De la prehistòria als íbers
Molt abans que Catalunya existís com a entitat política, a l’edat mitjana, cultures de diversa índole, algunes d’autòctones i d’altres vingudes de terres llunyanes, van assentar-se sobre aquesta terra per formar les seves famílies i els seus primers nuclis d’hàbitat. Alguns aprofitaren els centenars de coves i balmes repartides sobre el territori per fer-hi vida (paleolític/neolític), d’altres decidiren conrear la terra, estabular animals domesticats i construir les primeres cases amb poc més que fang i fustes (neolític/edat dels metalls). Amb el pas dels anys, tot i compartir unes arrels idèntiques, cada entitat, població o àrea geogràfica individual, va anar assolint unes característiques específiques que la diferenciaven dels seus veïns. Si a això li sumem una creixent pressió demogràfica i la necessitat de noves terres per mantenir alimentada a la població, en poc temps aquestes entitats veïnes es van veure abocades a competir, mitjançant les armes, pel control dels recursos disponibles (edat del ferro/tribus ibers).
En aquest curs viatjarem a la nit dels temps a la cerca dels nostres avantpassats per conèixer qui eren, com vivien i quina ha estat la seva empremta històrica.
Josep Maria Arias Fayula és professor llicenciat en Història en l’especialitat de prehistòria, antiga i medieval, per la UAB amb un màster en Història de la mediterrània antiga per la UAB, UOC i UAH. És professor titular de cursos en línia d’història antiga a Acadèmia ADEAH.
