La salut mental post-covid

22-11-2021

A càrrec d’Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria de l’Hospital Clínic

El Dr. Vieta farà un recorregut per les afectacions que ha deixat la pandèmia del Coronavirus en la salut general i en la salut mental en particular. Oferirà un estat de la qüestió i acabarà amb alguns consells per cuidar la nostra salut mental.

 

El doctor Vieta comença la seva exposició amb un breu resum de la pandèmia, des de l’eclosió a les successives onades pels sistemes de salut pública al país. A l’hospital on treballa (el Clínic) es van haver d’habilitar sis-cents llits per a pacients Covid. Tenint en compte que aquest és un hospital que acostuma a estar ple, cal imaginar com va afectar la pandèmia a persones amb un altre tipus de malaltia o la manca de diagnosi per tanta gent com no va poder ser atesa. El doctor explica, també, que molts dels seus col·legues, així com ell mateix, van haver de refrescar coneixements de medicina que feia temps que no utilitzaven donada la seva especialització, per a poder donar un cop de mà durant la crisi.

La pandèmia ha afectat a tot el món. En funció de les mesures preses, s’han produït diferents onades, amb diferències de temps i intensitat segons la gestió sanitària de cada país. Per exemple, el Regne Unit començava la gestió amb un control suau, però en vistes de l’increment de casos i morts, es va haver de tornar enrere i rectificar les mesures. El doctor explica que les restriccions com el confinament han ajudat molt a contenir el virus. Un virus similar (per desconegut i per la poca immunitat que es tenia), la grip espanyola, va causar per si sol tantes morts com en cadascuna de les guerres mundials (al voltant de cinquanta milions). Si no haguéssim pres mesures dràstiques i no ens haguérem vacunat, és molt probable que aquest nombre s’hagués repetit.  

Així i tot, cal tenir en compte que la situació va tenir uns efectes sobre la salut mental, sobretot entre les persones més vulnerables: persones grans i soles a les residències, nens amb autismes, persones amb trastorns mentals previs…

Ara mateix la corba la tenim avall, però comença a repuntar i en alguns països d’Europa s’està tornant enrere respecte a les passes donades per reduir restriccions.  Aquest repunt es deu a causa de la gent no vacunada. De les persones que ingressen, la gran majoria son no vacunats. El percentatge de vacunats que ingressen, que és molt baix, té símptomes molt més lleus i acostuma a ser per estar en contacte amb nens i joves, que no estan vacunats. També cal recordar que la vacuna no és infal·lible i que no protegeix el 100%.  Hi ha una relació molt estreta entre vacunació i índexs de mortalitat: Espanya és el tercer país del món amb un índex més alt de persones vacunades (els altres dos són Portugal i Malta).

 

Afectacions de la malaltia al cervell

El coronavirus afecta sobretot a dos òrgans: els pulmons i el cervell. Molts dels símptomes que s’han detectat tenen a veure amb l’afectació cerebral, la fatiga, la pèrdua d’olfacte i de gust en són els més coneguts, però les dades ens diuen que dels pacients ingressats, un 33% tenia símptomes de depressió. La mateixa malaltia pot provocar també la pèrdua de la son o l’ansietat. Tot i que la depressió, les alteracions de la son i l’ansietat també podrien ser efectes secundaris de l’acumulació d’estrès, incertesa i temor d’aquests anys, als que se sumarien la pèrdua de persones estimades o un enorme estrès familiar o laboral.

En un estudi sobre 6.000 subjectes,  portat a terme per l’Hospital Clínic, es va preguntar, entre altres qüestions,  com d’afectades per la pandèmia se sentien les persones  consultades:

 

 

 

Una conseqüència dramàtica és haver assolit el rècord de suïcidis (11 per dia, 2 al dia a Catalunya)

 

Una altra de les preguntes era què havien fet per a combatre els símptomes. D’entre les respostes, les persones que es trobaven millor eren aquelles que van poder mantenir contacte social (telèfon, vídeo trucades), les que havien fet exercici o havien intentat no trencar els hàbits de son (mantenir els ritmes circadiaris).

A part de les afectacions directes per la Covid, s’han donat efectes indirectes: aïllament, por a infectar-se o infectar a familiars. Els processos de dol difícils han deixat també la seva empremta. Una malaltia infecciosa proporciona morts inesperades i, a més, no es van poder portar a terme els comiats ni els rituals de dol on es comparteixen emocions.

Les persones amb trastorn mental previ són més vulnerables, incrementant-se en elles les conseqüències que hem patit tots amb la pandèmia. Per a aquestes persones es va fer molt difícil mantenir activitats que milloren la seva salut: fer exercici, les relacions socials, mantenir els ritmes circadiaris i l’adherència als tractaments. Pel que fa en aquest últim aspecte, requereix molta supervisió per part del seu metge, perquè sovint hi ha un grau d’abandonament alt. En bona part, l’abandonament és causat per l’estigma que encara pesa sobre la salut mental, pel qual les persones volen accelerar la millora. Aquest malestar amb la malaltia juntament amb els efectes secundaris d’alguns medicaments porten a l’abandó. Però en el tractament de trastorns psiquiàtrics, la medicació és molt important. No ho és tot, ha de reforçar-se amb el suport psicològic. Una i l’altre serveixen per coses diferents i la suma d’ambdues és el que facilita la millora.

La falta d’atenció personalitzada ha agreujat la situació d’aquestes persones. Tot i que s’han fet molt canvis organitzatius per pal·liar aquesta situació, com l’atenció a domicili o les vídeo conferències. Pels més joves, apps de seguiment i contacte amb els/les pacients, per exemple trastorn bipolar.

