La maternitat d’Elna

Una història poc coneguda de la Guerra Civil

Entre els anys 1939 i 1944 a la ciutat d’Elna, al Rosselló, va existir una maternitat que va acollir les exiliades catalanes i espanyoles que estaven embarassades. La professora suïssa Elisabeth Eidenbenz va fundar aquesta maternitat on van néixer 597 infants. La historiadora Assumpta Montellà va donar a conèixer aquest episodi de la nostra història més recent en el seu llibre La Maternitat d’Elna, que recull algunes de les històries que es van viure a la maternitat.

Són històries de dones embarassades que havien patit una guerra i un exili i que es trobaven confinades als camps de refugiats del sud de França, on malvivien amb unes condiciones precàries. L’hospital Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i les dones que havien de donar a llum eren conduïdes als estables de Les Hares. Allà, lluny d’unes mesures sanitàries dignes, les dones parien i eren retornades, amb llurs nadons, als camps de concentració. No hi havia un postpart que garantís el benestar de les dones ni dels nounats. Consegüentment, les taxes de mortalitat infantil superaven el 95%.

En aquest context, Eidenbenz, que havia estat infermera voluntària durant la Guerra Civil, va impulsar la creació de la maternitat. Davant la passivitat de les autoritats franceses, Eidenbenz va defensar el dret de les dones a parir amb dignitat i la necessitat de garantir la supervivència dels nadons. Eidenbenz va localitzar un antic palauet a l’entrada de la localitat d’Elna i molt proper als camps d’Argelers, Sant Cebrià i Ribesaltes. Amb la contribució econòmica de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra va poder reparar la teulada i les tres plantes de l’edifici.

A més, Eidenbenz va concretar uns acords amb els responsables dels camps per allotjar les futures mares en uns barracots separats durant les darreres setmanes de gestació i abans de l’ingrés a la maternitat. Durant aquests dies s’intentaven pal·liar els dèficits alimentaris de les mares amb aliments provinents de Suïssa. Després del part, les dones romanien a la maternitat unes vuit setmanes, on eren ben ateses, rebien suport psicològic i moral i aprenien a tenir cura dels nadons.

 

La maternitat va ser clausurada l’any 1944 pels nazis a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Des d’aleshores i durant dècades, la història de la maternitat d’Elna va restar completament oblidada. El llibre d’Assumpta Montellà i d’altres iniciatives han recuperat les històries de la maternitat, de les dones embarassades que van parir allà, dels nens i nenes que hi van néixer, de les persones que hi col·laboraven i de la seva directora, l’Elisabeth Eidenbenz, qui es referia als anys de la maternitat com els més importants de la seva vida. Segons Sergi Barba, un dels nens nascuts a la maternitat, la seva mare li va donar la vida i Eidenbenz la confiança en el gènere humà.

Eidenbenz va morir l’any 2011 i durant els anys anteriors a la seva mort va rebre diferents reconeixements i distincions. Avui en dia és possible visitar la maternitat i conèixer in situ el que va ser, en paraules de la mateixa Eidenbenz, “una illa de pau en un oceà de destrucció”.

Bibliografia i articles:

Montellà, Assumpta, La maternitat d’Elna, Ara Llibres, Barcelona, 2005.

Montellà, Assumpta, La maternitat d’Elna, Sàpiens. (Data de consulta: 17 de març de 2020).

Documental El llegat de la maternitat d’Elna:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/el-llegat-de-la-maternitat-delna/video/498169/

Elna, bressol d’exiliats, Programa El suplement. Catalunya ràdio.