M

M, el vampiro de Düsseldorf

Perquè ens atrauen els assassins? Perquè tenim aquesta fascinació cap al eros i el tanatos? Que s’amaga al darrera de la ment d’un assassí en sèrie? Es probable que el director alemany Fritz Lang també es fes aquestes preguntes quan va rodar l’any 1931 la pel·lícula M, el vampiro de Düsseldorf. En la que va ser la seva primera pel·lícula sonora i una de les últimes rodades a Alemanya, tenim segurament el primer gran exemple del cinema que tracta la figura del psycho-killer i que ha servit d’inspiració a pel·lícules com Psicosis, Seven, Asesinos natos, Monster o El silencio de los corderos. Lang va aprofitar el filó mediàtic del cas real per atreure als espectadors cap a la seva pel·lícula, l’elecció del tema vampiric pseudoexpresionista va estar al servei de la projecció comercial i la va convertir en un gran èxit de taquilla.

Inspirada en els assassinats reals comesos per Peter Kürten a la ciutat de Düsseldorf entre 1925 i 1930, un psicòpata responsable de la mort i violació de més de 8 dones i que originar un clima de sicosis a Alemanya a finals dels anys 20. Lang ens trasllada a ciutat de Berlin (malgrat que mai es fa una referencia directa a la ciutat) on esta actuant Hans Beckert, un assassí de nenes. La ciutat viu en un estat de paranoia i constant tensió i la policia es veu incapaç d’atrapar a l’assassí que sembla actuar impunement. Els mateixos criminals es veuen obligats a actuar per tal de protegir la seva forma de viure i d’aquesta forma comença una cursa per tal d’atrapar l’assassí. Malgrat tots els esforços, serà un error de Hans lo que farà que finalment el capturin els criminals i sigui jutjat per els seus crims en una mena de judici on Beckert dirà que son les veus que sent al seu cap les que l’impulsen a cometre els crims. Finalment quan està apunt de ser linxat arribarà la policia i el detindrà per jutjar-lo en nom de la veritable llei.

Aquest film va ser la penúltima pel·lícula que va fer Lang a Alemanya i es un dels últims exemples que troben de l’expressionisme al món del cinema. Comparteix tota una sèrie de característiques que van mes enllà de la textura del film, la relació de l’individu alienat amb la justícia i la societat es troba en la clau dels discursos estètics i ètics del moviment expressionista. La pel·lícula fa servir molts recursos clàssics expressionistes, les formes distorsionades, la diagonalitat de les línies, l’angulació de plans basats en picats i contrapicats, les fragmentacions anguloses de les tomes i la fotografia en alt contrast que genera blancs pràcticament cremats i negres difuminats com ombres. A tot això s’uneix una certa sobreactuació dramàtica i fantasmagòrica dels personatges, Hans Beckert recorda molt al Nosferatu de Murnau o al propi científic creador de la robot de Metropolis. On també podem veure una gran mostra de la concepció expressionista, es en el reflex que fa Lang de la figura de la ciutat. La ciutat l’àmbit de confluència del destí de les persones, que es troben sotmeses per un destí global, cruel e irònic que els persegueix com una ombra terrorífica i els porta a situacions que no desitjant.

Però dins de la pel·lícula també s’amaga de forma metafòrica un mal més terrible que el del propi assassí i es el reflexa del nazisme i del seu ascens dins de la societat. Veiem com a tot el film hi ha una atmosfera de por a la ciutat i a la societat, la possibilitat de ser denunciat per qualsevol davant d’una simple sospita, el paper agitador de la premsa que reflexa la ira i la psicosis social. La presentació policial amb un gran caràcter militar i simetria social com si fossin les marxes organitzades pels nazis als anys 20. Les detencions massives que es veuen a la pel·lícula, la por a tindre una vida normal i la necessitat de rescatar a la societat de la seva debilitat son aspectes que ens transmeten aquest caldo de cultiu on el nazisme estava apareixent. Per Lang en aquest film, la societat anul·la l’individu i es la llavor de l’injusticia.

M es una obra essencial per tot aquell que estigui interessat en com el setè art ha abordat la figura de l’assassí però també es un film desolador i descoratjador sobre el veritable sentit de la paraula justícia.