Pandèmia Covid, en quin punt estem i què ens espera?

14-10-2021

 

En aquesta sessió, conduïda per la doctora Adelaida Sarukhan, doctora en immunologia, màster en comunicació científica i divulgadora de l’institut ISGlobal, intentem respondre a la pregunta sobre quant de Covid ens queda per davant i les perspectives de futur. La doctora Sarukhan també farà una reflexió sobre com la desigualtat entre països pot limitar la capacitat de superar aquesta crisi.

 

La primera idea és que estem sortint a escala global de la quarta onada i és bastant improbable, tret que aparegui una nova variant resistent a les vacunes, de tornar a escenaris del 2020. El recull que està deixant la pandèmia és una gran mortalitat, sobretot a Europa, Estats Units, Llatinoamèrica i Índia. La quarta onada està incidint molt en Amèrica Llatina, Estats Units i Àsia.

El nombre total de casos oficials és de 240 milions de contagis i prop de 5 milions de morts. Cal aclarir que aquests números no són del tot reals, ja que els primers casos no es van comptabilitzar. En un estudi publicat el mes d’octubre per The Economist , The pandemic’s true death toll (El veritable número de morts per la pandèmia) , estima el nombre real en prop de 20 milions de morts directes o indirectes (malalties no tractades per la saturació dels sistemes sanitaris). L’informe compara la mortalitat del període pandèmic amb les dades de l’any anterior, computant la sobremortalitat. Cal dir que aquest informe es refereix als països que diem rics, és a dir, faltarien les dades dels països de renda baixa. La xifra de The Economist multiplica per 3 l’oficial.

 

 

A la pregunta de cap a on anem, la doctora Sarukhan estableix tres elements que anomena les “tres V”: vacunes, variants i vigilància. O dit d’una altra manera, capacitat de les vacunes, absència de variants resistents a elles i control (amb dades i infraestructura d’investigació) dels moviments poblacionals i transmissions locals i globals.

L’estat de la investigació de vacunes en números és el següent:

–          Actualment hi ha 8 vacunes que s’estan aplicant. 2 amb l’ARN missatger, 4 de vectors virals i 2 d’elles (no aprovades a Europa), inoculant el virus inactiu.

–          Hi ha 35 vacunes en fase clínica o fase 3, és a dir, provant-se en humans.

–         S’han aplicat 6 mil milions de dosis al món.

 

Respecte als dubtes que generen unes vacunes que no han trigat a estar disponibles el temps a què estem acostumats, la doctora aclareix que s’han seguit totes les fases del procés, però que aquesta vacuna ha comptat amb unes condicions específiques per a poder sortir en un termini tan curt. Abans de la Covid-19 hi havia una base sòlida d’investigació científica prèvia de l’ARN missatger i de vectors virals, en part degut a la prèvia aparició de la SARS (any 2002), que en ser de la mateixa família va permetre identificar l’antigen (proteïna) i crear ràpidament la seqüència genòmica.

Nota: per a més informació de com funciona cada vacuna i les raons per la rapidesa a desenvolupar-la, us recomanem la conferència de la doctora Carlota Dobaño, que estenia les raons de la ràpida sortida de la vacuna, afegint les següents:

 

1 –      Fase preclínica (animals) – s’avança en ella gràcies a la recerca d’ARN missatger així com en altres adenovirus (com l’Ebola), investigacions que es van poder aprofitar.

3-      Fase amb humans – en comptes de fer les fases seqüencialment (1 fase-enviar als organismes oficials per a aprovació- nova fase), es van fer encavalcades. Les entitats reguladores analitzaven en temps real i eliminant molta burocràcia, cosa per la qual els processos s’acceleraven.

4-      Tota la comunitat científica bolcada en el coneixement del virus, amb quantitat de dades i en obert per a tota la comunitat.

5-      La inversió i voluntat política – en alguns casos, una carrera per a ser el primer a treure la vacuna.

 

El problema, però és que aquests sis mil milions de dosis, s’han distribuït de manera molt inequitativa. Hi ha països amb un alt percentatge de pauta completa, com la UE, però d’altres com Àfrica o Àsia del Sud-Est amb un 95% de la població sense vacunar. En el cas dels Estats Units, les possibilitats de vacunació són garantides, però hi ha un alt rebuig a vacunar-se per la politització del tema que s’ha fet.

La desigualtat no és només un problema ètic, també és contraproduent des del punt de vista científic. Un estudi de la revista Science conclou que compartir les vacunes és altament rendible: redueix la càrrega de la viral global. Redueix, també, el cost de vigilància sobre casos importats i minimitza el risc de noves variants. Per facilitar la igualtat en l’accés a les vacunes hi ha tres coses a fer:

1-      Compartir les dosis reservades i que encara no han arribat al país. Per posar un exemple, Canadà ha comprat dosis per a vacunar 8 vegades els seus habitants. Per qüestions de logística, caldria enviar-les des del productor als països on fan falta.

2-      Finançar la iniciativa COVAX- iniciativa de l’OMS per a poder fer arribar vacunes als països.

3-      Promoure la manufactura local. Països com Brasil o Índia tenen les infraestructures i personal necessari per a poder desenvolupar les noves vacunes amb cost baix i amb menys processos complicats i més facilitat logística.

 

 

Quin és el futur?

La probabilitat d’eliminar-ho és molt baixa perquè és molt més transmissible, es pot transmetre sense símptomes i ja està a tot el món. Sembla que ha arribat per a quedar-se i canviarà cap a una situació endèmica (es transmet de manera constant en una població o regió), amb transmissió baixa i estable, amb possibles pics a l’hivern.

 

 Quines lliçons cal que aprenem?

 

–          No estàvem preparats – s’han creat organismes com el Hub “World Health Organization”, o l’HERA, una organització europea per resposta a grans crisis.

–          Recuperar la confiança en la ciència.- que no es pot separar de la societat. S’ha d’explicar i no usar-se per a fins polítics. La desconfiança en la ciència mata.

–          Solidaritat

–          Encaminar-nos a un desenvolupament sostenible: Convivim amb una gran diversitat viral (300 mil virus desconeguts), la desforestació, la venda d’animals salvatges  la producció intensiva d’animals traslladen els virus de reservoris naturals cap als espais on habitem els humans.

Com a conclusió: el pitjor de la pandèmia ha quedat enrere, però aquest hivern caldrà no abaixar la guàrdia. Tot i estar vacunats, serà el primer hivern amb la variant Delta (més transmissible). Hem de continuar ventilant (més important que la higiene de mans) i usant la mascareta.

 

Accedeix a la conferència complerta

 

Materials a consultar

A la pàgina d’ISGlobal trobareu diferents dossiers elaborats pel personal investigador. Per exemple:

 Sobre la tercera dosi 

L’afectació en la salut mental 

Què és i què fa Covax? 

 

També podeu ampliant informació amb anterior conferències a Golferichs:

Carlota Dobaño, Vacunes Covid, una posada al dia

Adelaida Sarukhan Covid-19, història d’una pandèmia