Història del xalet

11-02-2021

La Casa Golferichs porta el nom de qui la va fer construir, Macari Golferichs i Losada, un home de negocis dedicat al comerç de fustes exòtiques que importava d’Amèrica.

Dissenyat per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, aquest fabulós palauet modernista es va acabar el 1901. Aquell mateix any va obtenir una menció de l’Ajuntament, que premiava anualment els millors edificis nous de la ciutat.

Plànols de juny de 1900 d’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
1️⃣ Foto de la casa Golferichs el 21 de juny de 1910.
2️⃣ Gran Via 491 Cantonada Amb Viladomat 122.
3️⃣ Vista de la planta baixa.
4️⃣ Vista de la planta pis (primera planta).
5️⃣ Vista de la planta de les golfes.
6️⃣ Vista del portal d’entrada.

La Casa Golferichs és d’estil modernista amb elements neomedievals, com ho són les finestres que configuren un autèntic catàleg d’arquitectura gòtica, generant tota mena de solucions ogivals amb traceries de ceràmica.

També trobem elements de la natura, propis del modernisme i art Nouveau, en les motllures de ceràmica vidrada de l’interior de la casa o en les decoracions dels arcs ogivals.

Que Macari Golferichs fos comerciant de fustes exòtiques es nota en el tractament excepcional de la fusta que es fa dels sostres enteixinats.

Una altra singularitat de la casa és que desobeeix intencionadament la forma del xamfrà amb un jardí a l’entrada de l’immoble, fet que li donarà el nom de ‘xalet’ per part dels veïns.

La família de Macari Golferichs habità la casa des de 1901 fins que, l’estiu de 1936, va ser confiscada per milicians llibertaris que hi van crear una universitat popular.

A la foto podeu veure la paret del pati de la casa amb una pancarta que diu: Universidad Popular  Patrocinada por las juventudes libertarias de Barcelona.

 

Després de la Guerra Civil, la casa va passar a mans de l’ordre de les Dominiques de la Presentació, que van modificar notablement l’interior de l’edifici per convertir-lo en un col·legi religiós.

 

Després d’uns quants anys sent un col·legi de monges (podeu recuperar la història al capítol anterior), l’escola es tanca i l’edifici passa a mans de la constructora Núñez y Navarro, que preveia enderrocar el xalet per a construir-hi pisos.

Les associacions de veïns de l’Esquerra de l’Eixample i la de Sant Antoni (amb el suport de nombroses associacions i personalitats de la cultura) comencen a realitzar accions per evitar l’enderrocament.

Són 17 anys de lluites veïnals, durant els quals la casa es va anar deteriorant, que, finalment, van conscienciar l’ajuntament de la necessitat de preservar aquesta joia modernista.

El 1980 l’ajuntament recupera la propietat de l’immoble gràcies a l’ocupació física de l’edifici per part dels veïns. El 1987 comença la restauració de l’edifici amb els arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas.

Des del 1989, la Casa Golferichs esdevé equipament públic amb una ludoteca per a joves. El 1995 es converteix en Centre Cívic.