La telemedicina, però té les seves limitacions, per exemple que no tothom té la cultural digital o els recursos per portar-la a terme, i això és així tant entre pacients, com pels mateixos hospitals. Respecte a l’atenció per vídeo conferència és millor que per telèfon. En salut mental és necessari que el metge pugui veure el pacient. Però també hi ha temes delicats com la confidencialitat que no sempre està assegurada en entorns allotjats a internet.

La salut mental, encara avui està estigmatitzada. Només cal veure com els malalts mentals encara els agrupem en hospitals psiquiàtrics i no són pacients dels hospitals generals. Hi ha una segregació que en part és hereva de les primeres institucions mentals, no governamentals, bàsicament caritatives, que portaven sobretot les organitzacions religioses, ja que la Seguretat Social no la contemplava fins fa poc. A tot això se sumen els nostres valors. Tenim la cultura del poder de la voluntat, del fet que és cosa nostra millorar i això carrega sobre el pacient la responsabilitat del seu benestar. Però igual que la malaltia mental és, com qualsevol altra, conseqüència de factors no relacionats amb la conducta dels individus (sinó biològics, educacionals, socials) també durant molt de temps de s’ha equiparat a una maledicció, quelcom hereditari que es traspassava a la família. Tots aquests malentesos i creences ens fan sentir sovint culpables. Aquests sentiments són molt negatius per als pacients, ja que allarguen el temps fins a iniciar el tractament. De vegades s’ha de demanar ajuda, i també és important que el nostre entorn o nosaltres mateixos, sapiguem com ajudar. Per a entendre-ho, el doctor Vieta ens convida a veure l’anunci de la Marató d’aquest 2021.

De la mateixa manera que és difícil que el malalt comuniqui amb llibertat la seva malaltia mental (a causa de l’estigma) és molt complicat que emergeixi l’organització social que treballi per exercir pressió sobre les agendes públiques per ampliar i millorar la cobertura, com per exemple, sí va passar amb l’Hepatitis.

 

Què ens espera?

Per millorar les coses es necessita més temps. S’ha millorat el finançament i sembla que els ens públics estan més sensibilitzats en donar la importància que té la salut mental. Hi ha un greu problema, però, i és la mancança de personal. Encara que s’aconseguís el finançament necessari, serà molt difícil poder comptar amb els especialistes necessaris. Ara per ara es convoquen molt poques places en psicologia o psiquiatria. El problema es veurà seriosament agreujat en tres anys, quan un terç de la població de metges es jubili. Si li sumen que la nota de tall de medicina és tan alta com per impedir l’accés a joves interessant a ser metges, el problema serà greu. Ara mateix hi ha un lògic esgotament. També hi ha molts professionals que han marxat a treballar fora, donades les precàries condicions del mercat laboral a Espanya.  

 

Covid persistent

Els símptomes de Covid persistent poden ser de més o menys gravetat. Els més comuns són fatiga, mal de cap, alteracions d’olfacte o gust, dolor muscular. També problemes de memòria (boira mental), ansietat, depressió i trastorns de la son. No es presenten de manera greu en la majoria de les persones, però sí que per a força gent alguns dels efectes seran crònics.

Un aclariment, però, alguns d’aquests símptomes (fatiga, memòria, estrès) poden ser fruit també de l’estrès viscut.

 

Conclusions

Han canviat el món i la salut mental del món.

Hi ha una part positiva. Amb aquesta experiència potser hem millorat les nostres capacitats d’enfrontar els embats de la vida. L’Estat de Benestar ens aixopluga, però també fa que perdem la capacitat d’enfrontar-nos a les dificultats. Anys enrere les nostres àvies, besàvies, assumien que hi havia moltes probabilitats de viure alguna situació dramàtica en la vida. La mort de fills, per exemple era prou habitual. Hi havia poca cobertura estatal, no hi havia l’atenció social actual. Ara ens preocupem força pels nostres infants i com els haurà afectat la pandèmia, però potser aquests infants estaran desenvolupant més eines cap a la gestió del canvi o la incertesa.

També ens preocupen els joves. La restricció a la llibertat els afecta més. En les relacions socials ells i elles s’autoafirmen. És una etapa en la qual els amics són més importants que la família. També és cert que externalitzen molt més el malestar, la gent gran ho expressa cap en dins, encara que no es queixin. Però bé és cert que els trastorns més habituals en aquestes edats, com els de conducta alimentària o el TOC,  han empitjorat i malauradament s’ha donat un considerable increment de suïcidis entre els joves.

En traurem, però, algunes coses bones. Una d’elles, podria ser una major conscienciació de la importància de la salut mental.

 

Consells de prevenció

·         Exercici

·         Dieta variada i saludable

·         Higiene de la son: dues hores abans d’anar a dormir pensar en coses plaents, no estressants, sempre que es pugui.

·         L’activitat social – els amics són font de salut mental.

 

 

Escolta la conferència

 

Articles citats

Neurological and neuropsychiatric complications of COVID-19 in 153 patients: a UK-wide surveillance study

Olfactory and gustatory dysfunctions as a clinical presentation of mild-to-moderate forms of the coronavirus disease (COVID-19): a multicenter European study

Psychiatric and neuropsychiatric presentations associated with severe coronavirus infections: a systematic review and meta-analysis with comparison to the COVID-19 pandemic

Mental health impact of the first wave of COVID-19 pandemic on Spanish healthcare workers: A large cross-sectional survey