Les batalles que van canviar la història
Egipte durant el bronze final (1552-1200 aC) va ser la gran potència militar i econòmica del Pròxim Orient Antic. Aquesta hegemonia, però, no va estar exempta de contínues lluites amb les altres potències de la regió com van ser Mitanni i Hatti pel domini de les terres de Canaan. Sense oblidar el seu virregnat a les terres de Núbia. Gràcies al binomi relacions polítiques/poder militar, Egipte va poder mantenir el seu poder durant bona part d’aquest període. Finalment, pel canvi climàtic i les posteriors invasions dels denominats Pobles del Mar al final del bronze, Egipte deixarà de ser una potència a la regió passant, al llarg del Ier. mil·lenni aC, a estar dominada per cuixites, assiris, perses i macedonis (dinastia ptolemaica) fins a l’arribada de Roma que, malgrat els intents de la reina Cleòpatra VII per donar a Egipte un lloc preeminent en el concert de la política internacional, es convertirà en una província imperial romana essent el punt final d’Egipte com a nació independent.
Josep Maria Barrés és llicenciat en Història (UB), especialitzat en Història Antiga i Arquelogia, amb màster (MEB) i estudis de postgrau (IEPOA – UAB) en Egiptologia, especialitzat en Epigrafia Funerària. A més de dedicar-se a la recerca ha participat en diferents excavacions, a nivell nacional i internacional (Israel, 2005 i 2006), ha fet divulgació en diferents entitats culturals i educatives, com el Museu Egipci, la Universitat de Barcelona o la Fundació Vila Casas,i ha publicat diversos articles sobre l’Antic Egipte (en format digital) i sobre l’arqueologia dels ibers (imprès).
