16/12/2019

La història interminable

Die unendliche Geschichte. RFA, 1984. Dirigida per Wolfgang Petersen

“La història interminable, per imprescindible i per no deixar mai de somiar!”

… o The Neverending Story, que cantava en Limahl. De la mà del director Wolfgang Petersen, qui més tard, va dirigir la “Troia” de Brad Pitt o la més personal Das Boot,  oortant al cinema la novel·la de Michael Ende. La pel·lícula és un al·legat a preservar la fantasia i perseguir els somnis i, en fi… tots aquests missatges sensibles que calen fort els diumenges tristos, unes hores abans de tornar a la feina. Destacable, al seu moment, pel disseny de producció que avui dia es veu, diguem, una micona cartró pedra, però amb el seu encant, sobretot per als quarentons i cinquentons, perquè la peli està en el nostre catàleg de “pel·lícules amb què he crescut”.

On es pot veure? – a Filmin




Els Goonies

The Goonies. EEUU, 1985. Dirigida per Richard Donner.

“Han pasado 34 años y me sigue pareciendo una de las mejores películas que he visto”

Una altra d’aquelles que els que som puretes posem a la canalla, tot nostàlgics, i mentre els peques s’avorreixen, nosaltres ens transportem als dies d’innocència. Una peli d’aventures i d’amistat que va marcar tota una generació i a on podrem veure un Josh Brolin (Valor de llei, Sin City), ben jovenet.

On es pot veure? – Movistar +



Gattaca

Gattaca. EEUU, 1997. Dirigida per Andrew Niccol

“Un clàssic de la SCI-FI que, com Blade Runner, malgrat no tenir massa èxit ni reconeixement quan es va estrenar, a poc a poc ha esdevingut una pel·lícula de culte per molts aficionats del gènere. Un angoixant exponent de cap on podria anar la nostra societat en un futur no excessivament llunyà”.

És d’aquelles pel·lícules que, com passa amb Donnie Darko, només vam veure quatre arreplegats i després ha anat fent i s’ha convertit en “pel·lícula de culte”, sinònim, per a algunes, de “peli antiga”. Protagonitzada per gent molt, molt guapa, com Jude Law, però és clar, és la història d’una societat que es divideix entre els modificats genèticament (els perfectes, com en Jude) i els nascuts de manera tradicional.

On es pot veure?: ara per ara, que algú et passi el Dvd

 




Només els amants sobreviuen

Only lovers left alive. Regne Unit, 2013. Dirigida per Jim Jarmusch.

“Perquè és una manera diferent de mostrar el món dels vampirs (com si no fossin de ciència ficció), molt interessant, com tot el cinema de Jim Jarmusch.”

On es pot veure? – Filmin



Border

Gräns. Suècia, 2018. Dirigida per Ali Abbasi.

“Una pel·lícula sueca, fantàstica de suspens que et submergeix en la naturalesa profunda dels qui l’habiten i com l’habiten”

“Frontera”, o “Border”, és la història d’una estranya criatura que viu entre nosaltres, els normals, i que un dia troba algú que és com ella. I el que podria semblar que serà una història de la fi de la solitud, ens regala una altra cosa i ens sorprèn diverses vegades. Hi ha una de les escenes sexuals, diguem-ne, més pertorbadores que et puguis trobar al cinema.

On la pots veure? – A Filmin



Cinema Paradiso

Nuovo Cinema Paradiso. Itàlia, 1988. Dirigida per Giuseppe Tornatore.

“Per la seva sensibilitat, pels seus personatges, per la seva tendresa, per la seva banda sonora…per tot!”

On es pot veure? – A Filmin




Mi vida sin mí

Mi vida sin mí. Espanya, 2003. Dirigida per Isabel Coixet

A Isabel Coixet o l’estimes o la detestes. Fins i tot abans del procés i les coses que dèia. “Mi vida sin mí” va ser una de les pel·lícules que li va donar el guardó de realitzadora indie casolana a qui seguir el rastre.

On es pot veure?- A Filmin i a Movistar +



Rèquiem per un somni

Requiem for a Dream. EEUU, 2003. Dirigida per Darren Aronofsky

“Per la música, el missatge, la fotografia…”

Rèquiem per un somni és una pel·lícula nociva. Nociva perquè t’arriba a colpejar ben endins. Som tota una generació traumatitzada per l’espiral progressiva de destrucció i els últims minuts de caiguda en picat dels personatges. És de les imprescindibles, però escollint un dia que estiguis així, com bé, perquè no t’acabi d’enfonsar.

On es pot veure? – en dvd




Azur i Asmar

Azur i Asmar. França, 2006. Dirigida per Michel Ocelot

“Estèticament increïble! Una història sobre religions, migracions, integració, interculturalitat, respecte, amor a la tradició i la cultura. Per a tots els públics (animació)”

  On es pot veure? – en dvd



Solaris

Solaris. URRSS, 1972. Dirigida per Andrei Tarkovsky

“Per les seves escenes tan artístiques i filosòfiques que t’endinsen a una fantasia psicològica!”

