El cinema d’Helena Lumbreras

Una cineasta compromesa amb la lluita sociopolítica

Com en molts altres camps professionals, el reconeixement de les dones al món del cinema és també una assignatura pendent. Algunes iniciatives, però, han volgut fer visible el cinema dirigit per dones. N’és un exemple la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, festival que va començar la seva trajectòria el juny de 1993.

La Filmoteca de la Generalitat de Catalunya ofereix diversos continguts a través de la seva pàgina web i el seu canal de Youtube. D’entre les seves propostes, ens hem fixat en la figura d’Helena Lumbreras. Nascuda a Conca el 1935, la cineasta es va traslladar a Itàlia a principis de la dècada dels seixanta, on va estudiar al Centro Sperimentale de Cinematografia. A més, va treballar a la RAI i es va moure en ambients intel·lectuals d’esquerres freqüentats per directors com Pasolini o Pontecorvo.

El 1968 Lumbreras va filmar el migmetratge documental Spagna 68 (El hoy es malo, pero el mañana es mío), que reflexiona sobre la situació política i econòmica del país. La directora va donar veu a estudiants, obrers i capellans progressistes per il·lustrar les lluites antifranquistes d’aquells anys. El subtítol del film és manllevat d’un poema d’Antonio Machado.

Juntament amb el professor de filosofia Mariano Lisa, va fundar el Colectivo de Cine de Clase. Entre els anys 1968 i 1978, aquest col·lectiu va realitzar obres cinematogràfiques amb un clar missatge polític i un rerefons de denúncia social. El col·lectiu pretenia filmar els somnis d’aquelles persones que lluitaven per millorar les seves condicions de vida.

Des del Colectivo de Cine de Clase, Lumbreras i Lisa van dirigir diverses pel·lícules caracteritzades pel seu fort contingut polític i antifranquista. És el cas d’El cuarto poder (1972), on s’analitzen els mitjans de comunicació oficials i controlats per la dictadura; El campo para el hombre (1972), que evidencia la precarietat del món rural; O todos o ninguno (1976), que aposta per la lluita obrera col·lectiva i sense jerarquies; i A la vuelta del grito (1977), que se centra en el difícil futur de la classe obrera en un context capitalista marcat per una crisi internacional, el tancament de fàbriques i la pèrdua dels llocs de treball.

Us convidem a conèixer el treball d’Helena Lumbreras al canal de youtube de la Filmoteca de Catalunya.