Exemples en primera persona de projectes de fotografia terapèutica i participativa
Jornades en Pedagogia visual i terapèutica de la imatge
Organitzat per Instituto 8
Aquí us compartim aquest vídeo del que va ser la segona sessió de les Jornades en Pedagogia visual i terapèutica de la imatge que va organitzar l’Instituto 8 l’any 2020. Quatre ponents ens expliquen els seus projectes desde la fotografia terapèutica i participativa.
Comença Eva Sala, que ens porta un projecte participatiu amb enfoc terapèutic. Es tracta de “Enfocadas”, un projecte que lidera junt amb Ester Ramón, especialitzada en escriptura creativa, i recolzada d’un equip especialitzat en violència de gènere. Aquest projecte que treballa amb dones que han patit maltractament i dinamitzat des de la fotografia, te la voluntat d’utilitzar el seu testimoni per conscienciar i per evitar que altres dones caiguin en aquesta situació.
La segona ponent és Eugènia Ortiz que porta el projecte “Identitats fotosensibles”, dirigit a adolescents i on s’aborda l’ús d’Instagram. Eugènia detecta que els joves dels instituts als que treballa, viuen aquesta eina (IG) amb certa angoixa. Es documenta i troba que especialment les noies ho viuen malament. A partir d’aquí, busca identificar les motivacions de l’ús d’Instagram i la relació amb l’autoestima dels joves, per explorar altres formes de l’autorepresentació i de crear noves narratives que s’apropin més a com es senten ells i elles.
Després intervé Jorge Vicen, que ens parla del relat fotogràfic com a diari i com espai emocional i personal. Enten la fotografia com a suport per a tenir un fil durant el dia a dia. Utilitza la fotografia per ajudar-se a avançar. A Jorge no li importa tant la fotografia en si, sinó com es va sentint en cada moment i poder anar enregistrant-ho. Explica que el seu treball és una imitació de la memòria, que les fotografies no son veritats, son somnis, son preguntes.
I per acabar, Ana Benavent ens parla del seu procés fotogràfic titulant la xerrada com “Presente perfecto simple”. Ens ensenya alguns dels seus primers projectes i com el seu pas per l’Instituto 8 fa que descobreixi que el que ha estat fent des del principi es podria anomenar “fotografia terapèutica”, ja que per a ella, la fotografia és una eina que li serveix per expressar coses que no sap expressar de cap altra manera. També ens explica com el format del Fanzine li ha donat molta llibertat creativa i com l’utilitza també a les classes que imparteix a l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca.
