05/04/2022

[TANCADA] Convocatòria per participar a la fira Art Photo Bcn 2022

Una oportunitat per donar a conèixer el teu treball dins del circuit professional

Vols exposar el teu projecte a una fira internacional de fotografia emergent? L’Espai de fotografia Francesc Català Roca posa en marxa, per quart any, una convocatòria de selecció de projectes fotogràfics amb motiu del festival i fira Art Photo Bcn 2021, dirigida a fotògrafs i fotògrafes emergents. L’Espai hi participarà amb fent una selecció dels projectes presentats, on també hi participaran galeries, comissaris i gestors culturals de diverses ciutats europees. Una oportunitat per donar a conèixer el teu treball dins del circuit professional.

Data límit per presentar el teu projecte: 31 de maig de 2022

Consulta la web del festival i fira Art Photo Bcn.

_______________________________________________________________________________________

 

Projectes seleccionats a la convocatòria 2020:

«El Pacte de Silenci» d’Alba Díaz

‘El Pacte de Silenci’ se centra en la memòria històrica dels terrors de la dictadura, mentre que contempla les possibles localitzacions on el meu besavi podria estar enterrat. Espais ordinaris com aparcaments, escoles o conjuncions de carreteres oculten les víctimes alhora que prevenen la seva recuperació.

art-photo-bcn-2020
Alba Díaz

Alba Diaz (Barcelona, 1996). És fotògrafa documental i viu entre Londres i Barcelona. Recentment s’ha graduat amb distinció en el MA Photojournalism and Documentary Photography a London College of Communication, UAL. El seu treball se centra en conflictes socials i polítics amb un apropament conceptual. Els seus interessos es basen en l’exploració dels límits fotogràfics, junt amb la interrogació de la fotografia com a eina d’evidència.

http://www.alba-diaz.com/

«Paisatges inconscients» de David Momblan

«Paisatges inconscients» ens mostra muntanyes i dunes que ja no existeixen, creades a partir de materials acumulats provisionalment durant el procés de construcció d’un enorme centre comercial. Sota un omnipresent cel negre, David Momblan Villalba captura un paisatge en transformació gairebé lunar, nu i rústic amb formes de gran bellesa que conviden a la contemplació i a la reflexió aturades davant de l’especulació terrestre.

art-photo-bcn-2020
David Momblan

David Momblan Villalba (Barcelona, 1979). Estudia un cicle de grau superior de realització, imatge i so.  L’interès per la fotografia arriba temps després. El seu pare era aficionat però no li va començar a interessar fins als 25 anys. Els seus inicis van ser fent petits cursos d’iniciació, com a hobby, però es va entusiasmar tant que va decidir estudiar dos anys a l’Escola d’Art Serra i Abella per a conèixer més sobre fotografia. Des de llavors no ha parat de fer fotos.

@davidmomblan

 

«Nowhere but inside» de Clara Barrios

Una sèrie de paisatges sense coordenades. Fragments anònims, absorts, aïllats del seu entorn. El projecte assumeix que la importància d’allò què és percebut, va més enllà de realitat objectivat; mes aviat rau en les emocions que ens faci sentir. No importa qui, el què, ni a on, sinó el que transmeti i desperti en un. La intenció de capturar l’abstracte. Un conjunt d’estímuls sensorials a través dels quals s’elaboren i expressen sentiments. Escenaris que, en silenci, conviden a un viatge introspectiu.

art-photo-bcn-2020
Clara Barrios

Clara Barrios Garona (Argentina, 1984). Després de graduar-se en disseny de moda, es va formar en diferents branques de l’art visual, fins a sintetitzar les seves eines d’expressió en la càmera fotogràfica. Va participar a cursos i tallers a Buenos Aires, va treballar com a fotògrafa de moda i concerts, i va exposar la seva obra personal en diferents ocasions. A principi de 2017 va deixar Argentina, intercalant feines, viatges, edició i estudis. Clara captura escenes espontànies i paisatges per expressar les seves emocions. Actualment resideix a Barcelona, on continua formant-se i treballant en projectes personals.

@clara.barrios

 

Projectes seleccionats de la convocatòria 2019:

«Bitter Sweet Soft», de Bernat Millet

Amb el projecte «Bitter Sweet Soft», Bernat Millet centra la seva mirada fotogràfica en la vida quotidiana del poble saharaui per mostrant-nos un relat íntim, d’on sorgeix una forta sensació d’unió basada en els vincles familiars. L’autor ens mostra la família com a pilar que sustenta uns camps on els habitants hi viuen en una permanent espera.

Bernat Millet

Bernat Millet (Barcelona, 1986) és graduat en Fotografia per la Universitat de Middlesex. Durant aquest període, Millet troba en el gran format el seu instrument per mostrar la seva visió del mon. Una recerca artística que el porta a explorar la bellesa del retrat, més enllà de la sensibilitat i el sofriment. Posteriorment, s’especialitza en fotoperiodisme i fotografia documental en Mid Sweden University (Sundsvall), seguint i consolidant el seu estil emotiu i profund en els retrats. El seu treball ha estat exposat a Londres, Estocolm i Espanya, i ha estat finalista a certàmens com The Guardian Student Media Awards (2011) i The Taylor Wessing Photographic Portrait Prize (2011), sent un dels artistes exhibint en la prestigiosa National Portrait Gallery de Londres.

