web divulgativa sobre genètica Genotipia

També pots escoltar la conferència a Golferichs del doctor en biologia J.M. Mulet, “Transgènics, del mite a l’èxit”.

 

Altres: 

Article sobre els avenços en pediatria del càncer (El País)

Preguntes i respostes sobre CRISPR (ARA)

Perquè el racisme no té cap base científica (ARA)