Metròpolis de Fritz Lang

Obra clau de la ciència-ficció

Direcció: Fritz Lang
Intèrprets: Alfred Abel, Gustav Fröhlich, Brigitte Helm, Rudolph Klein-Rogge, Fritz Rasp, Theodor Loos.
Any: 1927

El 2026 la gran ciutat de Metròpolis està dividida en dues grans zones. Mentre a la part superior viuen les classes benestants, els obrers habiten al subsòl. Freder, el fill del propietari de la ciutat, s’enamora de Maria, una jove treballadora que omple d’esperances els seus companys proletaris. Per evitar una possible revolta, el científic Rotwang raptarà la noia i farà un robot amb la seva imatge. Tot amb la finalitat de crear la confusió entre els obrers i dur-los a una revolta suïcida.

Fritz Lang i Thea von Harbou són els artífexs de la història del film. En un principi, Lang tenia al cap una pel·lícula més sinistra i complexa, però von Harbou el va convèncer de simplificar la història i es va convertir en una mena de drama sentimental amb final feliç. Es pretenia, d’aquesta manera, obtenir millors resultats comercials.

Avui dia Metròpolis segueix sent un referent estètic de la ciència-ficció i les distopies, però s’ha acusat el seu argument de desfasat o fins i tot de naïf. Per al crític de cinema Quim Casas, “lo que indudablemente no funciona, y no sólo porque Lang ya no se lo creyera en el momento de rodarlo (lo atribuía a Von Harbou, pero se hacía tan responsable como ella por haberlo realizado), es esa visión ingenua de la aproximación entre el capitalista y el obrero, entre la mente y las manos, a través del hijo del primero que ha comprendido los problemas del segundo, o sea, el corazón”.

Per influència paterna, Lang va començar estudis d’arquitectura. Sens dubte, aquests coneixements es plasmen en alguna de les seves obres, com és el cas de Metròpolis. El 1924, uns mesos després d’ultimar l’argument de la pel·lícula, Lang va viatjar a Nova York amb Erich Pommer en nom de la Universum Film AG. Volien estudiar i conèixer de primera mà els mètodes de les grans productores nord-americanes. Els gratacels novaiorquesos i les vistes nocturnes de la ciutat van impressionar el cineasta i van influir clarament en l’estètica de Metròpolis.

La pel·lícula va costar cinc milions de marcs. Per això, la UFA va haver d’establir acords amb la Metro Goldwyn Mayer i la Paramount. Les despeses van disparar-se per diversos motius: un gran nombre de directors artístics, els efectes visuals, les maquetes o els 36.000 figurants que van participar-hi. Concretament, 750 infants van treballar en aquest film.

Metròpolis es va estrenar el 10 de gener de 1927 a Berlín. Es tractava d’una cinta innovadora, però no va aconseguir els resultats de públic esperats. Els exhibidors van considerar que la llarga durada del metratge n’era la causa i van fer talls aleatoris per escurçar-lo. El 2008 es va descobrir una còpia amb escenes inèdites de la pel·lícula al Museu del cinema de Buenos Aires. Un total de 25 minuts que no es coneixien i que van permetre fer una nova versió més propera a l’original. En el seu moment, les productores no van poder recuperar els diners invertits i Lang i Pommer es van veure obligats a abandonar la UFA.

Metròpolis va crear una visió imaginària de la ciutat del futur que ha arribat fins als nostres dies. Films posteriors com Blade Runner o Star Wars han begut d’aquest referent. Les imatges de les simètriques entrades i sortides dels obrers, el rellotge que marca les deu hores de jornada, els avions sobre la ciutat o les figures formades pels milers d’extres evocant la Torre de Babel són només algunes de les grans aportacions estètiques d’aquesta pionera de la ciència-ficció.