Adaptació de la novel·la de ciència-ficció del mateix nom de l’escriptor rus Stanislaw Lem. Tant el llibre com la pel·lícula de Tarkovsky estan molt ben valorades pels amats del gènere. Una pel·lícula de suspens psicològic i de preguntes filosòfiques que demana un esforç per part de l’espectador , és a dir, que el tracta d’intel·ligent. Soderbergh la va versionar el 2002, posant al George Clooney de prota, però és millor la russa.

On es pot veure? – en dvd

 



Gran Torino

Gran Torino. EEUU, 2008. Dirigida per Clint Eastwood

“La història d’un personatge racista amb molts prejudicis que la vida li dóna raons per canviar la seva mentalitat retrògrada. La millor del Sr. Eastwood.”

Algú va dir que a Gran Torino, Harry el Sucio s’havia fet gran i, retirat a l’extraradi, s’havia trobat que el món havia canviat i que ja ningú li alegraria el dia. Amb la cadència d’Eastwood com a director, humor d’aquell que sap riure-se’n d’un mateix i la tendresa amb què sol tractar els seus personatges.

On es pot veure? – en dvd



El meu peu esquerre

My Left Foot. Irlanda, 1989. Dirigida per Jim Sheridan

“Per la sensibilitat, els diàlegs, els detalls i la fotografia”.

“És un exemple de superació personal i lluita per aconseguir els somnis”.

Jim Sheridan i Daniel Day-Lewis tocaven el cel a finals dels vuitanta amb aquesta peli, i també amb aquella que es deia “En el nom del pare”, que tant ens va copsar a totes. La història del pintor i escriptor Christy Brown n’és una de superació, però tractada amb un bon equilibri de cruesa i realitat, mesurant la sensibleria.

On es pot veure – a Filmin



Call me by your name

Call me by your name. Itàlia, 2017. Dirigida per Luca Guadagnino

“Per que et sedueix des del principi. Et transporta a l’atmosfera dels estius al camp a la Italià dels 80s. T’enamores dels seus personatges. Es senzillament emotiva i bonica. Una perla”.

On es pot veure?  – en dvd



A aquest nen li cal aire fresc

All about me. Alemanya, 2018

“El nen protagonista es brutal”.

La biografia de l’humorista alemany Hape Kerkeling, a la República Federal Alemanya dels 60 i 70. I per si el context històric no fos ja sucós, amb una història familiar tràgica, que ell va convertir en humor.

On es pot veure – als cinemes Ycària, la estan fent aquesta setmana



Al final de l’escala

The Changeling. Canadà, 1980. Dirigida per Peter Medak

“Un clásico y una de las mejores peliculas de terror y suspense”

Peli de terror, amb categoria de clàssic del gènere i que fa molt de yuyu, com per exemple, en aquella escena on nen ofegat  s’apareix al terra de l’habitació o la piloteta caient per l’escala que tantes vegades s’ha utilitzat després. És de culte, s’ha de veure.

On es pot veure?-  en dvd



Amèlie

Le fabuleux destin d’Amélie Poulain. França, 2001. Dirigida per Jean-Pierre Jeunet.

Odiar Amèlie s’ha convertit en un posicionament vital, en una marca d’identitat. Si bé és una història romànticona i ensucrada, cal recordar que al seu moment va ser tot un shock per la seva narrativa i estètica, convertint-se en una icona pop. I la banda sonora de Tiersen, puix que potser ja n’estem una mica fartetes, era tan bonica que és per això que s’ha espremut fins al cansament.

On es pot veure? – en dvd



Mandarines

Mandariinid. Estònia, 2013. Dirigida per Zaza Urushadze.

“Per fer-nos reflexionar un cop més sobre l’absurd de les guerres”.

D’Estònia ens arriba aquesta història situada a la guerra civil post Unió Soviètica. Assossegada i híper premiada (Òscar i Globus d’Or), dóna l’oportunitat de conèixer altres històries que no són exactament la nostra, i explicada pels seus protagonistes. Per sortir-nos una mica del nostre melic.

On es pot veure? – A Filmin




Medianeras

Medianeras. Argentina, 2011. Dirigida per Gustavo Taretto.

“Una pel·lícula ambientada a Argentina on dins la gran ciutat, envoltats d’edificis i metàfores enginyoses, s’entrellacen històries quotidianes.”

D’Argentina, una història de comunicació i incomunicació. Comèdia romàntica amb petits tocs de drama, guardonada en diversos festivals i en la que destaca la interpretació de Pilar López de Ayala.

On es pot veure? – A Filmin



Rebeca

Rebecca. EEUU, 1940. Dirigida per Alfred Hitchcock

“M’agrada l’historia que explica, el misteri, la imatge i l interpretació dels actors”

L’únic que creiem que es pot dir d’aquesta peli és que si no l’heu vist, ja esteu trigant.

 

Pujar