«Entre lo infinito y lo visible», de Renzo Narváez

«Entre el infinito y lo visible» neix d’un desig conscient d’observar cap amunt, com si fos un exercici de meditació constant. La contemplació és, per tant, el punt de partida d’aquest projecte on l’ensomni juga també un paper important. Utilitzant la fotografia analògica, l’autor recorre i interpreta l’arquitectura de la ciutat, centrant-se en els límits de les estructures que ens rodegen, trencant-los i recomponent-los novament, donant lloc a nous paisatges i realitats. La textura, el color, la perspectiva o la composició, així com la plasticitat de les fotografies, ens apropen a altres disciplines com el disseny i la pintura.

renzo-narvaez-art-photo-bcn
Renzo Narváez

 

 

 

 

 

Renzo Narváez (Caracas, 1988) és graduat en Direcció documental per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), on va descobrir el seu interès per la fotografia i que alterna amb la creació en l’àmbit musical. Al 2013 crea La Corda, la seva pròpia productora audiovisual, amb la intenció de materialitzar tant els seus projectes personals com els encàrrecs comercials. En el seu treball es mesclen diferents disciplines, creant un llenguatge propi basat en l’experimentació i la intuïció, i que dona com a resultat una altra manera d’observar la realitat.

Obres de Paula Soler Blasco

Paula Soler Blasco utilitza la fotografia com a canal d’introspecció. L’enregistrament de les seves imatges conformen un diari íntim, la prova de què un dia va sentir allò que va deixar latent en la imatge: pors, frustracions, tendresa, amor… En un intent de retrobar i recordar el temps perdut, Paula Soler ens parla de l’ahir, de la petjada d’un instant que ha existit però que ja no hi és en el present. Ens parla del record i de la sensació de que aquelles fotografies que no es fan quedaran en l’oblit, com els somnis que no s’expliquen a ningú.

Paula Soler Blasco
Paula Soler Blasco

 

 

 

 

 

Paula Soler Blasco (Barcelona, 1994) és graduada en Direcció de fotografia a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i diplomada en Fotografia Contemporània al Centre Internacional de Fotografia i Cinema (EFTI). El seu treball gira entorn la memòria, l’absència, el pas del temps i les relacions humanes.

 

Projectes seleccionats de la convocatòria 2018:

«Aunar», de César Zúñiga

«Aunar» és el resultat d’un viatge durant mesos per Sud-amèrica. A través de les imatges, emfatitzo en les peculiaritats trobades a cadascun dels territoris visitats i en allò que tenen en comú, ultrapassant les línies imaginàries entre regions no tan diferents les unes de les altres. Mitjançant aquests díptics, i segons un criteri formal i estètic, uneixo espais llunyans impregnats per la mateixa llum.

César Zúñiga (San Felipe, Chile, 1981). És graduat en fotografia per l’Escola Internacional de Fotografia GrisArt a Barcelona, on resideix des de fa 15 anys. Va ser 2n Premi a la 5a edició dels premis Eros al Tzipac International Photography & Art Community i ha participat a exposicions col·lectives a diferents sales de Barcelona com el Palau de Congressos de Barcelona o el Centre Cívic Parc-Sandaru.

«Birdman», de Romina Aguilera

Birdman és un projecte que va sorgir mentre recorria la serra d’Areso. Durant dies vaig imaginar com seria viure als arbres, habitar estructures fràgils o sentir-me assetjada. M’interessa trobar elements que relacionen l’ésser humà amb l’entorn que habita i de com la seva absència pot deixar també la seva empremta. El treball proposa una lectura personal sobre la construcció de l’espai a partir dels rastres i estructures rudimentàries creades i alterades per l’home.

Romina Aguilera Almodóvar (Cornellà de Llobregat, Barcelona, 1985). Integradora social. Durant els últims anys compagina els estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona amb la intervenció en el desenvolupament d’accions dirigides a prevenir i millorar situacions d’exclusió social a través d’estratègies socioeducatives. Actualment es troba en el seu últim any de carrera. Ha participat a les exposicions col·lectives Ôrbita 13 (Universitat de Barcelona, 2016) i Ôrbita 12 (Espai Nag, Barcelona, 2015).

«Llacuna», d’Aina Estruch

Projecte d’investigació en procés, que neix a partir del descobriment d’un conjunt de quasi dues-centes diapositives Kodak Chrome en color. Les imatges narren un viatge pels Estats Units durant els anys 1957 i 1958 a les ciutats d’Oklahoma City, Kansas City, Saint Louis, Nova York i Washington. La majoria de fotografies van ser fetes per Josep Perlas – el meu avi -, un controlador aeri de Barcelona que va ser triat per un programa de formació als Estats Units.

Aina Estruch Perlas (Barcelona, 1990). Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona en l’especialització d’Imatge i Disseny. Ha estat becada per el Programa Internacional de Pràctiques Faro 2013 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport realitzant pràctiques de gestió cultural a la residència d’artistes i galeria Glogauair, a Berlín. Actualment torna a residir a Barcelona.

Pujar