Raúl Hidalgo no va néixer sord, però la pèrdua imparable de capacitat auditiva l’està acostant cada vegada més al silenci. Aquest silenci és viscut per ell com un equilibri vital de forces contraposades: aïllament/incomunicació – alliberament/font de coneixement. Equilibri vital que trobem també en les seves imatges. La seva mirada ens transporta a una realitat dramàtica i existencialista, amb un ús exclusiu del blanc/negre que esdevé causa i efecte d’aquesta lluita de forces contraposades, on els núvols o el cos humà son escenari de la seva visió del món que ens crida des del silenci.
Fotografies de Raúl Hidalgo
Dins del festival Revela’t off
Raúl Hidalgo (1979) és un fotògraf barceloní. Treballa sempre en analògic i li agrada tot el procés de la fotografia química. Està especialitzat en retrats. El seu treball és intimista i amb un transfons poètic. S’inspira sobre tot en el cinema, en autors com Pasolini, Bergman, Yasujiro Ozu, entre d’altres. També fotografia a les seves amistats i persones properes. També té una línia de retrats de coneguts fotògrafs i fotògrafes, així com directores i directors de cinema com Greg Gorman, Bob Gruen, Sakido Nomura, Jonas Mekas, Isabel Coixet…
Ha publicat en revistes de moda i en varis magazines d’art. Ha realitzat vàries exposicions i té obra en la col·lecció permanent del XCENTRIC (CCCB).
