El tobogan

Emocionants moments de diversió

Mira que hi ha jocs al món, tants com peus!
Però un dels que mai passa de moda i no li ha calgut fer modificacions estructurals, ha estat, sens dubte, el tobogan.
Un senzill triangle format per una rampa (el propi tobogan), l’escala per accedir-hi i una superfície on recolzar-ho (el propi terra). Així de senzill, dues úniques peces han fet la volta al món.
La paraula “tobogan” prové originàriament de la llengua dels Micmac, una tribu del Canadà. Llengües algonquines és com s’anomenen a les llengües que utilitzen les nombroses tribus d’indis que s’estenen pel Canadà i els EUA. En aquest cas “topaĝan” l’usaven els Micmac per referir-se als trineus.
Inicialment, els “topaĝan”, els trineus, servien d’eina de transport entre un punt i un altre, per anar més ràpidament.

Els primers dels quals es té constància, en realitat, són aqüeductes. Vaja, estructures creades per transportar l’aigua de la font original a, en general, les ciutats. Els més antics es remunten al s. VII aC, emprats per hindús, assiris, romans i egipcis. Els romans però, s’emporten la palma dissenyant aqüeductes. Doncs això, en aquella època, els constructors aprofitaven la seva creació (l’aqüeducte) per transportar-se, lliscaven de dalt a baix per estalviar temps.
Com passa amb el boca-orella, les paraules al pas d’uns a altres, n’acaben variant el seu significat i/o el seu significant. I aquest n’és un cas, de ser un element pel treball a convertir-se en oci i diversió. I, d’aprofitar, per exemple, un pendent de muntanya per lliscar sobre una fusta i desplaçar-se, a la invenció de l’actual tobogan.

L’any 1923, d’això fa quatre dies, l’inventor Herbert Albert Selner (o Sellner) (1887-1930) va veure-hi la possibilitat de negoci i transformà una eina de feina per diversió. Va inventar el tobogan d’aigua, el va construir i el va instal·lar a Minnesota. Era de fusta, la gent pujava a dalt de tot i es llençaven en una mena de trineu pel llarg d’uns trenta-tres metres fins a arribar al bell mig d’un llac. Arran d’aquest gran èxit va crear una empresa de disseny i construcció d’atraccions aquàtiques, instal·lant tobogans arreu del món. Va ser tal la popularització del tobogan que d’aquí van sorgir els primers tobogans “secs”, els que podem trobar avui dia als parcs, sobretot, infantils, de diferents grandàries i colors, convertint-se en una atracció recreativa per a tothom.

Sempre s’ha dit que hem de posar una mica d’imaginació a les coses. És evident que ell ho va fer, i gràcies a aquest visionari, avui dia, ben pocs són els que no han baixat mai per un tobogan.
Atracció que aprofitem menuts i grans per deixar-nos portar, sentint la velocitat i el descens, lliscant per aigua o en superfície seca, brindant-nos emocionants moments de diversió.
Cal dir que molts dels tobogans secs han millorat molt amb el pas dels anys. Recordes alguna cremada?… Per la fal·lera que ens recorria el cos, quan érem menuts, de pujar-hi i llençar-nos-hi i … uau!, cremada al “canto” perquè eren tobogans de ferro i a l’estiu, l’escalf del sol, ens deixava la pell ben marcada! Records memorables, sí però que compensaven amb escreix per les ganes i l’emoció d’estar dalt del tobogan, veient el món als nostres peus.

Des de l’alçada i la distància, tot es veu amb uns altres ulls!