Potser la quarentena és un símptoma de degradació de qualitat de les nostres democràcies

Entrevista a Francisco Javier Martínez Antonio a partir de la seva recerca en medicina i acció humanitària en el món colonial espanyol contemporani.

Aquests moments de reorientació són també una oportunitat per a la reflexió. La desescalada ens omple de dubtes i preguntes. En aquesta crisi humanitària on el futur sembla el protagonista, no podem deixar de banda el passat. La història i la memòria ens poden ajudar a comprendre l’excepcionalitat del nostre present. Posar context i racionalitat històrica, explicar les causes, analitzar altres sotragades epidèmiques, ens ajuda a plantejar i orientar els condicionants sociopolítics, culturals i vitals del nostre futur. És per això que la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica ha creat aquest canal de comunicació, un espai de reflexió per intentar comprendre, des de diferents punts de vista, la situació actual.

Francisco Javier Martínez Antonio és Investigador Principal Convidat al Centro Interdisciplinar de História, Culturas e Sociedades (CIDEHUS) de la Universitade de Évora a Portugal i és un especialista internacional en la història de la medicina colonial espanyola al Magrib.

En aquesta entrevista, Javier Martínez Antonio parla sobre la relació entre l’actual pandèmia i la història contemporània de les quarantenes i  cordons sanitaris, la migració, les identitats col·lectives, les guerres i els drets socials en Europa i en l’arc mediterrani. A més, presenta la xarxa de recerca internacional Quarantine Studies Network i comenta el llibre del qual és coeditor Mediterranean quarantines, 1750-1914. Space, identity and power (2018).